De la Setmana Tràgica al cop d'estat de Primo de Rivera
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,72 KB
El regnat d'Alfons XIII i el Regeneracionisme
El regnat efectiu d'Alfons XIII comença el 1902, marcat per la crisi del caciquisme i l'intent de Regeneracionisme dinàstic per salvar el sistema des de dalt. El conservador Antonio Maura impulsa el "Govern Llarg" el 1907, aprovant la Llei Electoral (amb l'article 29) i mesures proteccionistes, però el seu projecte s'enfonsa amb la Setmana Tràgica de 1909 a Barcelona.
La Setmana Tràgica i el reformisme de Canalejas
Aquest conflicte esclata per la mobilització de reservistes obrers a la Guerra del Marroc (Barranc del Llop), derivant en una revolta anticlerical i la crema de convents que acaba amb una dura repressió i l'afusellament de Ferrer i Guàrdia, provocant la caiguda de Maura. El relleu l'agafa el liberal José Canalejas el 1910 amb un "reformisme social" que inclou:
- La Llei del "Cadenat" per limitar els ordres religiosos.
- La Llei de Reclutament de 1912 (servei militar obligatori).
Canalejas governa fins que mor assassinat aquell mateix any, deixant el règim sense lideratges forts.
Crisi del sistema i la Mancomunitat de Catalunya
L'any 1914 és clau per l'inici de la Primera Guerra Mundial, on la neutralitat espanyola provoca un boom exportador que genera inflació i grans desigualtats socials, i també per la creació de la Mancomunitat de Catalunya (primer autogovern) sota la presidència de Prat de la Riba.
La triple Crisi de 1917
El malestar acumulat esclata en la Crisi de 1917, una triple amenaça simultània que gairebé tomba el règim:
- La revolta militar de les Juntes de Defensa (contra els ascensos africanistes).
- La revolta política de l'Assemblea de Parlamentaris a Barcelona (exigint autonomia i Corts constituents).
- La Vaga General Revolucionària convocada per la CNT i l'UGT.
El sistema sobreviu gràcies a la repressió de l'exèrcit i a la por de la burgesia a una revolució obrera, fet que porta a la formació de Governs de Concentració inestables a partir de 1918.
Descomposició, Pistolerisme i el final del règim
L'etapa final es caracteritza per una violència social extrema, especialment després de l'èxit de la Vaga de la Canadenca el 1919, on la CNT aconsegueix la jornada laboral de 8 hores. La resposta patronal inicia els anys del Pistolerisme (1919-1923) a Barcelona, una "guerra bruta" amb pistolers del Sindicat Lliure assassinant líders com Salvador Seguí ("El Noi del Sucre") i Francesc Layret, amb la complicitat de l'Estat que aplicava la Llei de Fugues.
El Desastre d'Annual i el cop d'estat
La sentència final del règim arriba des del Marroc amb el Desastre d'Annual el 1921, on la negligència militar provoca la mort de milers de soldats i l'obertura de l'Expedient Picasso, que apuntava a la responsabilitat del rei Alfons XIII. Per evitar que aquest informe es debatés a les Corts i per frenar la conflictivitat, el general Primo de Rivera fa un Cop d'Estat el setembre de 1923 amb el consentiment del monarca.