Setmana Tràgica (1909) i Crisi de 1917: Causes i Conseqüències
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,29 KB
Conseqüències de la Setmana Tràgica (1909)
Les conseqüències polítiques van comportar una desestabilització dels partits del torn dinàstic i la caiguda del govern de Maura (campanya amb el lema “Maura no”). La duresa de la repressió va unir liberals i republicans. Com a conseqüència d'aquesta pressió, el rei va dissoldre les Corts i va entregar el govern al líder liberal, José Canalejas, que fins al seu assassinat l’any 1912 va portar a terme l’últim intent reformista.
En el partit liberal van pugnar el comte de Romanones i Santiago Alba. En el partit conservador va agafar el comandament Eduardo Dato, que va formar govern el 1913, però va morir víctima d’un atemptat el 1921.
El republicanisme es va enfortir amb la creació d’un nou partit de caràcter moderat, Partido Reformista (1912) i amb la formació de la Conjunció Republicanosocialista (1910).
La coalició de Solidaritat Catalana es va dissoldre, i la Lliga Regionalista perdria les eleccions de 1910.
Els lerrouxistes perdrien recolzament a causa de l’ambigüitat de Lerroux durant la Setmana Tràgica, i els anarquistes obtindrien cada cop més partidaris entre la classe obrera.
Context de la Crisi de 1917
La Primera Guerra Mundial (1914 – 1918) va suposar un gran negoci per als països que no van entrar en guerra, com Espanya, que va optar per una intel·ligent neutralitat. Així, gràcies a la guerra, es va demanar tota mena de productes manufacturats, el que va significar un gran creixement per a les indústries catalanes i de la resta de l’Estat. Tot i que era un moment de grans beneficis empresarials, en les classes populars hi havia una disminució del nivell de vida, cosa que va provocar un descontentament social.
Fets de la Crisi de 1917
Socials
La vaga general del 1916 neix de l’acord d’unitat sindical entre la UGT i la CNT, les dues grans centrals sindicals del país. L’èxit de la protesta farà molta por a la burgesia industrial. Una segona vaga general, convocada el 1917, té encara més incidència: Catalunya queda pràcticament paralitzada mentre que les principals zones industrials i mineres queden aïllades a causa dels vaguistes. Els incidents es van reproduir també a Madrid, País Basc i Astúries.
Militars
També hi hauria descontentament dins de les files de l’exèrcit. La guerra al Marroc havia provocat un conflicte intern entre els militars, que protestaren perquè els militars que lluitaven al Marroc, anomenats africanistes, aconseguien ascendir més ràpidament que els que vivien a la Península. Per aquesta raó, apareixeran les Juntes Militars de Defensa, associacions de militars que defensen una major transparència en la política de nomenaments.
Polítiques
El 5 de juliol de 1917, a iniciativa de la Lliga Regionalista es reuneix a Barcelona una Assemblea de Parlamentaris catalans que exigia la constitució d’un govern provisional que convoqués unes corts constituents per reformar el sistema polític i descentralitzar l’Estat. Des de l’Assemblea es convocà una reunió de tots els diputats i senadors espanyols a Barcelona.
Conseqüències de la Crisi de 1917
Davant la vaga general el Govern torna a reaccionar amb violència i la repressió costarà més de 80 morts. Hi ha, entre els sectors benestants, sobretot la burgesia, por a un moviment obrer que es va radicalitzar en fracassar la vaga. Les juntes de defensa militars van ser dissoltes i el govern va prohibir la reunió de diputats i senadors convocada el 19 de juliol, que finalment va ser dissolta per la Guàrdia Civil el 19 de juliol de 1917.
El govern liberal de Romanones, acusat de corrupció, havia optat per clausurar les corts. L’abril de 1917 el conservador Eduardo Dato torna a ser president i a mitjans de juny una representació de diputats de diferents tendències (republicans, catalanistes) demanaren la reobertura del congrés, però el govern es va negar i a més va declarar l’Estat d’excepció.
Tot i això, el rei es va veure forçat a donar més estabilitat al sistema i va proposar la formació d’un govern de concentració, presidit per García Prieto i integrat per conservadors, liberals, reformistes i catalanistes de la lliga el novembre del 1917.