Simbolisme de l'Art i l'Arquitectura: Poder i Societat

Arquitectura i Simbolisme Polític

Un altre àmbit de la simbologia de l'arquitectura és el polític. Els grans palaus dels emperadors servien per a alguna cosa més que menjar-hi, dormir-hi i fer-hi recepcions. Pel que fa a Roma, les vil·les dels patricis també constituïen ostentacions públiques del poder dels seus posseïdors, tant del poder polític com de l'econòmic. És l'època de les monarquies absolutes, els palaus reials eren els edificis més importants de la ciutat perquè els reis concentraven tots els poders. El naixement de les democràcies, en els segles XIX i XX, va fer que els edificis dels parlaments, dels governs o dels ajuntaments fossin els edificis nobles i més representatius de la ciutat. D'altra banda, els poders de tipus autoritari també han construït edificis que són símbols d'aquest autoritarisme.

L'Art com a Manifestació Social

L'art també constitueix una manifestació de les relacions socials a través de les obres públiques.

La Pintura i l'Escultura a la Història

Les pintures murals del Romànic o els retaules Gòtics presenten sempre temes religiosos: s'hi expliquen la vida dels sants o escenes pròpies dels textos bíblics. En aquelles èpoques, la finalitat de la pintura era eminentment didàctica; a més, també simbolitzava l'autoritat i el poder de l'Església, que encarregava les pintures, o bé dels senyors feudals, que en pagaven l'execució. La burgesia del Renaixement va fer canviar la finalitat de la pintura d'acord amb els canvis econòmics i polítics de l'època. Els reis, a més, van crear la figura del pintor de la cort, artista encarregat de dur a terme grans pintures al·legòriques del poder del sobirà o de retratar el monarca, els membres de la seva família, etc. La consciència individualista de finals del segle XIX i principis del segle XX i el nou model d'artista que sorgeix a l'època provoquen que les pintures esdevinguin manifestacions de la consciència individual de l'artista i dels temes que interessen el creador; una llibertat que permet deixar de banda els models tradicionals i que es puguin desenvolupar les avantguardes artístiques. També l'escultura va estar al servei d'aquests propòsits.

L'Art i l'Arquitectura en l'Època Actual

L'art de l'època actual també constitueix una manifestació dels conflictes i dels interessos individuals i col·lectius, de les iniciatives tant públiques com privades. Les grans empreses multinacionals o els bancs construeixen grans edificis de materials moderns i cars per inspirar confiança als seus clients i infondre respecte als seus competidors. Els poders governamentals o municipals s'esforcen a construir edificis d'ús públic que demostrin que l'autoritat pública es preocupa dels ciutadans i de les seves necessitats, ja siguin sanitàries, d'oci, culturals o de mobilitat viària. En certa manera, el valor de l'edifici és el valor de la seva política.

La Pintura i l'Escultura Contemporànies

La pintura i l'escultura actuals es manifesten cada cop més com a arts en què es barregen elements corporals, materials diversos, llums, etc. Els temes també oscil·len entre les reflexions personals de l'artista i la denúncia social sobre temes actuals com ara el racisme, la intolerància o l'ecologisme. Les tècniques són totalment obertes i lliures, amb barreges i fusions de diversos materials, elaborats amb diferents procediments. Destaquen les instal·lacions, complexes mostres que incorporen:

• pintures
• elements corporals i escultures
• vídeos i projeccions
• veus i música
• altres elements amb què el públic pot interactuar i que fins i tot pot modificar.