Significat i Context de La persistència de la memòria (1931)

Classificació de l'Obra: La persistència de la memòria

• Títol: La persistència de la memòria
• Autor: Salvador Dalí
• Cronologia: 1931
• Localització: MoMA (Nova York)
• Estil: Surrealista

Tema: El Pas del Temps i la Memòria Onírica

El tema és oníric i se centra en el pas del temps i la persistència de la memòria: allò que perdura és el que és dur, mentre que el pas del temps va esborrant la resta.

Anàlisi Tècnica i Descripció

Elements de Suport i Tècnica

• Suport: Tela.
• Tècnica: Oli sobre tela, que consisteix en una barreja de pigments amb oli (generalment de llinassa o de nou). Aquesta tècnica destaca el color i permet rectificar.

Elements Formals i Composició

Forma Tancada o Dibuixística

Hi ha una clara definició del dibuix i les imatges.

Composició

La composició presenta les següents característiques:

• Composició tancada o centrípeta (ja que tot ens porta cap a dins).
• Composició no unitària.
• Composició superficial.

Perspectiva i Línia de l'Horitzó

La perspectiva és lineal i acadèmica, amb un punt de fuga central. La línia de l'horitzó és alta i divideix el quadre en dues meitats horitzontals desiguals.

Asimetria i Llum

El quadre presenta una clara asimetria. La llum juga un gran paper en el quadre. És una llum nítida i brillant que projecta ombres allargades i configura un ambient crepuscular.

El quadre està dividit en dues parts no simètriques:

• Una part tenebrista, en primer terme, amb un focus de llum a la dreta que il·lumina suaument els objectes, els quals projecten les seves ombres i es retallen a l'espai.
• L'altra part, molt il·luminada al fons, amb una llum molt blanca i irreal.

Cromatisme

El cromatisme és ric i variat. Predominen els tons freds, que contrasten amb els càlids. El color contribueix a marcar els efectes dinàmics de la composició, ja que els tons càlids ens apropen les formes, mentre que els freds les allunyen.

Models i Influències Posteriors

El paisatge oníric i fantasmagòric que acull l’escena presentada per Dalí té el seu principal referent en la pintura metafísica de Giorgio De Chirico. En el pla tècnic, cal pensar en Vermeer, la minuciositat del qual era lloada i seguida per Dalí.

Pel que fa a la temàtica, van influir en l’autor les teories freudianes, segons les quals totes les impressions que rep l’home al llarg de la seva vida es conserven de la mateixa manera com es van rebre.

Aquesta tela, pintada al començament de la seva etapa surrealista, inicia el seu famós mètode paranoicocrític, on es conreen visions autènticament enganyoses, però sense deixar de ser conscients que s’ha interromput de forma deliberada la raó.

Relacions amb Altres Obres de l'Autor

L’autor té altres obres destacades:

• “El gran masturbador” (1929), on utilitza un cromatisme semblant.
• “La temptació de Sant Antoni” (1946).

Diferències amb Obres Coetànies

Joan Miró també era un pintor surrealista, tot i que en la seva obra “Interior holandés I” es poden veure diferències amb l’obra de Dalí. Una d’elles és que Miró no utilitza un dibuix tan acadèmic com Dalí i no aplica les lleis de la perspectiva en l’espai.

Funció i Significat de l'Obra

La persistència de la memòria correspon a l'etapa d'inici de la relació afectiva amb la seva musa, Gala, que a més és qui l'introdueix en el grup surrealista. La seva plena adaptació al grup i les seves obsessions emocionals provocades per la seva amant donaran sortida al Dalí més creatiu i surreal.

Dalí insinua la relativitat del concepte de temps i una de les preocupacions més artificials i abstractes inventades per l’home: l’angoixa de controlar el temps.

Context Històric i Artístic

L’obra se situa en un moment de gran tensió històrica i canvi:

• Context Històric: Final de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931), que dóna pas a la Segona República espanyola. És una època de molta tensió, ja que Espanya es troba dividida entre republicans i conservadors. A nivell mundial, se situa durant la Gran Depressió, una crisi mundial com a conseqüència del Crac del 29.
• Context Artístic: El segle XX és el de les Avantguardes artístiques, dividides en dues grans etapes: les Primeres Avantguardes (fins a la Segona Guerra Mundial) i les Segones (a partir de la Segona Guerra Mundial). L’obra es troba dins del grup de les Primeres Avantguardes, inclosa en una dinàmica de canvis que es reflecteixen en tots els camps (científic, tecnològic, econòmic i social).