De la Setmana Tràgica a la Caiguda d'Alfons XIII: El Camí cap a la II República

La Crisi del Sistema de la Restauració (1902-1930)

Situació Prèvia: Els Problemes d'Espanya a Inicis del Segle XX

En iniciar-se el segle XX, Espanya pateix diversos problemes:

1. Retard econòmic i cultural respecte a Europa i grans diferències socials.
2. Corrupció política i caciquisme.
3. Exèrcit molt desprestigiat i amb un nombre molt alt d’oficials, fet que el fa molt car.
4. L’aparició del nacionalisme és vista com un perill que amenaça la Pàtria (Espanya).

Tot plegat conduirà a un seguit de crisis polítiques.

La Crisi del Civilisme (1902-1907)

Un setmanari català, *Cu-Cut*, publica un acudit contra l’exèrcit (1905) i la tropa d’una caserna de Barcelona decideix atacar la redacció de la revista i també la de *La Veu de Catalunya*, que estava al costat. Més de 300 soldats la destrueixen.

Des de Barcelona es fa arribar una queixa al govern espanyol que reaccionarà en contra d’ella: En lloc de castigar l’exèrcit, els dóna la raó i promulga la Llei de Jurisdicció Militar (1906). Aquesta llei castigava qualsevol ofensa oral o escrita contra:

• La bandera espanyola.
• L’honor de l’exèrcit.
• La unitat de la Pàtria espanyola.

Això a Catalunya es va considerar un atac directe contra el catalanisme.

Reacció a Catalunya

Es mobilitza gran part de la societat per protestar contra la llei. S’uneixen totes les forces polítiques excepte els partits dinàstics i es crea la coalició de Solidaritat Catalana, que uneix totes les forces des dels carlins fins als republicans.

Organitzen la primera gran manifestació del catalanisme i decideixen presentar-se conjuntament a les eleccions de 1907. Aconsegueixen un gran resultat: 41 diputats dels 44 possibles. A Galícia i al País Valencià es produirà un moviment semblant.

Però la Solidaritat Catalana no durarà gaire a causa de les grans divergències internes i s’acaba amb la Setmana Tràgica.

La Crisi del Pacte del Pardo (1907-1912)

El nou líder del Partit Conservador, Antonio Maura, pretén renovar la política amb un nou lema: «*Hacer la revolución desde arriba*», lema defensat per l’ideòleg del regeneracionisme Joaquín Costa.

Això significarà en la pràctica acabar amb el caciquisme, per això no aconsegueix el suport de cap dels partits dinàstics. Paral·lelament, durant el seu mandat s’aguditza la Guerra del Marroc, fet que acaba provocant una revolució obrera.

La Setmana Tràgica (1909)

Guspira

La lleva forçosa de tropes cap a la Guerra del Marroc genera fortes protestes a nivell popular. La gent estava farta de la guerra i del sistema de reclutament injust, ja que només hi anaven els pobres.

Les organitzacions obreres organitzen una vaga per a la primera setmana de juliol de 1909. Els anarquistes i socialistes de Barcelona decideixen que la vaga sigui general i pacífica en contra de la guerra. No deixen participar Lerroux, per considerar-lo un provocador que incita a la violència.

Fets

S’inicien manifestacions però, en lloc de fer-ho pacíficament, es produeix una gravíssima revolta fora de control. Es cremen més de 100 convents i esglésies. Es produeixen centenars de morts i ferits. Tot això passa entre els dies 26 i 31 de juliol de 1909 a Barcelona i en altres ciutats catalanes.

Els dos primers dies l’exèrcit (molts soldats eren obrers) es nega a aturar els revolucionaris. Davant d’això, el govern de Madrid declara l’estat de guerra i envia reforços des de Madrid i València.

Conseqüències

Detencions massives i indiscriminades, morts i una duríssima repressió.

A nivell social:

1. Repressió duríssima contra els obrers, amb nombroses detencions.
2. El govern decideix que el culpable ideològic de la revolta és Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i impulsor de l’Escola Moderna, molt propera al pensament anarquista, i se’l condemna a mort.

A nivell polític:

1. El Partit Liberal trenca relacions amb el Partit Conservador.
2. El rei destitueix Antonio Maura i dóna el govern al Partit Liberal (Segismundo Moret).
3. Solidaritat Catalana queda dissolta. Es fan públiques les miserables condicions de vida de la classe obrera i la incapacitat dels polítics per millorar-les.

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

Orígens

Al segle XIX, la Unió Catalanista, organització que va propiciar l’assemblea que va donar lloc a les Bases de Manresa, va manifestar la idea de formar una federació de les quatre diputacions provincials de Catalunya com a mitjà de transició per arribar a l’autonomia de Catalunya. El projecte concret s’inicia l’any 1911 per iniciativa d’Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona.

