Sigmund Freud: Obres, Teories i Conceptes Clau

Obres més importants de Freud

Les obres més importants de Freud són:

• La interpretació dels somnis (1900): És considerada per Freud la seva obra mestra. S'hi estudia la possibilitat d'interpretar els somnis com si fossin símbols que satisfan desitjos reprimits.
• Tres assaigs sobre teoria sexual (1905): Estudi de la libido, de la sexualitat infantil i de les aberracions sexuals.
• El jo i l'Allò (1923): Explica una nova tòpica del psiquisme fonamentada en unes estructures més dinàmiques (jo, superjò, allò) que les anteriors (CS, ICS, PCS).

Els filòsofs de la sospita

En resum, els tres filòsofs arriben a una idèntica conclusió: el desconeixement de la veritable realitat és un dels culpables de la desorientació existencial de l'home.

• Home de ramat segons Nietzsche.
• Home neuròtic segons Freud.
• Home alienat segons Marx.

Inici de la sospita

Freud es va desplaçar a París (1885-1886) on va utilitzar la hipnosi que feia servir el doctor Charcot. Les classes de Charcot van reforçar la seva idea que darrere de les accions humanes existien processos mentals inconscients que les condicionen. Freud va aprendre que mitjançant l'estat hipnòtic el metge podia controlar els símptomes d'una malaltia que no tenia causes d'origen orgànic.

Tècnica de la lliure associació d'idees

Es va abandonar la hipnosi i es va substituir per una altra anomenada lliure associació d'idees. Consisteix a deixar que el malalt vagi desgranant els seus problemes més desconeguts i complexos a partir d'idees aparentment simples i poc rellevants, és a dir, el pacient ha de construir cadenes d'idees que el porten a poc a poc al conflicte reprimit.

L'inconscient

Conjunt de forces instintives, continguts reprimits, i representacions que escapen al nostre control perquè una barrera (censura) no els permet exterioritzar-se.

Censura: És un mecanisme psíquic de control entre el preconscient i l'inconscient que impedeix el pas dels continguts reprimits a la consciència.

Manifestacions de l'inconscient

• Els somnis: Satisfacció simbòlica dels desitjos inconscients reprimits que escapen a la censura.
• Actes fallits: Actes no resolts satisfactòriament per l'acció de forces inconscients que ho impedeixen.
• Lapsus (lingüae i calami): Oblits aparentment intranscendents que obeeixen a bloquejos de l'inconscient.
• Acudits: Construccions lingüístiques que provoquen la sortida d'idees latents que la consciència no accepta. És la disfressa de continguts perillosos que s'amaguen a la censura.
• Neurosi: Malaltia psíquica que mitjançant uns símptomes manifesta simbòlicament un conflicte entre uns desitjos fortament reprimits i un jo feble que no aconsegueix la seva satisfacció.

Teoria global de la personalitat

Triple consideració de l'activitat psíquica:

• Consideració dinàmica: Estudi de les fonts d'energia del psiquisme: instints de vida i instints de mort.
• Consideració econòmica: Estudi quantitatiu de l'energia psíquica: principis del plaer i de realitat.
• Consideració tòpica: Estudi de les estructures mentals i la seva localització dins el psiquisme: la primera tòpica i la segona tòpica.

Consideració dinàmica: la libido i les pulsions

Pulsió: La representació psíquica dels estímuls que venen de l'interior del cos.

Objectiu de la pulsió: Satisfacció, supressió d'una tensió.

Objecte de la pulsió: Mitjà que ha de permetre a la pulsió la seva satisfacció.

Càrrega de l'objecte: Energia mitjançant la qual l'objecte atreu la pulsió. L'origen de l'energia és el propi cos.

Tipus de pulsions:

• Pulsions de vida: Anomenades Eros. Engloben els instints sexuals i els d'autoconservació. Busquen perpetuar la vida i fer-la més complexa.
• Pulsions de mort: Tànatos, busquen la desaparició total de les tensions fent tornar el que és viu a un estat inorgànic.

La libido: Pulsió sexual; seria la manifestació psíquica de la tensió sexual física de tot desig que ha assolit un cert nivell.

Consideració energètica i econòmica

Principis que regeixen el funcionament psíquic:

1. Principi del plaer: Les pulsions psíquiques tendeixen a buscar la satisfacció immediata que els proporciona el plaer.
2. Principi de realitat: Sense abandonar la seva satisfacció final, la consciència renuncia o ajorna satisfaccions immediates per aconseguir adaptar certes necessitats a les imposicions del superjò o de la convivència social.
3. Principi de constància: L'aparell psíquic tendeix a mantenir uns nivells mínims i constants d'energia. Per això afavoreix la seva descàrrega, que és el plaer.

