La sessió i altres entorns d'aplicació a la pràctica esportiva

La sessió i altres entorns d'aplicació a la pràctica esportiva

• 1. La sessió com a espai d'intervenció

• 1.1 Nivells de concreció de la programació

• 1.2 Tipus de sessió

• 1.3 L'estructura de la sessió

• 1.4 Direcció de la sessió

• 1.5 Suport i registre de la sessió

• 2. La competició esportiva

• 2.1 Objectius de la competició esportiva

• 2.2 Orientacions didàctiques en la competició• 2.3 Entrenament i competició

• 3. Els events esportius

• 3.1 Beneficis dels events esportius• 3.2 La organització d'events

La sessió com a espai d'intervenció

Planificació

ProgramaActivitatsSessions

Execució

Unitat deprogramació

Definició de sessió: és la unitat temporal bàsica de la programació que es caracteritza per l'acció i l'execució, és a dir, per la materialització de les actuacions programades.

Nivells de concreció

• Primer nivell: programació anual
• Segon nivell: Cada unitat de programació que es

composa d'una sèrie d'activitats.

• Tercer nivell: Les activitats es duen a la pràctica a través de les sessions.

Exemple 3r nivell: L'entrenador selecciona del quadre de continguts les activitats a treballar i elabora la sessió. (Per exemple: activitats per l'escalfament, activitats de tècnica, activitats tàctiques i partit.

Tipus de sessions

• Depenent del tipus de tasca:
• d'aprenentatge o perfeccionament tècnic• d'entrenament o acondicionament físic
• De valoració o avaluació

• Segons els objectius:

• Si és recreatiu, d'iniciació esportiva o esport escolar, la competició serà una activitat més i no una finalitat.

• Si és d'esport federat o de competició treballarem més com rendiment físic, fonaments tècnics, tàctics, etc.

L'estructura de la sessió

• 1. Fase d'informació

• 2. Fase d'escalfament o adaptació

• 3. Fase principal o assoliment d'objectius

• 4. Fase de tornada a la calma

• 5. Fase de teorització o anàlisi

Fase d'informació

Amb la finalitat d'informar als jugadors dels objectius que es volen aconseguir i de les activitats que es portaran a terme.

Aquesta fase ha de reunir les característiques de brevetat, simplicitat i claredat.

També hem de tenir clar que és el primer mitjà que utilitza l'entrenador per motivar als seus jugadors, i que la informació cal adaptar-la a les condicions i característiques del grup.

Fase d'escalfament o adaptació

• Part en la que el participant ha d'activar el seu metabolisme i augmentar la temperatura de la musculatura i drenatge de les articulacions. També concentra a les jugadores per la següent fase, activant les neuroconexions per millor captació d'estímuls i coordinació.

Fase principal o assoliment d'objectius

• També dita fase d'activitats perquè es duen a terme les activitats orientades a assolir els objectius plantejats.

• Activitats tècniques: fonaments tècnics

• Activitats tàctiques: sistemes de joc i estratègies (col·lectius i individuals també)

• Activitats de capacitació física: Condició física i rendiment.

• Activitats de jocs: component lúdic en forma de partit o partit adaptat. Cap al final de la sessió.

• Activitats globals: manteniment de la condició física, son motrius i lúdiques. P ex, actv cooperatives, de recreació, iniciació esportiva, gent gran, etc.

Fase principal o assoliment d'objectius

• Com a característiques d'aquesta fase:• Dificultat progressiva

• Intensitat regressiva(aparició fatiga) acabant amb activitats globals i lúdiques

• L'entrenador tria el tipus d'activitats depenent de l'objectiu i el grup

Fase de readaptació o tornada a la calma

• Venint de la fase d'assoliment d'objectius tan intensa cal passar a la recuperació de la fatiga.

• El sistema basal torna al seu lloc

• Activitats de distensió: joc de mitja o baixa intensitat com tirs lliures, sensorials, moviments de relaxació muscular per parelles, etc.