El projecte es presenta al president del govern espanyol, José Canalejas, que el va acollir favorablement, entre altres raons perquè les relacions entre el Partit Liberal i les regions havien millorat molt després de la Setmana Tràgica. El maig de 1912, Canalejas presenta al Congrés un projecte de llei de Mancomunitats, que s’aprova amb competències molt retallades respecte de l’avantprojecte de Prat de la Riba. L’aprovació definitiva al Senat té lloc l’any 1913. El 6 d’abril de 1914 es constitueix la Mancomunitat. Tot i que la llei es va dissenyar per a tot el territori espanyol, només s’aplica a Catalunya perquè el govern d’Espanya no té diners per finançar-la. A Catalunya, el finançament el fa la burgesia catalana.

Què és la Mancomunitat

És una federació que uneix les quatre diputacions provincials. Està presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917) i Josep Puig i Cadafalch (1917-1925).

Objectius: Modernització de Catalunya

Modernitzar Catalunya a partir de:

1. Un projecte educatiu: Creació de les escoles de Magisteri (La Normal). Creació d’una xarxa de biblioteques. Promoció d’ensenyaments artístics. Promoció de la Formació Professional (Escola Industrial).
2. Un projecte cultural: Protecció i divulgació del patrimoni cultural (museus i monuments: Empúries, Vall de Boí i Museu Arqueològic). Creació de l’Institut d’Estudis Catalans. Unificació de l’ortografia catalana (Pompeu Fabra).
3. Un projecte territorial: Foment de l’agricultura i la ramaderia. Construcció de carreteres (Eix Transversal). Construcció de la xarxa telefònica. Electrificació del territori.

Dificultats i Final

• Dificultats: Falta de finançament per part de l’Estat, assumit per la burgesia catalana. Falta de competències.
• Final de la Mancomunitat: La dictadura de Primo de Rivera la suprimeix per considerar-la un perill per a la unitat d’Espanya.

La Crisi Múltiple i la Gran Guerra (1912-1917)

Malgrat els esforços del Partit Liberal, la crispació social va anar en augment. El cap de govern del Partit Liberal, José Canalejas, és assassinat.

Situació Econòmica: La Neutralitat Espanyola

Europa inicia la Primera Guerra Mundial i Espanya es manté neutral. Això li representa que pot fabricar productes per als països que estan en guerra. Per als aliats (França i Gran Bretanya) fabrica uniformes. Per als centrals (Alemanya) fabrica armes.

Resultat: La balança comercial tindrà superàvit gràcies a les exportacions. Però com a conseqüència que la major part de la producció marxa fora i l’oferta a Espanya és molt més baixa, es produeix una greu inflació que afectarà els productes bàsics i, per tant, les classes treballadores, que ja vivien en una situació límit. Tot això provocarà un gran descontentament social, malgrat la bonança econòmica que només afavoreix els propietaris. Aquest descontentament es tradueix a diferents nivells:

A nivell militar (juny de 1917)

Els militars de la península es queixen del tracte de favor que reben els militars destinats a la Guerra del Marroc i creen una mena de sindicat per protestar: les Juntes de Defensa.

El cap de govern, Eduardo Dato, no accepta la crítica i tanca el Parlament com a protesta contra els diputats que donaven suport als militars. Poc després haurà de reconèixer aquestes juntes.

A nivell polític (juliol de 1917)

Els parlamentaris catalans, davant del tancament de les Corts a Madrid, convoquen la resta de diputats espanyols a Barcelona i creen l’Assemblea de Parlamentaris amb dos objectius principals:

• Reclamar la reobertura de les Corts espanyoles.
• Reclamar el reconeixement de la realitat plurinacional d’Espanya.

La reacció del govern d’Espanya va ser prohibir l’Assemblea de Parlamentaris i enviar la Guàrdia Civil a detenir-los.

A nivell social (agost de 1917)

Els obrers convoquen una vaga general en tots els sectors. Eduardo Dato envia l’exèrcit i detenen molts obrers. Es condemna molts líders obrers a cadena perpètua.

Conclusió de la Crisi de 1917

Setembre de 1917: Davant de tant caos, l’Assemblea de Parlamentaris, dirigida pels polítics de la Lliga, va a Madrid a veure el rei per intentar buscar solucions.

Octubre de 1917: Dato dimiteix. El rei Alfons XIII ha de convocar un nou govern, però cap dels partits vol governar en solitari. Es forma un govern de concentració amb membres del Partit Liberal, del Partit Conservador i de partits nacionalistes com la Lliga Regionalista i la Unió Gallega. Francesc Cambó és nomenat ministre.

Altres partits no inclosos se senten traïts per l’Assemblea: republicans i socialistes.

La situació a Espanya esdevé crítica a nivell econòmic, social, militar i polític. Davant d’això apareix un fenomen que acabarà per desmuntar tota l’estructura del país: el Pistolerisme (1918-1923).

