Seqüència Didàctica i Ciutadania: Un Enfocament Interdisciplinari

1. Observació i Descripció

Descrivim el paisatge enumerant els elements del medi natural i del medi humanitzat (colors, elements principals, línies principals, punts forts). Provoca sensacions físiques (a través dels sentits) i emocions (estat d'ànim).

2. Representació

Dibuixem un croquis del paisatge tenint en compte els seus elements en els diferents plans (primer pla, pla d’horitzó i pla central), punts forts i línies dominants.

3. Interpretació

Classifiquem-lo i expliquem com ha evolucionat aquest paisatge i quins problemes pateix com a resultat de l’acció humana.

Ara, s’interpreta allò que podem veure en la descripció del paisatge i en la seva representació.

• Com ha evolucionat aquest paisatge fins a l’actualitat?
• Quines activitats humanes hi tenen lloc actualment?
• Quins impactes poden causar les activitats humanes?
• Quins problemes mediambientals pot patir?

4. Presa de Decisions

Justifiquem com pot evolucionar aquest paisatge en el futur. Proposem actuacions per garantir la qualitat de vida i la sostenibilitat del medi ambient.

Qualsevol context de medi l’hem d’estudiar a través dels problemes que pateix i no dels elements.

Com haurien de ser les activitats?

• A partir de situacions contextualitzades.
• Utilització de continguts diversos.
• Permetre respostes obertes.
• Presa de posicionament.
• Construcció compartida del coneixement i opinions.

Activitats Competencials

Sortides al Medi

El mestre guia l’experiència dels alumnes, els quals tenen l’objectiu d’observar, recollir i manipular allò que veuen i/o descobreixen. El mestre fa reflexionar i guia els alumnes. Hem de deixar de banda la mirada del turista.

Definició:

Conjunt de coneixements, habilitats i valors escolars destinats a formar als joves perquè assumeixin els seus rols i responsabilitats com a ciutadans i ciutadanes d’una societat democràtica, lliure, plural i tolerant.

• Definit a partir de la revolució francesa: de súbdits a ciutadans.
• Es vincula amb: un ciutadà, el que viu en una nació.
• Dimensió jurídica, econòmica i cultural.
• Clau per al futur de la societat.
• Condicionada per la ideologia (família i règim polític).

Nivells de Ciutadania:

• Nivell I: Ciutadà personalment responsable.
• Nivell II: Ciutadà participatiu.
• Nivell III: Ciutadà compromès pel canvi i que actua per millorar el seu entorn.

Objectius que Vol Assolir:

• Fomentar la convivència democràtica.
• Fomentar la participació política dels joves.
• Reduir i/o eliminar la violència (sobretot la escolar).
• Trobar un equilibri entre la ciutadania local, nacional, europea i mundial.

Està condicionada per la ideologia (valors i creences que ens dóna la família i el règim polític que domina).

Sistemes Polítics

Caracteritzar i identificar sistemes democràtics/totalitaris. Exemple: Venezuela: Guaidó i Maduro.

Pluralitat:

Acceptar la diversitat i rebutjar la desigualtat. Exemples:

• Desigualtat: Notícia casament filla Índia i pobresa al país.
• Diversitat: Esvàstiques a tombes jueves.

Ciutadania:

Respectar i defensar els drets humans i exercir els propis deures. Exemple: Albergue que cobra més a les dones que als homes.

Cultura Política:

Exercici de l’acció política democràtica, formal i en la vida quotidiana. Exemple: Manifestacions a Madrid i Barcelona per la guerra d’Irak.

Cultura Cívica:

Exercici de l’acció i el compromís per actuar en la millora de la societat. Exemple: Greta Thunberg, líder contra el canvi, alerta de la insuficiència de les mesures contra el canvi climàtic.

El paisatge és present, passat i futur amb un dinamisme i evolució constant dels subsistemes abiòtics, biòtics i creacions humanes que hi intervenen i conformen un vast patrimoni cultural. S’entén com la resultant d’elements físics (relleu, clima...) que configuren l’escenari per a la vida de les persones i que es va modificant i degradant a causa de l’impacte humà (uns l’entenen com espai per explotar i altres com zona apta per treure benefici atenent les necessitats bàsiques de la població).

El Consell d'Europa ha promogut una sèrie de treballs per a intentar definir el camp (EURYDICE, 2005): L'educació per a la ciutadania fa referència a l'educació que els joves reben en l'àmbit escolar, la fi del qual és garantir que es converteixin en ciutadans actius i responsables, capaços de contribuir al desenvolupament i al benestar de la societat en la qual viuen. En general, l'educació per a la ciutadania pretén orientar als alumnes cap a (a) la cultura política, (b) el pensament crític i el desenvolupament de certes actituds i valors, i (c) la participació activa.

Com Plantegem un Diàleg entre Disciplines en el Coneixement del Medi?

P. Benejam → El concepte de Medi fa referència tant al conjunt de situacions, fenòmens, elements o problemes que integren l’espai natural i humanitzat, com a la manera d’aproximar-se a l’estudi de la realitat natural i social, tenint en compte les variables temporals i espacials. Els diferents aspectes i dimensions que constitueixen el Medi s’interrelacionen i interactuen. Convé tenir present que els fenòmens naturals i socials no es presenten en la realitat sota un prisma disciplinari, sinó en forma de problemes, interessos, conflictes o expectatives que es comprenen millor quan s’estudien i s’analitzen relacionant els coneixements propis de les disciplines i de les àrees. Tradicionalment hem parcel·lat la realitat per tal d’analitzar-la més fàcilment, de manera que cada àrea s’ocupa d’una petita part d’aquesta: l’analitza, l’estudia, l’avalua, ... però les diverses parts mai es tornen a lligar per obtenir una visió global de la realitat.

Aquesta hiperespecialització no permet, per tant, donar resposta als grans reptes de la nostra societat.

• Educar per comprendre les matemàtiques o qualsevol disciplina és una cosa, educar per a la comprensió humana és una altra.
• La missió ètica de l'educació és ensenyar la comprensió entre les persones i els fenòmens com a condició i garantia de la solidaritat intel·lectual i moral de la humanitat.
• No es tracta d’acumular sabers, sinó de tenir un cap ben construït per poder relligar tants coneixements separats.

“No es tracta de tenir el cap ple sinó de tenir el cap clar.”