Serveis al núvol: IaaS, PaaS, SaaS, CaaS i Edge Computing

Introducció

Migrar al núvol, o cloud computing, s'està convertint per a les empreses en una pràctica habitual, ja que accelera els processos. D'aquesta manera, les companyies de qualsevol sector, a banda de ser més innovadores, es fan més àgils. Aquesta tecnologia no només augmenta la potència, les aplicacions i l'emmagatzematge, sinó que transforma per complet la manera de comunicar-se i col·laborar dels treballadors.

Pren nota: Un dels avantatges de migrar al núvol és la baixa inversió necessària en un primer moment per obtenir serveis segurs. En principi, és el proveïdor del servei qui s'encarrega de dotar de seguretat el sistema i de mantenir els equips.

Els responsables de moltes empreses s'adonen en poc temps que, utilitzant cloud computing, els seus sistemes milloren. Al voltant del 80% tenen una visió positiva d'aquesta tecnologia durant els sis primers mesos després de la implantació. Entre els seus avantatges o beneficis, destaquen els següents:

1. Per a les empreses, aquest tipus de servei és sumament rendible, perquè no cal dur a terme una inversió inicial en servidors o centres de dades. En ocasions, aquestes inversions comencen a rendibilitzar-se més tard, mentre que els sistemes cloud són avantatjosos des del minut u.
2. Les empreses que ofereixen serveis cloud poden establir preus molt competitius perquè es beneficien de l'economia d'escala. Com més clients tingui la companyia, més barats pot oferir els serveis.
3. No és necessari disposar d'equips que consumeixin electricitat les vint-i-quatre hores del dia. Tampoc cal que la companyia compti amb un gran centre de processament de dades ni amb oficines sobredimensionades.
4. S'hi facilita la deslocalització i el teletreball. Les aplicacions al núvol són ideals per a aquest tipus de sistema productiu.
5. Quan es teletreballa, les latències i l'accés poden ser més ràpids que quan els servidors i el servei es troben a la pròpia companyia.

1. Tipus de serveis al núvol i la seva aplicació pràctica

Existeixen quatre tipus principals de serveis al núvol, en funció de les necessitats de les empreses, que optaran per un o altre model depenent del grau de descentralització informàtica que necessitin (figura 3.1).

A) IaaS (infrastructure as a service)

La infraestructura com a servei és el sistema que proporciona més flexibilitat, atès que dona accés a les característiques de la xarxa, als equips —ja siguin virtuals o dedicats— i a les bases de dades.

Exemple: BinagorWorld utilitza IaaS per mantenir el control total de la xarxa i dels equips, gestionant-ho tot excepte el maquinari físic, que és del proveïdor.

B) PaaS (platform as a service)

En el cas de la plataforma com a servei, l'usuari no ha d'administrar el sistema operatiu ni el maquinari. És el client qui s'encarrega d'instal·lar aplicacions, administrar-les i usar-les al seu gust. Si fem servir el símil del cotxe, l'usuari només posa gasolina i condueix.

Exemple: (El text original no incloïa un exemple específic aquí, però es manté la comparativa del cotxe per explicar que el client només gestiona les seves aplicacions).

C) SaaS (software as a service)

Amb aquesta opció, és el proveïdor qui s'encarrega d'instal·lar i mantenir les aplicacions, i l'usuari simplement les utilitza. Aquest últim no necessita administrar el servei, atès que el proveïdor ja ho fa per ell. Són exemples d'aquest servei un webmail per a l'empresa o un sistema de comptabilitat en línia.

Molts usuaris que contracten serveis al núvol ho fan sota aquest model, ja que resulta més còmode i econòmic, en no haver d'aconseguir personal especialitzat: simplement utilitzen el programari i disposen del suport de la companyia que proporciona el servei. Segons Exploding Topics, actualment el sistema SaaS suposa un terç de la despesa total en els serveis al núvol.