• Activitats d'estiraments: un estirament és una elongació del múscul que condueix a la relaxació muscular. Són recomanables després de sessions amb intensitat alta en joves i persones adultes.

Fase de teorització o anàlisi

• Presa de consciència sobre el que ha passat durant la sessió. Per tant, anàlisi a mode d'avaluació.

• Valoració, reflexió a través de preguntes i destacar punts forts i dèbils del grup.

• Enllaç entre el treball fet i el que es farà al proper entrenament

• Exercici d'implicació dels esportistes amb la dinàmica del grup (recollida de material, hàbits higièncis, ordre als vestuaris, etc)

*Educació en valors per davant de tot!

Exemple estructura de sessió

• Sessió de 90’ de Voleibol

La direcció de la sessió

• La sessió és la única part del procés que resulta visible per l'usuari. Per això, l'animador haurà de cuidar cada detall perquè d'això dependrà la qualitat del que es percep en la intervenció.

Principis a tenir en compte en la intervenció:

Procurar que les persones estiguin motivades

• Procurar que les persones estiguin motivades (diferents per cada persona, cal trobar-la)

• Assegurar-se que tots els participants tenen la informació adequada (res més frustrant que començar un exercici i que no t’hagin entès. Cal assegurar-se que tothom t’ha entès i si cal, fer un gràfic o exemple)

• Aplicar la sessió sota el principi d’esforç progressiu (coherencia entre progressió d’esforç i intensitat sostinguda)

1.4 LA DIRECCIÓ DE LA SESSIÓ

• Atendre al treball individual (cal tenir eines per detectar necessitats, correccions específiques de cada jugador mentre es dirigeix la sessió)

• Les estratègies per l’atenció son:

• Animant: locució constant per mantenir la inensitat.

• Corretgint: corretgir les accions de l’exercici, no les persones, indicacions en què SÍ que ha de fer.

• Reforçant: com expresem la satisfacció que ens crea, cop a l’espatlla o més explicit depenent del jugador.

• Proposant: variants per anar millorant.

2.1 OBJECTIUS DE LA COMPETICIÓ ESPORTIVA

OBJECTIUS

CATEGORIA COMPETITIVA

BASE

ÈLIT

GENERALS

- Divertir-se
- Ensenyar-aprendre

INDIVIDUALS

- Utilitzar tot el que s’ha après tot i considerar la posibilitat del fracàs.

COLECTIUS

- Realitzar un plantejament on tots els jugadors tinguin un paper en el desenvolupament del partit

CAP A L’ARBITRATGE

- Oblidar-nos de l’arbitratge abans, durant i després del partit.

- Examinar l’arbitre i intentar aprofitar totes les possibilitats reglamentàries.

2.1 OBJECTIUS DE LA COMPETICIÓ ESPORTIVA

• Riscos a l’esport de competició: a pesar de que fer esport te infinitat de beneficis, es inevitable que hi hagi certs components que poden afectar el desenvolupament del nen@. L’ús abusiu de l’elementcompetició pot girar la piràmide de prioritats en aquestes edats. Recreació, oci i diversió vscompetència, autoexigència i autosuperació excessiu.

• La pressió sobre els joves talents per aconseguir l’excelència.

• La orientació sobre nen@s a les metes, assoliments i objectius

• La falta d’iniciativa personal i presa de decisions en el joc

• El possible augment de la violència en el context competitiu.

PRÀCTICA: COMPLETA EL QUADRE

2.2 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES A LES COMPETICIONS

2.2 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES A LES COMPETICIONS

• La motivació: Aspecte escencial on culmina a la competició. Treballa juntament amb la concentració, esforç, etc. Es veurà afectada si el nivell entre equips o jugador@s és molt desequilibrat perquè no hi ha opció a l’esforç per l’objectiu.

• Model de comportament: Hi ha un reglament establert per la pròpia competició dins el context real amb un nivell de tensió alt (degut a la competició). Com ha entrenadors hem de fomentar el fair play i el respecte a l’arbitre. Com també la bona relació amb els companys. Es tendeix a valorar aquell que mé accions decisives té (com el que marca més gols) però hi ha altres companys amb accions molt importants que cal reforçar.

