El Sexenni Democràtic (1868-1874)

Concepte, característiques i etapes: la revolució de 1868 i el govern provisional (1868-70), la monarquia d'Amadeu de Savoia (1871-73) i la Primera República (1873-74)

Concepte:

Entenem com a Sexenni democràtic o revolucionari el període entre 1868 i 1874 en què després d'enderrocar la reina Isabel II s'intenta implantar a Espanya un sistema plenament democràtic, que va patir una gran inestabilitat, va passar per diversos intents d'organització de l'estat i va finir finalment en un cop d'estat que restaurà la monarquia dels Borbons, en la persona d'Alfons XII, fill d'Isabel II.

Característiques:

• Successió de règims democràtics de curta durada i per tant, una inestabilitat política
• Contínua conflictivitat social per la tensió entre un poder concentrat en construir un règim democràtic i les demandes de justícia social de les classes populars
• Arribada a Espanya d'ideologies d'esquerra radical de caire obrerista, antiliberal i revolucionari (marxisme i anarquisme)

La revolució de 1868 i el govern provisional (1868-70)

L'anomenada “Gloriosa Revolució” de setembre de 1868, significa l'enderrocament d'Isabel II del tron espanyol i l'inici d'un breu i intens període de democratització a l'Espanya del segle XIX, conegut com a Sexenni Democràtic o Revolucionari

EL REGNAT DE FERRAN VIIÈ

CONCEPTE I ETAPES

El regnat de Ferran VII (1814-1833) es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i liberals i es divideix en tres etapes.

Primera etapa. El sexenni absolutista (1814-1820)

Ferran VII decideix prescindir de l'obra legislativa de les Corts de Cadis i reinstaura l'absolutisme. Els liberals seran reprimits i perseguits, però protagonitzaran diverses revoltes de caire insurreccional, els "pronunciamientos". Finalment, triomfarà el de Rafael del Riego l'any 1820.

Segona etapa, el Trienni Liberal o Constitucional (1820-1823)

Ferran VII es veu obligat a jurar la Constitució de 1812 i la política espanyola torna a pintar-se de liberal. Però aquesta situació no va durar massa. El context internacional, l'època de la Restauració, hostil a qualsevol brot de liberalisme, va fer inviable el projecte liberal. L'any 1823, un exèrcit francès de la Santa Aliança, la salvaguarda de l'absolutisme europeu, envaïa l'Estat espanyol i feia possible el retorn a l'absolutisme.

Tercera etapa. La Dècada Absolutista o Ominosa (1823-1833)

Ferran VII torna a regnar com a rei absolut i els liberals foren perseguits novament. La crisi econòmica, derivada de sis anys de guerra, que cada cop s'agreujava més, va fer que el rei fes algunes concessions als liberals.

LA GUERRA DEL FRANCÈS O GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA (1808-14)

CONCEPTE I ETAPES (EVOLUCIÓ MILITAR)

La Guerra del Francès o Guerra de la Independència fou un enfrontament militar resultat de la invasió francesa del Regne d'Espanya i també del de Portugal al context de les Guerres Napoleòniques. En efecte, el líder francès del moment, Napoleó Bonaparte, va envair la Península Ibèrica per tal millorar la seva posició estratègica front els seus enemics, sobretot els britànics.

ETAPES (EVOLUCIÓ MILITAR):

1. Preliminars de la Guerra (causes)

Carles IV amb el govern de Manuel Godoy comença aliant-se amb les potències absolutistes contra la França revolucionària a partir de l'esclat de la Revolució francesa (1789), i perd. Firma la Pau de Basilea (1795) i la posterior aliança amb la França de Napoleó i contra Portugal i la seva aliada Anglaterra.

EXPLICA BREUMENT ELS CANVIS POLÍTICS PRINCIPALS QUE ES PRODUÏREN A ESPANYA EN EL SEGLE XVIII. ESMENTA'N ALGUN ASPECTE RELACIONAT AMB LES ILLES BALEARS.

Com a resultat de la Guerra de Successió, els Borbons passen a ésser la nova dinastia reial. En aquest període van regnar a Espanya: -Felip V, del 1700 al 1746 (amb el breu regnat de Lluís I durant uns mesos el 1724); -Ferran VI, del 1746 al 1759. -Carles III, del 1759 al 1788. -Carles IV serà el darrer rei en el segle XVIII (1788-1808). Els regnats dels dos primers es varen caracteritzar per la implantació a Espanya del model absolutista francès. Es van basar en la imposició de mesures centralitzadores i uniformitzadores de l'administració mitjançant els Decrets de Nova Planta. Aquests decrets anul·laven els furs i les institucions dels diferents territoris de la Corona d'Aragó i hi imposaven el sistema administratiu castellà. El regnat de Carles III es caracteritza per l'adopció de mesures reformistes, segons els paràmetres del despotisme il·lustrat. un conjunt de reformes que van afectar les relacions amb l'Església, la societat, l'educació i sobretot, l'economia. Carles IV, atemorit pels esdeveniments de la Revolució francesa (1789), va paralitzar el procés reformista i va intentar evitar el contagi revolucionari.A les Balears, durant la Guerra de Successió l'aristocràcia estava dividida però el clergat i el poble estaven en la seva part a favor de l'Arxiduc Carles i des de 1706 romandran clarament dins del bàndol austracista. L'any 1715 les tropes de Felip V varen entrar a Mallorca, que, juntament amb Eivissa, va quedar de nou sota la sobirania hispànica. Aquest mateix any es va promulgar

CONCEPTE DE MONARQUIA HISPANICA? EXPLICA LA SEVA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL.

