Shakespeare i el Teatre Barroc: Obres, Característiques i Context

William Shakespeare: Vida i Obra (1564-1616)

William Shakespeare (1564-1616) és una figura cabdal en la història del teatre. La seva companyia teatral, inicialment coneguda com a Lord Chamberlain’s Men, va assolir un gran èxit que va propiciar el patrocini reial. Un cop sota la protecció del monarca, van canviar el seu nom a King’s Men.

• Amb les seves obres, el gènere dramàtic va assolir la modernitat, recuperant alhora la profunditat del teatre grec, perduda durant l'època medieval.
• La seva producció teatral es pot dividir en tres grans grups:
  • Drames històrics
  • Comèdies
  • Tragèdies (gènere en què més va excel·lir)
• No disposem de dates exactes de composició de les seves obres, la qual cosa dificulta l'establiment d'una cronologia bibliogràfica precisa.
• El First Folio (1623): Col·lecció publicada per dos actors de la seva companyia.
  • Divideix la seva producció en Històries, Comèdies i Tragèdies.
  • Es van imprimir 750 còpies, però només se n'ha conservat aproximadament una tercera part.
  • Gràcies a aquesta obra, hem pogut conservar la meitat de l'obra dramàtica de l'autor.
  • Es calcula que actualment coneixem la meitat de les obres de Shakespeare.

Drames Històrics de Shakespeare

Aquest gènere va ser fonamental en la producció shakespeariana.

• Al First Folio, només es consideren «obres històriques» aquelles relacionades amb la història, relativament recent, d'Anglaterra.
• En total, són 11 obres.
• Font principal: les Cròniques de Raphael Holinshed.
• Principals títols:
  • Ricard II
  • Enric IV
  • Ricard III
  • Enric V
  • El rei Joan
  • Enric VI
  • Enric VIII

El Teatre Barroc: Esplendor i Diversitat

El Barroc va suposar un període d'esplendor del teatre, tant com a gènere literari com a espectacle. Durant el segle XVII, es van conformar els teatres nacionals, cadascun amb característiques pròpies i diverses.

Característiques de l'Edifici Teatral Barroc

• Es van definir els límits estructurals de la sala teatral.
• Es va introduir la utilització de mitjans i aparells mecànics per potenciar el component visual de l'espectacle.
• El teatre popular es realitzava en locals específics (com els corrals de comèdies a Espanya o els teatres isabelins a Anglaterra). Era de caràcter narratiu, sense teló ni escenografia elaborada. La seva gran popularitat va propiciar l'organització de nombroses vetllades teatrals.

Característiques per País

Itàlia

• L'objectiu era imitar la grandiositat i l'impacte expressiu de l'espectacle grec, basant-se en textos de Plató i Aristòtil.
• Ús de recursos expressius de la veu en la declamació i la música com a suport, fet que va propiciar el naixement de l'òpera i la sarsuela.
• Commedia dell'Arte: Teatre popular basat en la improvisació, que va introduir situacions còmiques i personatges arquetípics com Pulcinella o el Dottore.

França

• Teatre classicista dirigit a una audiència privilegiada.
• Debat entre els «antics» i els «moderns».

Alemanya

• Sense grans aportacions significatives al teatre barroc.

Espanya

• Busca satisfer el públic amb una realitat idealitzada on es manifesten tres sentiments fonamentals: el religiós catòlic, el monàrquic i el de l'honor.
• Es distingeixen dos grans períodes: el de Lope de Vega i Tirso de Molina, i el de Calderón de la Barca.

Anglaterra

• No va desenvolupar un teatre barroc pròpiament dit, sinó que va continuar amb el teatre isabelí.

La Música en el Barroc: Un Element Clau

La música va adquirir una gran importància durant el Barroc, amb figures destacades com Vivaldi, un dels grans compositors de l'època. La segona meitat del segle XVI marca l'origen del Barroc, un període de profunda crisi que va propiciar un procés de transformació en diversos àmbits:

• La Contrareforma de l'Església catòlica amb el Concili de Trento (1545-1563).
• El triomf de la nova ciència (amb figures com Galileu, Kepler, Descartes, Newton, Bacon, etc.).
• La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
• Al segle XVI, Portugal i Castella eren les principals potències ultramarines; al segle XVII, van emergir Holanda, Anglaterra i França.
• L'absolutisme va triomfar a França, convertint-se en el model a seguir per la major part de les corts europees i establint París com a centre de la vida cultural.

Les Tragèdies de Shakespeare

Les tragèdies shakespearianes solen descriure un protagonista que cau en desgràcia i acaba morint. Es consideren el pol oposat de la comèdia, transmetent el sentit que els éssers humans són inevitablement desgraciats a causa dels seus propis errors.

El Protagonista de les Tragèdies

• És admirable, però imperfecte. El públic el comprèn i simpatitza amb ell.
• És capaç d'exercir tant el bé com el mal, prenent decisions tant equivocades com encertades.
• Lliure albir: Capacitat de decidir el propi destí. El protagonista (o antiheroi) pot degradar-se o redimir-se pels seus actes, exercint la seva capacitat de decidir per si mateix el seu destí.

Les Comèdies de Shakespeare

Les comèdies de Shakespeare es caracteritzen per diversos elements distintius:

• Llenguatge ple de jocs de paraules, que busca la comicitat per tal que l'espectador estigui content i rigui.
• Shakespeare les utilitza per mostrar la seva habilitat amb el llenguatge.
• Contrast entre caràcters oposats per classe social, sexe, gènere o poder, un aspecte que Shakespeare emfatitza molt.
• Al·lusions i connotacions eròtiques.
• Ús de disfresses.
• Shakespeare crea personatges especialment individualitzats, com el bufó, un personatge clau per expressar veritats incòmodes.
• El to de la trama és burlesc, tot i que a vegades s'hi amaga un element tràgic (com a El marxant de Venècia).
• Els finals acostumen a ser festius i plaents.
• La paròdia del sexe, el paper de la disfressa i el poder màgic de la naturalesa per reparar els danys ocasionats per una societat corrupta i assedegada de cobdícia són elements fonamentals de la comèdia.
• L'ésser humà és sempre qui experimenta el mal, tant a les comèdies com a les tragèdies. No obstant això, mentre que a les tragèdies el mal és resolt per l'home, a les comèdies ho és per elements sobrenaturals o altres factors.