L'Evolució del Catalanisme Polític

Base ideològica: *La nacionalitat catalana* d’Enric Prat de la Riba. L’autor reclama el dret a tenir un estat propi reconegut dins la unitat d’Espanya mitjançant un sistema federal.

Partits Polítics a Catalunya

• Catalanisme de dretes: La Lliga Regionalista (1901). Líders: Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba. Tasques: organització de Solidaritat Catalana, gestió de la Mancomunitat de Catalunya i difusió d’idees a través de *La Veu de Catalunya*.
• Catalanisme d’esquerres (republicans): Partit Republicà Català, amb Francesc Layret i Lluís Companys. Estat Català, liderat per Francesc Macià. L’any 1931 es fusionen per fundar Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
• Socialistes: Unió Socialista de Catalunya (1923), dirigida per Rafael Campalans.
• Partit Republicà Radical (1908): Líder: Alejandro Lerroux. Ideologia: anticatalanista i anticlerical. Lerroux fa una política demagògica i populista amb èxit entre els immigrants menys integrats i els obrers més pobres. Va ser un dels provocadors de la Setmana Tràgica.

La Descomposició del Sistema (1918-1923)

Fets Principals

1. Fragmentació dels partits polítics dinàstics i inestabilitat dels governs. Curta durada dels governs. Deu governs diferents que no duraven més d’un any, en gran part pel problema de la petició d’autonomia per Catalunya.
2. Agitació social, sobretot a Barcelona, causada per:
   • Les dures condicions de vida del proletariat industrial i dels jornalers al camp.
   • La influència de la Revolució Russa de 1917.

   Aquesta situació es va concretar en un gran nombre de vagues i conflictes socials, com la vaga general de 1917. La Vaga de la Canadenca va ser un enfrontament armat entre els obrers del Sindicat Únic i pistolers al servei d’associacions patronals del Sindicat Lliure. El president Eduardo Dato és assassinat.

3. Desastre d’Annual (1921), Guerra del Marroc: L’exèrcit espanyol pateix una dura derrota a mans del cabdill Abd-el-Krim, amb més de 12.000 baixes, fet que provoca una forta oposició al país contra la guerra. Davant d’aquesta situació crítica, els dirigents polítics de la Restauració no saben reaccionar i es recupera l’aliança entre la Corona i l’exèrcit.

La nit del 12 al 13 de setembre de 1923, el general Miguel Primo de Rivera protagonitza un pronunciament a Barcelona, declara l’estat de guerra, suprimeix la Constitució de 1876 i el rei sanciona el cop i l’anomena president del govern.

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Causes del Cop d'Estat

• Social: El pistolerisme.
• Política: Els governs de concentració i la inestabilitat.
• Militar: La crisi de la Guerra del Marroc (Desastre d'Annual).

Suports a la Dictadura

• El rei Alfons XIII.
• Terratinents i cacics del món rural.
• La burgesia industrial i financera, inclosa la burgesia catalana.
• Polítics d’extrema dreta.

Oposició a la Dictadura

• Les classes mitjanes.
• Els intel·lectuals.
• Els estudiants.
• Els partits nacionalistes.
• Bona part de la classe obrera, sobretot els anarquistes de la CNT.

Etapes de la Dictadura

1. Directori Militar (1923-1925)

Característiques: S’intenta organitzar l’Estat a través de dos partits polítics: la Unió Patriòtica i el PSOE.

Fets destacats:

• Aboleix la Constitució de 1876.
• Es resol la Guerra del Marroc amb la col·laboració de Franco, Goded i Mola.
• Disminueix la conflictivitat social com a conseqüència de la prosperitat econòmica.
• Reprimeix els sectors més radicals del moviment obrer amb una forta repressió.
• Impulsa una política de creació i millora d’infraestructures, com l’ampliació de la xarxa de carreteres i del ferrocarril.
• Estableix grans monopolis (Telefònica, Tabacalera, Llum, Gas) i el seu control es dóna als bancs, que aconsegueixen molt poder.
• Aplica una política econòmica proteccionista.

A Catalunya:

• Suprimeix la Mancomunitat.
• Persegueix l’ús del català.
• Prohibeix ballar sardanes.
• Clausura el camp del Barça.

2. Directori Civil (1925-1930)

En aquesta segona etapa s'intenta institucionalitzar el règim. Es crea l’Assemblea Nacional Consultiva, que no és elegida democràticament i està manipulada per la Unió Patriòtica.

Caiguda de Primo de Rivera

La dictadura entra en crisi per diversos factors:

• Augment del deute públic per les fortes inversions.
• S’acaben els préstecs dels bancs.
• S’acaba l’eufòria econòmica amb el Crac de 1929.
• L’exèrcit deixa de donar-li suport.
• La crisi econòmica provoca la devaluació de la pesseta i un dèficit progressiu de la balança comercial.

Davant d’aquesta situació crítica, el 28 de gener de 1930 el general Primo de Rivera dimiteix i és substituït pel general Berenguer.