Sexe, Gènere i Identitat: Diferències i Desenvolupament

Sexe biològic:

(com naixem home, dona). Aspectes físics objectivament mesurables, cromosomes, penis, vagina i hormones.

Orientació Sexual:

(atracció física, emocional, eròtica i afectiva, que sentim cap a una persona)

L'expressió de gènere:

(femení i masculí, com nosaltres expressem el nostre gènere al món, a través del nostre nom, vestimenta i comportament.)

Gènere:

(construcció social i cultura binària comunament associada al sexe biològic, el que la societat espera dels homes i les dones.

Identitat Sexual/gènere:

(com ens sentim) “Podem ser homes i sentir-nos dones, o podem ser dones i sentir-nos homes” (transsexual).

Orientació del desig:

(hetero, bisexual, homosexual, pansexual, asexual).

SEXE I GÈNERE:

Diferències físiques i biològiques entre un ésser masculí i un ésser femení.

DIFERENCIACIÓ SEXUAL I GÈNERE EN LA INFÀNCIA:

Primer i el segon trimestre de gestació es pot conèixer el sexe del nadó. Els bebès poden arribar a comprendre que les persones es divideixen generalment en homes i dones. Als tres mesos, els bebès poden apreciar que les cares i les veus masculines són diferents de les femenines. Al voltant de l’any, capaços de distingir els nens de les nenes, encara que vagin vestits de la mateixa manera. Als dos anys, comencen a fer servir paraules diferents segons el sexe de la persona a la qual es refereixin. També assignen activitats i conductes a sexe o un altre i els associen un determinat tipus de joguines. Als tres anys, els seus jocs, representen rols de gènere (metges, infermeres) i tendeixen a relacionar-se més amb amistats i companyies del mateix sexe. Als quatre tenen judicis formats sobre quins són els que han de dur a terme i amb quines joguines. En general, durant els anys de preescolar les activitats dels nens són més motrius, com córrer, saltar, mentre que les activitats de les nenes de la seva mateixa edat són més calmades o amb més jocs de cooperació.

ESTEREOTIPS I ROLS:

Definim l’estereotip de gènere com la creença, generalment admesa, que existeixen característiques i comportaments apropiats per als homes i uns altres per a les dones. Els rols de gènere són les manifestacions dels estereotips de gènere en les tasques que de cada dia.

TEORIA DE L'ADQUISICIÓ DE ROLS I ESTEREOTIPS DE GÈNERE:

Es divideix entre els corrents que tenen més pes al procés socialitzador i els que s'atribueixen més a les qüestions biològiques. La socialització com a factor primordial: postures defensen el paper primordial dels factors cultural i de socialització com a determinants de la creació d'estereotips de gènere. Aspectes biològics com a factors primordials d’estereotipació: semblança que es dona entre cultures molt diferents entre elles pel que fa a l’acceptació de molts rols de gènere. Arguments biològic-hormonals, es basen en l’efecte de les hormones sexual influeixen en l’adopció d’un rol de gènere, dones deixen de créixer en el moment del desenvolupament sexual, mentre els homes continuen el desenvolupament més enllà de la pubertat.

TEORIES EXPLICATIVES:

Infants estableixen des d’edats molt primerenques diferències pel que fa als rols de gènere, segons de quin sexe siguin. Teories psicoanalítiques emfatitzen la importància que té en el nen/a el fet d’identificar-se amb la figura paterna del mateix sexe. Teories de l’aprenentatge social destaquen el paper que els premis i els càstigs, així com l’observació i el modelatge, exerceixen en l’adquisició de conductes adequades per a cada sexe. Teories cognitives insisteixen en la socialització de l’infant després d’haver quedat categoritzat com a home i dona.

TEORIES PSICOANALÍTIQUES DE SIGMUND FREUD:

Assenyalen Freud com a pioner a l’hora de reconèixer la importància de la sexualitat infantil. Quan parlem de sexualitat s’ha d’entendre d’una manera molt àmplia: com a sinònim de plaer, satisfacció física i benestar. Utilitza terme libido per a referir-se a l’energia sexual, que situava en unes o altres regions corporals que responen de manera més intensa a l’estimulació plaent depenent de l’etapa del desenvolupament de l’infant. Aquestes diferents parts del cos les anomena zones erògenes.

5 ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT PSICO-SEXUAL DE S. FREUD:

Etapa oral (0-1 any) Zona erògena són els llavis i la boca. Plaer comporta en si una fusió amb la mare. El nadó buscarà de mamar i fer-ho el calmarà molt. El nadó estableix primeres bases efectives amb la mare, centre d'exploració i coneixement mon exterior.