2.2 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES A LES COMPETICIONS

• Relativització dels resultats: Tot i que el desig sigui deguanyar, en iniciació esportiva caldrà prendre’s la competició com a un mitjà i no una finalitat. Es pot haver perdut un partit, haver quedat el 5è o haver aconseguit pocs punts, però haver fet una gran feina. Prioritzar el valor dels nostre sobjectius com p. ex. autosuperació, la millora tècnica o tàctica o simplement la diversió i dignitat.

• Com a recurs d’avaluació: és un bon moment, la competició, per avaluar el procés. Permet apreciar en un entorn real com s’han assimilat els aprenentatges i com es posen a la pràctica.

2.2 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES A LES COMPETICIONS

• La comunicació amb l’equip: el diàleg entrenador@ - jugador@ aporta informació i confiança per superar les dificultats. Els moments per aquesta comunicació poden ser:

• El viatge cap al terreny de joc• Moment de vestir-se
• Xerrada prèvia al vestuari
• L’escalfament

• Durant la competició
• En els descansos de la competició
• Mentre està un jugador a la banqueta• etc.

3. ELS EVENTS ESPORTIUS

• Descripció: un event esportiu és un aconteixament esportiu, puntual o eventual, que congrega a un important número de persones, ja siguin esportistes o espectadores, en un espai concret.

• Va des de uns JJOO fins a una carrera popular de barri amb finalitat benèfica.

• Altres exemples: campus esportius, tornejos, clínic, colònies, jornades esportives, exhibicions, etc.

3. ELS EVENTS ESPORTIUS

• Característiques comuns:
A. Eix de l’aconteixament Esportiu B. Periodicitat

• Puntuals (un dia concret)

• Eventuals (varies vegades però Sense periodicitat)

• Periòdics (ex: cada 4 anys, cada 31 de desembre, etc.)

C. Caràcter festiu
D. Participació de la població (és una finalitat, sentiment

de pertenença i integració)

E. Difusió de la pràctica esportiva

3. ELS EVENTS ESPORTIUS

3. ELS EVENTS ESPORTIUS

3.1 BENEFICIS DELS EVENTS ESPORTIUS

• Econòmics: cal contemplar la financiació de tots els events abans de que comencin, tot i que de vegades, l’objectiu és la recaptació benèfica. Per exemple, en exhibisions, fires o events amb esponsorització.

Fase 1 Planificació

Fase 2 Preparació

Fase 3 Execució

Fase 4 Avaluació

3.2 LA ORGANITZACIÓ DELS EVENTS

• Fase 1 Planificació de l’event:

• Es fa una previsió de les accions que es duran a terme com: presentació del projecte, finalitat, fases, grups responsables, calendari, reglament i participació, recursos humans/materials/ publicitaris.

3.2 LA ORGANITZACIÓ DELS EVENTS

• Fase 2 Preparació de l’event:

• Tasques administratives i de gestió, acondicionament d’espais, instal·lacions publicitàries, etc. Per exemple: cerca de material, aprovació pressupostos, Sol·licitud de recolzament, llicències, assegurances, contractació assistència mèdica, contractació d’arbitres, jutges, fotògrafs, etc.

3.2 LA ORGANITZACIÓ DELS EVENTS

• Fase 3 Execusió del projecte:

• La posada en marxa del projecte des de l’inauguració fins al tancament. Es tindran en compte els actes d’inauguració i protocol, promoció de la participació per assegurar que l’atmosfera és participativa i festiva, execució d’activitats, resultats, recullida, etc.

3.2 LA ORGANITZACIÓ DELS EVENTS

• Fase 4 Avaluació de l’event:

• Serveix per comprovar si s’han assolit els objectius. Es fan reunions dels diferents agents que han participat, revisió del què ha funcionat i el què no, valoració de la satisfacció dels participants, etc.