De la Setmana Tràgica a la Dictadura de Primo de Rivera: Crisi i Transformació a Espanya (1909-1925)

De la Setmana Tràgica a la Vaga Revolucionària

La Conferència d'Algesires establí un protectorat espanyol al Rif, zona muntanyosa i pobre habitada per cabiles guerreres. Al 1909, un destacament espanyol va ser derrotat al Barranc del Llop. El govern va mobilitzar els reservistes. Alguns regiments partirien des de Barcelona.

La Setmana Tràgica

La mobilització contra la guerra a Barcelona va derivar en una revolta popular amb un esclat espontani de tensió social: es cremaren 80 centres religiosos. El govern decretà l'estat de guerra i la falta de direcció i coordinació política va derivar en accions incontrolades sense objectius clars.

La repressió posterior va ser molt dura: 17 penes de mort, entre elles la del pedagog anarquista Ferrer i Guàrdia, fundador de l'Escola Moderna. L'onada de protestes i l'acostament dels liberals als republicans, amb el lema «Maura NO», van fer que Alfons XIII dissolguera les Corts i traspassara el govern als liberals.

Espanya durant la Primera Guerra Mundial

Espanya va mantenir la neutralitat, els negocis varen créixer davant la demanda dels combatents disposats a pagar preus molt alts. Com a conseqüència, els preus interiors pujaren desorbitadament, molt per damunt dels salaris. La carestia i la precarietat afectaren a les classes populars.

1917: Any de Conflictes

1917 va ser un any de conflictes per tot arreu d'Europa. A l'exèrcit, els ascensos per mèrits de guerra, el nombre excessiu d'oficials i els baixos salaris, provocaren malestar.

Romanones tanca les Corts en juliol del 1916. Dato el substituí...

Davant la crisi salarial i la política, CNT i UGT signaren un manifest conjunt, demanant al govern la contenció dels preus. A l'agost del 1917 es declarà la vaga general, amb un caràcter polític i revolucionari: Corts constituents i república.

La repressió del govern amb la declaració de la Llei Marcial i l'exèrcit varen fer fracassar la vaga, amb 60 morts, 200 ferits i 2.000 detinguts. El sistema va demostrar la seua brutalitat i va radicalitzar a l'oposició.

Crisi Política i Ascens del Sindicalisme

La crisi del 1917 precipità el bloqueig polític. Ni els dinàstics podien renovar la política ni l'oposició forçar el canvi.

La crisi i descomposició de liberals i conservadors, produïren governs febles i curts. Els intents de governs de concentració com el nacional de Maura de 1918 van fracassar. El recurs a la suspensió de garanties constitucionals i a la clausura del Parlament van ser constants.

El triomf de la Revolució a Rússia i la crisi de postguerra incrementaren la mobilització obrera i el creixement del sindicalisme.

Vaga de la Canadenca i Pistolerisme

A Barcelona, els anarquistes obtingueren una gran victòria en 1919 amb la vaga de la Canadenca. L'incompliment d'alliberar els detinguts va fer reprendre la vaga i el tancament d'empreses i una dura repressió contra els sindicats.

A Andalusia, la misèria i els preus van donar pas al trienni bolxevic (1918-1921) amb revoltes camperoles motivades per la fam de terres, els salaris i les condicions de vida. La revolta a Còrdova va provocar la declaració de l'estat de guerra, la prohibició de les organitzacions obreres i la detenció dels seus dirigents.

A Barcelona, la situació deriva a una autèntica guerra oberta, els pistolers de la patronal i dels Sindicats Lliures iniciaren accions violentes contra els sindicats. Alguns grups de CNT respongueren atemptant contra els patrons, les autoritats i les forces de l'ordre. La Federació Patronal i el governador civil, Martínez Anido, van exercir una dura repressió contra els sindicalistes. Són els anys del pistolerisme amb 226 morts, entre ells Dato, el dirigent de CNT Salvador Seguí i l'advocat laboralista Francesc Layret.

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

La derrota d'Annual i les responsabilitats de la mateixa que podien implicar al monarca van mobilitzar a sectors de la dreta i de l'exèrcit cap a una dictadura militar.

Primo de Rivera: Justificació i Ascens

Primo de Rivera justifica la seua acció amb un toc regeneracionista: al seu manifest garantia la fi dels cacics, la indisciplina social i el separatisme.

El debat es centrà en si Primo acabà amb un règim caduc o impedí la seua democratització. El govern liberal de García Prieto defensava la reforma constitucional, la electoral, el torn de partits, els poders del rei i les relacions laborals.

Fins a 1925, Primo governa amb militars, després incorporà a civils amb el Directori Civil.

Mesures del Govern de Primo de Rivera

Les seues primeres mesures acabaren amb el règim liberal: repressió de comunistes i anarquistes.

Per a eliminar el caciquisme es va elaborar un Estatut Municipal i altre Provincial, es van dissoldre els ajuntaments i es nomena com a regidors als majors contribuents. En realitat, es sustituïen uns cacics per uns altres.

Els èxits i el model del feixisme italià van fer que Primo abandonara la idea d'una dictadura transitòria. Va voler consolidar el seu règim dictatorial creant una nova assemblea (l'Assemblea Nacional Consultiva) i creant un nou partit: Unión Patriótica. Els diputats no eren elegits en sufragi, sinó per designació i el partit volia atraure als sectors catòlics, funcionaris i cacics rurals. També es va reactivar una institució parapolicial: els Somatents.

Economia i Política Laboral

A nivell econòmic, la dictadura es beneficia dels feliços anys vint. Nacionalització de sectors importants de l'economia, intervenció estatal i foment de les obres públiques varen ser les característiques de la seua visió econòmica.

Amb el decret de Protecció de la Indústria Nacional s'ajuda a les empreses que no podien competir amb l'exterior, es van crear els monopolis de Telefónica i Campsa, aprovant pressupostos extraordinaris que incrementaren el deute públic.

A nivell laboral, va voler incorporar als sectors moderats del moviment obrer, regulant les condicions de treball i amb la intervenció del govern. L'Organització Corporativa Nacional agrupa patrons i obrers i regula la conflictivitat en comitès paritaris amb el mateix nombre de representants de les dues parts. El sistema va ser ben vist en part per la UGT, que participà en ell.