El Segon Sexe: Biologia, Història i Patriarcat

L'Anàlisi de Simone de Beauvoir sobre l'Opressió Femenina

Simone de Beauvoir dona molta importància a les preguntes que utilitza per bastir la seva argumentació:

• "Què és una dona?"
• "Per què la dona és l'Alteritat?"
• "Com viuen les dones la seva situació?"

Biologia i Determinisme: Una Crítica Radical

El primer capítol d'El Segon Sexe, dedicat a la biologia, rebutja amb rotunditat que l'opressió de les dones estigui determinada per les característiques biològiques específiques vinculades a la reproducció. Així mateix, critica durament moltes de les interpretacions que s'han ofert al llarg de la història entorn del paper que cada sexe té en la reproducció humana: reflecteixen els prejudicis de la situació desigualitària entre homes i dones i solen reservar el paper actiu i creador als elements masculins.

Beauvoir denuncia el caràcter ideològic, interessat a mantenir la subordinació de les dones, de moltes teories científiques. Per a Beauvoir, el cos no és una cosa sinó una situació; és la nostra forma d'aprendre el món i l'esbós dels nostres projectes. El cos humà sempre és cos viscut, es revesteix dels valors que li confereix cada existent singular. I cada existent se situa en un context ontològic, econòmic, social i psicològic, afirma la filòsofa, que cal tenir en compte per a entendre els valors que donen sentit a l'existència humana en cada societat i moment històric determinat.

La biologia no és la resposta per saber per què la dona és Alteritat. La manera com les dones visquin el seu cos dependrà del context cultural en què aquestes es moguin.

L'Establiment Històric de la Jerarquia de Gènere

En el capítol dedicat a l'Història, podem trobar les claus per respondre a com es va establir la jerarquia dels sexes. El punt de partida és la comparació de la diferent situació d'homes i dones en el període que va precedir l'agricultura (grups nòmades) en dues condicions de vida.

Els homes assumien les tasques de defensa i les dones les reproductives. Els embarassos eren per a elles obstacles que les allunyaven de determinades funcions dins del grup i que eren assumides per homes. Elles tenien les possibilitats d'acció molt limitades.

El Rol Masculí i la Transcendència

Els homes arrisquen la vida mitjançant actes que transcendeixen la vida animal: experimenten un poder que els permet establir els seus propis fins i així ells mateixos tracen el seu futur i el del seu grup. La femella humana es reconeix en aquests projectes dels mascles que també ella valora per damunt de les tasques a què està forçada a dedicar bona part de l'existència. Elles reconeixen el valor del que ells porten a terme i que la seva situació biològica no els ha permès. Aquest reconeixement només és possible en un context cultural.

El Patriarcat Segons Simone de Beauvoir

Beauvoir empra l'expressió "règim paternalista", "forma patriarcal" o "patriarcat", al·ludint així a la forma d'organització social caracteritzada per l'hegemonia masculina i la consegüent opressió de les dones. La formació i consolidació del patriarcat és per a Beauvoir el resultat de lentes transformacions que conduiran al seu establiment definitiu amb la redacció escrita de mitologies i lleis. Són els homes els que elaboraran els codis en què la posició de la dona sempre serà subalterna.

La Dona com a Alteritat i la Por al Femení

En molts casos, aquesta posició subalterna es barreja amb la por del femení. Categoritzada com a Alteritat, passivitat enfront de l'activitat, diversitat enfront de la unitat, la matèria enfront de la forma, quedarà vinculada al Mal. L'home és com la part bona de la creació, mentre que la dona ha estat com l'errada, per la qual cosa les dones no poden decidir els seus propis projectes de futur ni desenvolupar la seva pròpia llibertat.

Treball Industrial i Emancipació Femenina

Quan aquestes s'incorporen al treball industrial, Beauvoir afirma que no tenen cap alliberament i pateixen tasques d'explotació duríssimes, tot i que la mà d'obra femenina és més barata i més fàcil d'explotar per moltes raons. Amb el treball industrial, cobren força un dels altres problemes que les dones han d'afrontar: la consolidació entre el treball productor i el paper reproductor.

Autonomia Corporal i Alliberament

L'evolució de la condició de les dones dependrà, doncs, de la convergència de dos factors: la participació de les dones en la producció i l'alliberament de les servituds de la reproducció. El control de la dona del seu cos és per a Beauvoir condició necessària perquè pugui assumir el paper econòmic que les noves circumstàncies li permeten i així, en paraules seves, "la conquesta de la totalitat de la seva persona".

La Cultura com a Factor Clau en la Submissió

Cal donar importància als elements culturals en l'inici i el desenvolupament de la submissió de les dones pels homes. La cultura ha constituït la feminitat com a tal, que es transmet a través de generacions mitjançant una socialització desigual de nens i nenes. Per tant, la modificació de la situació dependrà de la transformació dels elements culturals.