Exemple: DragonTel tria SaaS per centrar-se exclusivament en el seu negoci, deixant que el proveïdor gestioni tot el programari i maquinari sense necessitat de personal intern especialitzat.

D) CaaS (container as a service)

En relació amb els contenidors com a servei, es desenvolupen i despleguen aplicacions mitjançant contenidors. L'entorn per crear aplicacions és gestionat pel proveïdor de serveis al núvol, i els desenvolupadors poden utilitzar els CaaS per desenvolupar i executar aplicacions sense preocupar-se per la infraestructura o la plataforma.

• Exemple: L'empresa Carico Holding utilitza contenidors per gestionar les seves pròpies aplicacions al núvol, mentre que el proveïdor s'encarrega de tota la infraestructura base com l'emmagatzematge, la virtualització i les xarxes.

Figura 3.2. Tipus de cloud computing, síntesi per funcions.

Edge computing

L'edge computing és una tecnologia que processa les dades en el propi dispositiu o sensor (per exemple, vehicles autònoms o sistemes de seguretat) en lloc d'enviar-les a un servidor remot. El seu objectiu principal és reduir la latència i garantir una resposta en temps real, fet que és crític en situacions on la seguretat depèn de decisions instantànies.

A més d'evitar l'enviament massiu d'informació al núvol, no només s'estalvia amplada de banda, sinó que el sistema continua funcionant fins i tot si falla la connexió a Internet. Aquesta proximitat física del processament és essencial per a l'Internet de les Coses (IoT), on la proliferació de dispositius intel·ligents (bombetes, termòstats, sensors) fa ineficient i arriscat el trànsit constant de dades amb servidors externs.

A continuació, s'esmenten sis diferències importants entre edge computing i cloud computing (figura 3.5):

1. Les aplicacions d'edge computing funcionen en temps real, mentre que les del cloud computing no tenen una dependència tan gran del temps.

2. L'edge computing necessita una latència molt més baixa que el cloud computing.

3. El cloud computing requereix servidors i equips que processin més informació —i més complexa— que l'edge computing.

4. El cloud computing sol necessitar més capacitat d'emmagatzematge que l'edge computing.

5. El cloud computing requereix una connexió a Internet estable, mentre que l'edge computing no sempre la necessita.

6. Les dades en cloud computing es processen en un servidor al núvol, mentre que en edge computing la informació s'analitza en temps real i més a prop del dispositiu.

1. Edge AI: IA i edge computing

Els sistemes edge no només utilitzen el núvol, sinó que els combinen amb l'aprenentatge automàtic (machine learning), la intel·ligència artificial i la visió artificial. Aquests sistemes s'executen directament en els dispositius mitjançant algoritmes d'IA per generar respostes immediates. Això permet, per exemple, que un cotxe condueixi de forma autònoma, que una càmera detecti rostres o que una línia de muntatge identifiqui peces i la seva posició en 3D.

Sabies que... El reconeixement facial del teu telèfon és un exemple d'Edge AI: els algoritmes i les dades biomètriques es processen al dispositiu en mil·lisegons sense passar pel núvol.

Ús del núvol i rendibilitat de l'empresa

La computació al núvol és altament rendible pels següents motius:

• Més fiable: Connexions estables i còpies de seguretat garantides.

• Més productivitat: Eines que alliberen els empleats de tasques repetitives.

• Enfocament estratègic: La tecnologia esdevé una inversió per ser líders.

• Impulsora de la transformació digital: Solucions potents i flexibles.

• Més seguretat: Equips especialitzats protegeixen les dades.

• Menys costos: Baixa inversió inicial i avantatges fiscals.

• Major control i flexibilitat: Sistemes personalitzables segons el sector.

• Més escalable: Permet fer upgrades o downgrades segons la necessitat.

Cloud: economia, seguretat, control, fiabilitat, escalabilitat, productivitat. Figura 3.7. Idees clau sobre el cloud en l'àmbit empresarial.