Sigmund Freud: Psicoanàlisi, Inconscient i Mecanismes de Defensa

Sigmund Freud: Origen i Fonaments de la Psicoanàlisi

Sigmund Freud va néixer a Viena (Àustria). Va ser el creador de la psicoanàlisi, un camp on va començar a parlar de la sexualitat infantil. Va estudiar l'origen de les pertorbacions en els adults, relacionant-lo amb la problemàtica originada en la infància.

Freud era neuròleg i va realitzar investigacions científiques amb els seus pacients a l'hora de curar-los.

La Psicoanàlisi: Mètode d'Exploració i Teràpia

La psicoanàlisi és un mètode d'exploració de la ment i un mètode terapèutic per afrontar les malalties psíquiques.

Models de l'Aparell Psíquic

Model Topogràfic (1900)

• Conscient: Està format per les representacions presents a la consciència i percebudes per nosaltres.
• Preconscient: Situat entre l'inconscient i el conscient, és una zona on els fenòmens psicològics resten de manera temporal i poden aflorar a la consciència en un moment donat.
• L'Inconscient: És l'estrat més profund, la part biològica, els instints.

Model Estructural (1920)

• Superjò: És la seu de la consciència i estableix el que és correcte i incorrecte, perquè té els valors de la societat.
• Jo: Sorgeix en la fase primerenca. És la imatge que un té de si mateix, la part racional de la personalitat. És el mediador entre l'Allò, el món exterior i el Superjò, i actua pel principi de la realitat.
• Allò: Present en néixer, és el dipòsit dels instints biològics. Busca satisfer els seus impulsos de manera immediata. És l'habitacle de les pulsions, tensions i resta de forces desconegudes que l'educació moral intentarà reprimir.

Els Mecanismes de Defensa del Jo

Són aquells mitjans que el Jo utilitza per solucionar els problemes que apareixen entre les tendències instintives i les necessitats d'adaptar-se al món de la realitat. Algunes de les més importants són:

• Identificació: La persona s'identifica amb algú que li sembla admirable.
• Repressió: El Jo impedeix que arribin a la consciència els records dolorosos.
• Sublimació: Consisteix a substituir un objectiu que no es pot satisfer per un altre socialment acceptable.
• Projecció: Consisteix a atribuir l'origen de l'angoixa a algú extern a la persona.
• Fixació o Regressió: És el retorn a una etapa superada del desenvolupament o als comportaments d'una edat inferior.
• Substitució: Substitució d'un objecte per un altre en la realització d'una tendència.
• Substitució per Desplaçament: Desplaçament d'un objecte cap a un altre que el simbolitza.
• Racionalització: El subjecte es convenç que l'objecte que ha escollit és el millor, encara que el motiu real era un altre.
• Compensació: Realització d'una tendència distinta de l'energia psíquica reprimida.

Tècniques d'Accés a l'Inconscient

La Repressió i l'Objectiu Terapèutic

L'individu pateix una pertorbació encara que no és conscient de quina n'és la causa. L'objectiu del psicoanalista serà la captació d'aquest problema per la consciència. Per aconseguir-ho, utilitzarà els relats dels somnis, l'associació lliure de paraules i l'anàlisi dels actes fallits.

Els Actes Fallits

Comprenen l'oblit de paraules i noms, de propòsits, d'objectes, equivocacions orals, en la lectura i l'escriptura, etc.

Els Somnis: La Via Reial a l'Inconscient

Per a la psicoanàlisi, el somni és la via reial que porta al coneixement de l'inconscient. Els somnis són la forma de fugida als problemes acumulats durant el dia i venen a ser la realització simbòlica d'un desig reprimit. En el somni podem distingir dos aspectes:

• Contingut Manifest del Somni: Les imatges i la trama del somni que recordem en despertar.
• Idees Latents del Somni: S'amaguen en ell, romanen a l'inconscient i la tècnica interpretativa esbrina.

El contingut manifest del somni és el substitut deformat de les idees latents. Aquesta deformació és obra de les forces defensives del "Jo" que, en l'estat de vigília, no permeten l'accés a la consciència dels desitjos reprimits de l'inconscient, i que quan la persona dorm es debiliten.

Mecanismes de Deformació del Somni

• Condensació: L'inconscient actua sintetitzant i unint imatges, resumint, concentrant i acumulant sentit en un element.
• Desplaçament: Els aspectes o idees que poden semblar secundaris són indicadors clars de desitjos reprimits.

Quan analitzem els somnis, els fragments que no recordem, però que amb una mica d'esforç venen a la superfície, són els més significatius, perquè observem que la censura ha actuat sobre ells.

Patologies Objecte de la Psicoanàlisi

Es poden dividir en quatre grans grups:

• Afeccions Psicosomàtiques: Serien ulceracions, hipertensió, asma, etc.
• Neurosi: El malalt té consciència del seu estat, cosa que no passa en la psicosi.
  • Neuròsi Obsessiva: Meticulositat, etc.
  • Neuròsi Fòbica: Agorafòbia, acrofòbia, claustrofòbia, etc.
  • Neuròsi Histèrica: Pèrdua de la paraula, paràlisi, etc.
• Psicosi: Implica una pèrdua de contacte amb la realitat; el malalt no té consciència del seu estat.
  • Paranoia: Deliris correctament construïts, però que es recolzen en bases deformades per l'afectivitat.
  • Esquizofrènia: Esperit dividit, doble personalitat.
  • Psicosi Maniacodepressiva: Alternança de fases d'excitació maníaca a depressió melancòlica.
• Perversions: Desviacions en el comportament sexual (fetitxisme, etc.) i els hàbits irresistibles (alcohol, drogues, etc.).