La Setmana Tràgica i la Mancomunitat de Catalunya: Un Període Clau
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,09 KB
La Setmana Tràgica i la Mancomunitat de Catalunya (1909-1925)
La Setmana Tràgica del 1909: Context i Esdeveniments
La política colonial i la Guerra del Marroc
- Després del desastre del 98, es va buscar l'expansió cap al nord d’Àfrica per retornar el prestigi a l’exèrcit.
- Interessos econòmics: mines, obres públiques, nous mercats, etc.
- Voluntat de sumar-se a l’ocupació d’Àfrica amb les grans potències europees.
Espanya va accedir al Marroc a partir de dos tractats clau:
- Conferència d’Algesires (1906): Va crear un protectorat francoespanyol al Marroc.
- Tractat Hispanofrancès (1912): Pel qual Espanya va rebre una franja al nord (el Rif) i un enclavament a la costa atlàntica (Ifni i Riu d’Or).
L’ocupació espanyola va significar la guerra amb les tribus berbers, amb la derrota del Barranco del Lobo el 1909. El govern de Maura va decidir incrementar les tropes al Rif i va cridar els reservistes catalans, molts dels quals ja havien fet el servei militar i eren casats i amb fills.
La Setmana Tràgica de Barcelona
La mobilització popular contra la guerra es va iniciar al port de Barcelona el 18 de juliol, mentre embarcaven les tropes cap al Marroc, amb un fort component antimilitarista i anticlerical.
El 24 de juliol es va crear un comitè de vaga (format per republicans, socialistes i anarquistes) que va convocar una vaga general. Però la iniciativa popular va desbordar el comitè de vaga; la revolta no va tenir ni dirigents ni objectius clars, sent un esclat popular espontani contra l'exèrcit i l'Església.
Durant una setmana (del 26 de juliol al 2 d’agost), es van produir enfrontaments amb les forces de l’ordre, crema d’esglésies, etc. El 2 d’agost de 1909, l’exèrcit va posar fi a la revolta.
La repressió posterior va ser molt dura, especialment contra els anarquistes. Centenars de persones van ser detingudes, es van celebrar 216 consells de guerra (amb més de 1.700 persones implicades) i es van dictar 17 condemnes a mort, de les quals 5 van ser executades, incloent-hi Francesc Ferrer i Guàrdia.
Les Conseqüències Polítiques de la Setmana Tràgica
- Crítiques a Maura per la repressió:
- Campanya popular: "Maura no".
- Alfons XIII va dissoldre les Corts i el poder va passar als liberals.
- Descrèdit dels partits polítics:
- Els partits d’esquerra: Els obrers no es van sentir recolzats per ells i van optar pel sindicalisme apolític.
- Partit Radical (A. Lerroux): Va iniciar el canvi cap al conservadorisme i va perdre suport popular.
- Lliga Regionalista: Va donar suport a la repressió i va perdre el suport dels catalanistes més progressistes.
- Desaparició de Solidaritat Catalana:
- Degut a les diferències entre els partits que la composaven.
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
El Procés de Formació de la Mancomunitat
- El 1911, la Diputació de Barcelona (amb el suport de les altres diputacions catalanes) va proposar al govern espanyol mancomunar les atribucions de les quatre Diputacions catalanes.
- El 1914, el govern conservador d'Eduardo Dato va autoritzar la mancomunitat.
6 d'abril de 1914: Creació de la Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat estava formada per:
- Un President:
- Enric Prat de la Riba (1914-1917)
- Josep Puig i Cadafalch (1917-1923)
- Alfons Sala (1923-1925)
- Una Assemblea: (96 diputats)
- 36 diputats per Barcelona, 20 per cada província restant.
- Un Consell Permanent: (8 membres, 2 per província)
- Amb conselleries com Camins i Ports, Hisenda, Agricultura, Cultura, etc.
La Mancomunitat només disposava de les funcions i el pressupost que tenien les Diputacions; NO era un govern autonòmic.
La Tasca de la Mancomunitat de Catalunya
Les seves actuacions es van centrar en dos tipus d’àmbits:
- Crear una infraestructura de serveis públics i administratius:
- Millora de la xarxa viària.
- Millora del sistema postal i telefònic.
- Pla d’acció agrari per modernitzar les formes de producció i augmentar la productivitat. Es van crear escoles de tècnics agraris, granges model, etc.
- Crear un projecte cultural i educatiu:
- Impuls a la llengua i la cultura catalanes, amb la unificació ortogràfica de la llengua (obra de Pompeu Fabra) i el suport a institucions culturals com l'Institut d'Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya.
- Divulgació i protecció del patrimoni cultural.
- Impuls a la renovació pedagògica amb la creació de l’Institut-Escola i l'impuls de l’Escola Industrial, l'Escola del Treball i l'Escola d'Administració Local.