Consideració tòpica

• Primera tòpica (1913): Inconscient, preconscient, conscient.
• Segona tòpica (1923): Allò, superjò, i el jo.

La interpretació dels somnis

Sigmund Freud va donar als somnis una dimensió diferent a la del món antic. En la seva obra, La interpretació dels somnis, els va qualificar de "camí reial per arribar a l'inconscient".

Per entendre el significat dels somnis, el primer que hem de fer és diferenciar un doble nivell:

• El contingut manifest.
• El contingut latent.

Entendre els somnis és ser capaç d'arribar a les idees profundes que els provoquen (contingut latent) mitjançant les representacions (contingut manifest) que recordem del somni.

El procés mitjançant el qual un conjunt d'idees latents es converteix en contingut manifest s'anomena elaboració onírica. Tot treball d'elaboració onírica implica un procés de simbolització.

A més del procés de simbolització, existeixen dos mecanismes bàsics per entendre el treball oníric:

• La condensació: Consisteix a ajuntar un feix d'idees latents en un mínim de contingut manifest.
• El desplaçament: Consisteix a traslladar la representació d'una cosa a una altra per enganyar la censura. Un conflicte important pot ser substituït per un símbol poc important en el somni.

El malestar de la cultura

La gran paradoxa es produeix quan la civilització no aconsegueix destruir la infelicitat de l'home, aquest fet provoca la hostilitat a la cultura.

Sessió d'alfabetització emocional

L'objectiu fonamental és desenvolupar la intel·ligència emocional.

Aspectes de la intel·ligència emocional

• Tenir i augmentar l'autoestima.
• Augmentar i analitzar l'autoconeixement.
• Augmentar l'empatia.
• Ser assertiu i evitar conductes agressives i passives.
• Descobrir les capacitats creatives.
• Conèixer les possibilitats de canvi i saber canviar.

L'autoestima

Capacitat que un té d'establir la pròpia identitat i atribuir-li un valor. Si ens deixem vèncer per la crítica, els judicis que farem sobre nosaltres mateixos seran negatius. Si, en canvi, tenim un bon nivell d'autoestima, resistirem millor les crítiques i ens obrirem més als altres.

Distorsions cognitives

1. Etiquetatge: Fas una definició negativa i global de tu mateix (sóc un perdedor).
2. Hipergeneralització: Si una cosa et surt malament una vegada, penses que haurà de sortir així sempre.
3. Filtratge: Només ets capaç de percebre els elements negatius de les situacions.
4. Autoacusació: Et sents responsable de coses que no són al teu abast.
5. Pensament polaritzat: Radicalitzes les situacions. Tot ha de ser perfecte, si no, no val res.
6. Lectura del pensament: Suposes que no agrades als altres, que et critiquen, sense cap evidència que pugui demostrar aquestes suposicions.
7. Error de l'endeví: Preveus que les coses sortiran malament i actues com a tal.
8. Magnificació i minimització: Exageres la importància de les coses dolentes i redueixes la vàlua de les bones.
9. Raonament emocional: Suposes que les coses són com tu les sents.
10. El deure: Promeses no complertes provoquen culpa (hauria d'haver...).

Intel·ligències múltiples

1. Logicomatemàtica: Habilitat per fer servir el raonament, gent hàbil amb els problemes (informàtica, enginyeria, estadística). És la més valorada en el nostre sistema educatiu i sempre ho ha sigut.
2. Lingüística: Habilitat per entendre i fer servir les paraules.
3. Visual espacial: Orientació i percepció de volums i formes.
4. Interpersonal: Comprendre els estats d'ànim de les persones.
5. Intrapersonal: Habilitat per conèixer els propis sentiments i emocions i fer-los servir com a guia pel nostre comportament.
6. Fisicocinestèsica: Habilitat per realitzar moviments físics amb gràcia i precisió.
7. Musical: Cal per aprendre idiomes i permet desenvolupar-se adequadament a cantants, compositors i músics.

Aspectes de la intel·ligència emocional

• Tenir i augmentar l'autoestima.
• Augmentar i analitzar l'autoconeixement.
• Augmentar l'empatia.
• Ser assertiu i evitar conductes agressives i passives.
• Descobrir les capacitats creatives.
• Conèixer les possibilitats de canvi i saber canviar.
• Saber expressar-se emocionalment.