Serveis farmacèutics: SFP, SPD i farmacovigilància

Serveis Farmacèutics Professionals (SFP)

SFP: És la pràctica professional en la qual el farmacèutic és responsable de les necessitats del pacient en relació amb la medicació.

Objectius del SFP

• Buscar la màxima efectivitat dels tractaments farmacològics.
• Millorar la seguretat dels tractaments (prevenir, detectar i resoldre PRM i RNM).
• Contribuir a la racionalització de l'ús dels medicaments.
• Millorar la qualitat de vida dels pacients.

Elements necessaris per al SFP

• Acord farmacèutic-pacient.
• Punts de SFP (informació al pacient, entrevista inicial, avaluació de la situació, intervenció farmacèutica).
• Registre de les activitats realitzades a les fitxes farmacoterapèutiques.
• Comunicació amb la resta de professionals que atenen el pacient.

Sistema Personalitzat de Dosificació (SPD)

SPD: És un servei que presten les oficines de farmàcia (OF) per facilitar que les persones usuàries prenguin la medicació en les dosis i amb la freqüència prescrites.

Persones destinatàries del SPD

• Persones polimedicades.
• Persones grans que tenen dificultats per seguir correctament els tractaments.
• Persones amb problemes cognitius.
• Persones amb tractaments irregulars.
• Persones amb autonomia reduïda.

Avantatges del SPD per a l'usuari

• Facilita el seguiment del tractament.
• Evita riscos derivats dels errors de medicació.
• Facilita la presa de medicaments a persones amb dificultats motrius.

Organització de les capsetes del SPD

• La medicació ha de quedar clarament organitzada per dies de la setmana i per horaris.
• A la part posterior hi ha d'haver una etiqueta on es detallin tots els medicaments inclosos: nom, posologia, número de lot, característiques físiques per identificar la forma farmacèutica (FF) si s'escau.
• És convenient que a cada cavitat s'inclogui una etiqueta amb el nom dels medicaments que no es poden incloure a la capsa perquè la forma farmacèutica no ho permet (xarops, injectables, gotes...).

Farmacovigilància

Farmacovigilància: Procediment de notificació de sospites de reaccions adverses a medicaments (RAM) per part del farmacèutic comunitari.

Quines RAM s'han de notificar?

• Medicaments subjectes a seguiment addicional.
• Reaccions adverses inesperades.
• Reaccions adverses greus.
• Sospites d'interaccions no descrites a la informació tècnica del medicament.

A tenir en compte en la Farmacovigilància

• Es notificarà qualsevol sospita, independentment de si el medicament s'ha utilitzat segons les indicacions descrites en fitxa tècnica o no.
• Les notificacions de RAM són un deure de tot el personal sanitari.
• Les dades són confidencials.
• El centre de farmacovigilància avalua la relació causal entre la RAM i el fàrmac sense valorar l'actuació del personal.

Classificació dels problemes relacionats amb la medicació (PRM)

Necessitat

• Problema de salut no tractat: El pacient pateix un problema de salut associat al fet de no rebre una medicació que necessita. Hi ha una necessitat, però no hi ha tractament.
• Efecte de medicament innecessari: Associat al fet de rebre una medicació que no necessita. Hi ha tractament, però no és necessari.

Efectivitat

• Inefectivitat no qualitativa de la medicació: Associat a una inefectivitat de la medicació no relacionada amb la dosi. No respon al tractament (insensible al principi actiu).
• Inefectivitat quantitativa: Associat a una inefectivitat de la medicació relacionada amb la dosi. Dosi inferior a la que necessita.

Seguretat

• Inseguretat no quantitativa: Associat a una inseguretat de la medicació no relacionada amb la dosi (RAM).
• Inseguretat quantitativa: Associat a una inseguretat de la medicació relacionada amb la dosi. Dosi superior a la que necessita.