La unió dinàstica aplicada a la Corona de Castella i a la Corona d'Aragó va donar lloc una nova entitat política: la monarquia hispànica. El procés iniciat amb la unió dinàstica dels Reis Catòlics continuarà amb els Àustries o Habsburg. Entre 1474 i 1700 podem distingir tres etapes fonamentals en la seva evolució: 1-el regnat dels Reis Catòlics (1474-1516), en el qual queda establert l'Estat Modern i la monarquia confederal amb la unió dinàstica de Castella i Aragó. 2-Els Àustries Majors (regnats de Carles I i Felip II, Segle XVI: 1517-1598), caracteritzats per l'hegemonia mundial i els problemes per al seu manteniment. 3-Els Àustries Menors (regnats de Felip III, Felip IV i Carles II, Segle XVII: 1598-1700), caracteritzats per la pèrdua de l'hegemonia i una profunda crisi política i socioeconòmica. Suposarà el canvi de dinastia resultat de la Guerra de Successió (Borbons). En la monarquia hispànica, cada regne va seguir regint-se per les seves lleis i institucions i això va conformar un Estat plural i no unitari, integrat per uns territoris (Castella, Aragó, Catalunya i València) que només tenien en comú una mateixa monarquia.

EXPLICA LES DIFERENCIES ENTRE LIBERALISME I ABSOLUTISME I ASSENYALA COM ES VA ESTABLIR EL RÈGIM LIBERAL A L'ESPANYA DEL S. XIX.

La monarquia absoluta, també coneguda com a absolutisme monàrquic, és un règim polític el poder del qual està concentrat en una sola persona, el rei. A la monarquia absoluta no hi ha la divisió de poders, ja que el monarca concentra en la seva persona tots els poders de l'Estat: l'executiu, el legislatiu i el judicial. Per poder exercir la seva autoritat, els monarques comptaven amb l'assistència i l'assessorament de Consells, ministres i secretaris. Entenem com a liberalisme la doctrina política que defensa el sistema parlamentari, la limitació del poder dels monarques, la separació de poders, el dret a sufragi i l'existència de constitucions. La invasió napoleònica del 1808 va precipitar la crisi de l'Antic Règim i va obrir les portes a la introducció del liberalisme a Espanya sobre la base de la celebració de les Corts de Cadis i la promulgació de la Constitució del 1812. L'intent de Ferran VII de tornar el 1814 a l'absolutisme va provocar un enfrontament permanent entre liberals i absolutistes, en el qual l'absolutisme va aconseguir sempre d'imposar-se per la força. Durant el regnat d'Isabel II es va dur a terme la implantació del liberalisme. Les bases de l'Antic Règim van ser abolides i els poders dels monarques van quedar limitats per una constitució i un parlament. No obstant això un seguit de factors van alterar el nou sistema liberal i el van fer molt fràgil i inestable (predomini militar, ingerències de la corona...). El regnat d'Isabel II també representa el darrer gran esforç de l'Antic Règim per sobreviure en la forma d'insurreccions carlines (les Guerres carlines).

QUAN VA TENIR LLOC L'EMANCIPACIÓ DE LES COLÒNIES ESPANYOLES D'AMÈRICA?

Als inicis del segle XIX hi havia una rica burgesia criolla (blancs nascuts a Amèrica), pròspera i il·lustrada, que se sentia apartada de l'administració colonial i perjudicada pels forts impostos que beneficiaven la metròpoli, i pel control que exercia Espanya sobre l'economia, en especial el comerç. L'impacte de la independència dels Estats Units i la difusió dels ideals de la Revolució havien format el creixent malestar d'aquests territoris. La invasió napoleònica va produir un buit de poder a Espanya i la crisi de la monarquia, i els criolls d'Amèrica van formar juntes, que inicialment van mantenir els seus llaços amb la Constitució de Cadis. Però ni les reformes que van impulsar les Corts des de 1810 ni la Constitució de 1812 van arribar a les colònies. Llavors, les juntes es van enfrontar amb les autoritats colonials i van emergir com a nous poders. A més a més, el restabliment de l'absolutisme a Espanya (1814) va significar una política cap a les colònies que va comportar l'enviament de vaixells i soldats per acabar amb les revoltes, la qual cosa va provocar l'expansió del moviment llibertador. La guerra colonial es va estendre per tot el continent a partir de 1816 i la victòria de Bolívar a Ayacucho (1824) va fer irreversible la independència i la constitució de noves repúbliques. De 1808 a 1814 es van crear juntes revolucionàries a Buenos Aires, Caracas i Quito. Els principals líders independentistes van ser el general San Martín, Simón Bolívar, Iturbide i Antonio Josep de Sucre.