Signe, Símbol i Pictograma: Conceptes Clau en Semiótica i Disseny

Signe i Símbol: Entitats Semiòtiques Diferenciades

La semiòtica és la disciplina que tracta de la interpretació i producció del sentit. Dins d'aquesta, el signe i el símbol són entitats amb propietats diferenciades.

El Signe

El signe ve donat per la relació semiòtica entre el que designem (el referent), el designant (la forma) i la representació d'aquest. Els signes són entesos per humans i alguns animals.

El Símbol

El símbol és una representació gràfica que pot formar part d'un signe. És una representació perceptible d'una realitat, amb trets associats i socialment acceptats. Són fàcils de reconèixer per les seves formes, tons, colors i textures. Són elements visuals bàsics que no guarden cap similitud amb els objectes de l'entorn natural. No tenen cap significat intrínsec, excepte el que se'ls assigna. Els símbols són entesos principalment per humans.

Pictogrames: Comunicació Visual Universal

Un pictograma busca expressar una paraula o concepte mitjançant una imatge esquemàtica d'un objecte, amb l'objectiu que sigui visualment clar i el missatge, entenedor. Normalment, es prescindeix de text i s'utilitza una combinació de dos colors (fons i figura). No se solen dissenyar individualment, sinó que es creen diferents pictogrames que conformen un sistema de senyalització amb característiques formals i traçats gràfics coherents.

Història i Ús Actual dels Pictogrames

• Antigament: S'utilitzaven com a forma d'escriptura, com és el cas dels jeroglífics.
• Actualment: Són utilitzats per a l'elaboració de sistemes de senyalització o com a part figurativa de les marques, degut a la seva facilitat per creuar les barreres del llenguatge parlat i escrit.

Tipus de Pictogrames

Pictogrames Figuratius

Busquen una representació recognoscible de la realitat. Són formes associables a objectes, animals, fruites, etc. En el context d'una marca comercial, es busca sempre la màxima síntesi sense perdre el significat essencial. Se sol jugar molt amb les siluetes i contorns dels objectes, eliminant qualsevol detall innecessari que no defineixi l'essència de l'element.

Pictogrames Abstractes

Són aquells en els quals no es troba (almenys de forma ràpida) una relació evident amb elements de la realitat. Són figures abstractes que destaquen per les sensacions que transmeten, mitjançant colors, formes i composicions. La força d'aquests pictogrames rau en la puresa de la geometria i en el significat subliminal que tenen determinades formes, gruixos, línies, inclinacions i colors.

Exemples Notables de Pictogrames

Pictogrames dels Jocs Olímpics de Munic 1972 i Montreal 1976

El dissenyador alemany Otl Aicher (1922-1991) va crear uns pictogrames senzills, clars i racionals, dissenyats per ser comprensibles per un públic internacional. Va emprar traçats geomètrics que permetien determinar la gruixària de les figures, els espais intermedis, les línies rectes i les circumferències.

El Traçat Gestual

El traçat gestual intervé com un element expressiu en aquests pictogrames, accentuant el moviment de l'activitat que representen. Es juga amb l'espontaneïtat del gest i del traç a mà. Un exemple destacat és el treball de Josep Maria Trias (Quod) per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

Els Tramats de Línies

En els tramats de línies, no s'utilitza la línia de contorn per delimitar les figures, sinó que la diferència del gruix dels traços de línies que cobreixen tota la imatge permet visualitzar les figures. La gradació del gruix crea l'efecte de moviment de les activitats representades.

Recursos i Consideracions de Disseny

Per al disseny de pictogrames, es tenen en compte diversos recursos i elements:

• Combinació i ordenació dels elements entre negatiu i positiu.
• Graus d'abstracció i figuració pictogràfica.
• Formes dels elements.
• Utilització de traçats geomètrics, traçats gestuals o tramats de línies.
• Combinació d'elements figuratius, abstractes i signes.
• Coherència estilística d'una sèrie de pictogrames.