Serveis, Protecció i Drets de la Infància: Guia Essencial

Serveis i Recursos per a la Infància i Adolescència

CSMIJ: Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil

Proporciona atenció psicològica i psiquiàtrica a infants i adolescents.

EAP: Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica

Suport a escoles en la detecció de necessitats i orientació.

CREDA: Centre de Recursos Educatius per a Deficiències Auditives

Suport especialitzat a infants amb pèrdua auditiva.

CDIAP: Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç

Atenció a infants de 0 a 6 anys amb dificultats en el desenvolupament.

CRAE: Centre Residencial d’Acció Educativa

Residència per a infants i adolescents sota mesures de protecció.

DGAIA: Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència

Protecció de menors en risc i coordinació de tuteles.

Mesures de Protecció a la Infància: Acolliment i Adopció

Acolliment Familiar (Temporal)

• Situacions on la convivència amb la família biològica no és possible.
• Manteniment de la relació amb la família biològica (si és convenient per al nen o nena).
• Finalitza quan aquest suport temporal ja no és necessari (decisió de l'autoritat corresponent, normalment el Jutjat).

Adopció (Definitiva)

• Mesura definitiva.
• Recurs per proporcionar una família a infants que no en tenen o que no tornaran a viure amb la seva família d'origen.
• No hi ha relació amb la família biològica.
• La relació de filiació és exactament igual que la d'un fill o filla biològic (drets i deures).

Evolució Històrica i Marc Legal dels Drets dels Infants

La Declaració de Ginebra (1924)

La Declaració de Ginebra (1924) és crucial perquè va ser el primer reconeixement internacional dels drets dels infants. Va crear consciència sobre la necessitat de protegir la infància i va marcar el camí per a la Declaració de 1959 i la Convenció de 1989. Abans d'això, els infants no eren considerats persones amb drets propis, sinó només objectes de protecció.

Rousseau (1712-1778): L'Emili

Rousseau defensa que l’educació dels infants ha de respectar les seves emocions i les fases maduratives pròpies de cada etapa. Considera que els nens són subjectes amb necessitats i drets, i no només receptacles de coneixements. Aquestes idees són fonamentals per entendre la concepció moderna de la infància, basada en el desenvolupament emocional i integral.

Tot i ser precursors en la seva època, aquestes propostes inicialment van tenir poca repercussió social, ja que els corrents educatius tradicionals dominaven i no valoraven l’infant com a persona amb drets propis.

Marc Internacional dels Drets de la Infància

Hi ha tres documents clau que defineixen la protecció internacional dels infants:

• Declaració de Ginebra (1924): Primer reconeixement dels drets dels infants. No és obligatòria i marca l’inici de la protecció internacional.
• Declaració dels Drets de l’Infant (1959): Amplia els drets. Continua sense ser obligatòria i reforça la protecció especial dels infants.
• Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989): És obligatòria. Reconeix els infants com a subjectes de drets i obliga els estats a garantir salut, educació, protecció davant abusos i igualtat.

Marc Constitucional Espanyol (1978)

La Constitució Espanyola (1978) protegeix la família i la infància. Obliga l’Estat a assegurar la protecció integral dels menors i reconeix el deure dels poders públics d’assistir els fills, garantir-los protecció jurídica i assegurar els seus drets fonamentals.