Sexualitat infantil segons Freud: fases i complexos
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,77 KB
Teoria de la sexualitat infantil
Freud va destacar cinc períodes en aquest procés:
Fase oral (0-18 mesos)
Fase Oral (0-18 mesos): Freud considera que la sexualitat no està lligada només als genitals de l’individu. L’instint sexual està actiu en els humans des que són nadons. L’acte de succió de la llet estimula una part de la boca estretament lligada amb la sexualitat. En la fase oral l’infant utilitza la boca per descobrir coses i sovint es porta a la boca tots els objectes desconeguts.
Fase anal (18 mesos - 2/3 anys)
Fase Anal (18 mesos - 2/3 anys): El nadó té més llibertat de moviments i comença a explorar i descobrir el món per ell mateix. El nen començarà a controlar la funció dels seus esfínters i experimentarà la seva pròpia autonomia. S’adona que és capaç de controlar una funció vital del seu cos i això li provoca plaer.
- En aquesta fase es desenvolupa l’autonomia i el llenguatge (inici de la socialització).
- Segons Freud, poden existir problemes si no es supera aquesta etapa (motiu de neurosi).
- Les persones obsessives amb l’ordre i l’espai personal poden ser un exemple d’individus que es queden enrokats en la fase anal.
- És molt comú que apareguin conflictes quan el nen té un germà petit i es produeixen canvis en les rutines.
Fase fàl·lica (3-7 anys)
Fase Fàl·lica (3-7 anys): En aquesta etapa els infants detecten les diferències corporals entre sexes. Segons Freud, les nenes poden sentir una mena d’«enveja» envers el cos masculí perquè perceben que els nens tenen alguna cosa que elles no tenen. Durant aquesta fase el nen i la nena solen imitar els rols parentals (juguen a pares i mares, etc.). Freud va descriure el complex d’Èdip i el complex d’Electra com a estructures importants d’aquesta etapa.
Complex d’Èdip
El nom prové de la tragèdia grega: Èdip, sense saber-ho, mata el seu pare, es casa amb la seva mare i la deixa embarassada. En termes psicològics, en aquesta etapa apareix la figura del pare com a model i com a rival. També comença a desenvolupar-se la consciència moral: els valors que l’individu ha de respectar envers la societat.
Complex d’Electra
És un cas anàleg al complex d’Èdip, però a la inversa. Sovint la mare exerceix més exigència amb la filla, i el pare amb el fill. Això es deu al fet que els pares se senten identificats amb els fills i coneixen millor, de forma personal, el caràcter de cada gènere.
La fase fàl·lica es supera quan els nens i les nenes comencen a interessar-se mútuament i a desenvolupar papers diferenciats en les relacions. Es deixa de veure el progenitor del mateix sexe com un rival, i la persona tendeix a integrar la consciència social.
Fase de latència (7-12/13 anys)
Fase de Latència (7-12/13 anys): És la fase en què la sexualitat queda temporalment adormida. No té la presència que tenia durant la fase anterior; l’individu canalitza aquesta energia en l’amistat i en les relacions interpersonals. Sovint donen més importància a les relacions entre individus del mateix sexe: els nois amb nois i les noies amb noies, perquè se senten més identificats i segurs. En aquesta etapa l’individu s’afiança en el que serà la seva personalitat i el cos es prepara a nivell hormonal.
Fase productiva (a partir de 12/13 anys)
Fase Productiva (a partir de 12/13 anys): En l’adolescència l’individu torna a ser egocèntric, però és un egocentrisme diferent: necessita ser el centre de la seva realitat per començar a experimentar la llibertat, desenvolupar pensaments propis i assumir una responsabilitat moral. L’ésser es troba en un moment complex, ja que reflecteix el que havia experimentat en les fases anteriors.
- L’individu és capaç d’argumentar les seves idees pròpies.
- L’adolescent normalment no està d’acord amb el món que l’envolta i mostra molta disconformitat.
- És la primera vegada que pot establir els seus propis límits sense l’autoritat d’un adult.
- L’individu aprèn a viure lliurement i experimenta per preparar-se per a la vida adulta.
Per tant, l’adolescent es posa de manera recurrent en situacions de risc, però també és una etapa d’il·lusions, originalitat i nous projectes. Volen canviar el món gràcies a les seves potencialitats i posseeixen una gran energia per aportar el seu coneixement.
Cap a l’edat adulta, es tendeix a ponderar la responsabilitat envers la vida dels altres. Si les coses funcionen d’una determinada manera, serà per algun motiu. Tot i així, un adult mai hauria de renunciar als somnis d’adolescent.