Significat i estructura de Vora la mar de Verdaguer

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,29 KB

Introducció a "Vora la mar" de Verdaguer

El poema Vora la mar és obra de Jacint Verdaguer, un dels representants més importants de la Renaixença Catalana. Aquest moviment del segle XIX buscava la revitalització de la llengua i la cultura catalanes. Verdaguer és conegut per la seva poesia lírica i èpica, i per una temàtica sovint vinculada a la natura i la religiositat.

Temes principals del poema

El poema transmet una meditació del poeta davant el mar, on el mar simbolitza el pas del temps, la fugacitat de les il·lusions i la petitesa de l’ésser humà enfront de la immensitat de la natura. També hi ha una reflexió sobre la funció de la poesia i la seva brevetat.

Meditació davant el mar

El poeta, que està dalt d'un promontori, observa el mar i hi reflexiona sobre la seva insignificança en comparació amb la immensitat del cel i de les ones. Recorda els somnis i les il·lusions del passat, que se n'havien anat com les petxines arrossegades per les onades. Al final, es qüestiona la utilitat de la poesia i expressa el seu desig d’escriure en una dimensió més eterna, representada pel cel i els estels.

Estructura interna del poema

El poema es pot dividir en tres parts:

  • La primera part (les dues primeres estrofes) presenta la contemplació del mar i la reflexió sobre la pròpia petitesa.
  • La segona part (estrofes tres a sis) evoca els records del passat i les il·lusions destruïdes pel temps.
  • En les tres últimes estrofes (la tercera part), el poeta es fa preguntes existencials sobre el pas del temps i la funció de la poesia.

Estructura externa i figures retòriques

L'estructura externa consta de nou estrofes de quatre versos alexandrins amb rima consonant creuada (ABAB), que aporten harmonia i solemnitat adequades a la reflexió de l'autor.

Figures retòriques destacades

El poema inclou diverses figures retòriques:

  • La metàfora «petxines que un instant surten de l’ona per retornar al fons» simbolitza la fugacitat dels somnis.
  • Les personificacions «les ones que se’n van» i «les ones que ara vénen» simbolitzen el pas del temps.
  • Una antítesi, com a «vaixells que... s’ensorren en un matí de maig», reflecteix l'efimeritat de l'existència.
  • Finalment, les preguntes retòriques, com ara «per què, per què, enganyosa poesia, m’ensenyes de fer mons?», expressen el dubte i la frustració del poeta.

Missatge i impacte del poema

El poema transmet una reflexió profunda sobre el temps, la fragilitat dels somnis i el sentit de la creació poètica. La seva estructura i l'ús dels recursos literaris contribueixen a la intensitat emocional i la musicalitat del poema.

Significat i sensibilitat de Verdaguer

El poema és una mostra de la sensibilitat de Verdaguer i de la seva capacitat per crear imatges suggestives. L'ús del mar com a símbol de la fugacitat i la meditació sobre la poesia fan que el poema sigui especialment interessant. L'autor aconsegueix transmetre un sentiment universal de nostàlgia i inquietud existencial.

Entradas relacionadas: