Separació sil.Labica

FASES DE L'ESCRIPTURA

1. Fase de DIBUIX

No hi ha encara diferenciació entre escriptura i dibuix. El nen no entén que un signe pugui representar un objecte, un animal, una persona. → necessita fer un dibuix. En un primer moment quan es demana a un infant que escrigui la paraula 

BICICLETA farà un dibix• De mica en mica comença a adonar-se que dibuixar i escriure són coses diferents. 

2. Fase PRESIL·LÀBICA

En aquesta fase, el nen fa els primers intents per diferenciar l'escriptura d'altres signes gràfics (dibuixos, números, etc.). Ja sap del tot que dibuixar no és escriure. 2.1. Grafismes primitius: gargots i pseudolletres: Ja no dibuixa però les seves grafies corresponen a gargots. Són grafies que intenten semblar lletres. 2.2. Diferències entre lletres i números: Hi ha dues classes de signes gràfics, que són:  les lletres i els números ( al principi els faran servir indistintament)  Més endavant, per escriure es requereixen uns signes determinats, que no són dibuixos ni números 2.3. Escriptures sense control de quantitat: Quan ja saben que per escriure s'usen signes especials, es planteja el problema de com poden escriure's coses diferents: apareix un moment en què les escriptures ocupen tota l'amplada de la pàgina. Que n'hi ha prou posant una sola lletra per paraula. Ja pot "escriure” qualsevol cosa: és a dir, representar mitjançant signes específics els noms de les coses, de les persones, etc. 2.4. Escriptures fixes: Potser nosaltres no entenem si no ens les explica el nen, però ells ja "escriuen". En aquests primers intents d'escriptura, escriuen, per exemple, el mateix conjunt de signes, de lletres, per a qualsevol cosa: Alguns nens, per exemple, utilitzen el seu propi nom per a tot, una espècie de clau universal, que serveix per escriure qualsevol cosa imaginable. 2.5. Escriptures diferenciades: Les formes gràfiques del nen s'aproximen molt ja a les lletres convencionals. Ja escriuen paraules curtes i llargues, amb lletres grans i petites, variant segons uns criteris establerts molt personals. Escriure segons unes hipòtesis de funcionament del codi que l'infant elabora: Hipòtesi de quantitat: considera que hi ha d'haver una quantitat mínima de lletres (tres o més) perquè digui alguna cosa. Hipòtesi devarietat interna: pensa que hi ha d'haver variació de lletres, perquè moltes lletres iguals no diuen res. Hipòtesi de varietat externa:considera que hi ha d'haver diferències entre escriptures perquè diguin coses diferents. 

3. Fase SIL·LÀBICA

En aquest nivell hi ha un intent de fer correspondre lletres i síl·labes (generalment una lletra per a cada síl·laba). Relació entre l'escriptura i la pauta sonora, cada lletra representa un so. Com que la unitat de so que es percep és la síl·laba, cada síl·laba es representa per una lletra o grafia. Sil·làbica quantitativa:Escriure consisteix a posar un símbol per a cada síl.Laba, de tal manera que s'escriu aeio (quatre símbols) per a bicicleta que té quatre síl·labes. Sil·làbica qualitativa: A cada síl·laba, també li correspon una lletra, però aquesta lletra, en aquest cas, correspon al so convencional de la consonant o de la vocal d'aquesta síl·laba. 

4. Fase SIL·LÀBICOALFABÈTICA:

dues formes de fer correspondre els sons i les grafies: la sil·làbica i l'alfabètica. Comencen a escriure més d'una lletra per a cada síl·laba vocal tònica i la primera consonant de la síl·laba. Després per les vocals àtones, les consonants finals i les intercalades. 

5. Fase ALFABÈTICA:

En aquest nivell l'infant fa una anàlisi alfabètica estricta. Arriben a escriure totes les lletres per representar les paraules. Així, doncs, ja estableix la correspondència entre sons i grafies. Aquest pas important per a una escriptura autònoma passa per una sèrie de conflictes quan apareixen síl·labes que no responen a l'esquema bàsic consonant+ vocal. - síl·labes inverses (poden escriure setudi en comptes de posar estudi) síl·labes travades (posar patit en comptes de partit) síl·labes complexes (iuna en comptes de lluna) Amb l'escriptura alfabètica l'infant té un bon domini del codi, tot i que encara li falta aprendre bona part de l'ortografia. Són capaços de plasmar sobre el paper tot allò que poden pronunciar, perquè són capaços també d'analitzar la tira fònica fins a les unitats més mínimes i atribuir el signe gràfic convencional que les representa. 

ESTRATEGIES DE LECTURA

Objectius:Fomentar la capacitat d'escolta i comprensió del que se li llegeix, així com una actitud interrogadora davant els seus dubtes. Fomentar actituds d'atenció i respecte. Promoure la capacitat d'anticipació de la història i de recapitulació d'aquesta. Assistir a la lectura que realitza un lector expert. Abans de la lectura: Anticipar de què tractarà el conte a partir del títol. Durant la lectura: - Sentir llegir al professor. - Atendre les seves prediccions. - Respondre a les seves sol·licituds. - Predir. Després de la lectura: - Contribuir a la recapitulació grupal del conte - Ordenar quatre seqüències.

Abans de la lectura: En primer lloc, indicarem als nens que els llegirem un llibre que tenim en la classe i que ells todavia no coneixen. Els direm que per a escoltar i a tendir bé un conte, necessiten estar còmodes i atents -poden estar asseguts, en el racó de la biblioteca, en les seves cadires, o en el rotlle- en qualsevol cas hem d'assegurar-nos que poden escoltar-nos amb claredat i veure les il·lustracions que els anirem ensenyant.Esperarem uns moments perquè s'acomodin. Quan creguem que existeix el clima adequat, i mostrant el llibre, podrem començar dient alguna 

Durant la lectura: La mestra llegeix amb veu clara i sense afectació les dues primeres pàGinés del llibre. Cada vegada que llegeix una, ensenya la il·lustració als nens. És important que les prediccions dels nens, aquí com al llarg de la lectura, no es regeixin per l'exactitud -cosa impossible de demanar-, però si per la coherència. El treball que es proposa pot ser molt ric per als nens si està centrat en el conte, però es distorsiona si les anticipacions es converteixen a dir qualsevol cosa sense sentit per a la història.

Després de la lectura:Una vegada que ha finalitzat la lectura, la mestra pot demanar a algun nen que expliqui el conte, i intentar que entre varis vagin recapitulant la història. Potser que l'intent surti bé, o pot ser -i és el més probable- que costi una mica, sobretot les primeres vegades. Una bona manera d'ajudar els nens a recapitular, i a centrar la seva atenció i record en el que és fonamental, consisteix a plantejar algunes qüestions centra dónes en els elements de la narració i conducta a respondre-les entre tots. És important adonar-se que aquesta és una activitat d'ensenyament, no d'avaluació, per la qual cosa no valorarem qui respon bé o malament com a objectius; al contrari, intentarem que tots els nens responguin i que aquesta tasca contribueixi a la seva adequada comprensió de la història:

ETAPES LECTURA

1. Etapa o fase LOGOGRÀFICA :Aquesta fase comença quan el nen mostra interès per l'univers escrit. Qüestions importants a tenir en compte d'aquesta etapa: Es caracteritza pel reconeixement global d'algunes paraules familiars. A- Aquestes paraules les reconeix globalment fent hipòtesis i valent-se del context en el qual apareixen i de la forma del seu contorn (longitud, trets ascendents i descendents, etc.) Pel que fa al contorn, la forma: a mesura que el nen veu escrita una i una altra vegada una paraula determinada, anirà incrementant el coneixement dels seus trets principals i, com a conseqüència, la representació visual d'aquesta paraula serà més exacta. Les lletres les reconeix, doncs, de la mateixa manera que reconeix  altres formes impreses, com dibuixos o signes. Que quedi ben clar, doncs, que en aquesta fase no reconeix les lletres; no sap desxifrar encara; reconeix alguna lletra però per la forma i/o el seu context.  És molt freqüent en aquesta etapa que el nen imiti l'acte de llegir: Per objectes grans + segur que calen paraules llargues Per objectes petits → calen paraules curtes 

2. Etapa o fase ALFABÈTICA: l'adquisició de la  concepció fonològica que farà possible la descodificació dels signes escrits. És a dir, en aquesta etapa el nen aprèn a conèixer les relacions entre els sons i les seves grafies (se'n diuen “regles de conversió grafema a fonema”).  lletres que representen un so determinat de les paraules completes han d'anar en un ordre concret en cada paraula Cal tenir en compte que l'etapa alfabètica és difícil de superar perquè exigeix associar uns signes abstractes amb uns sons amb els quals no semblen tenir cap relació. 

3. Etapa o fase ORTOGRÀFICA: Quan un lector és en aquesta etapa diem que ja és un lector hàbil. Aquesta etapa es caracteritza pel reconeixement directe d'un bon nombre de paraules sense haver d'anar traduint cadascun dels grafemes en fonemes. I quan parlem de reconeixement parlem, en aquesta fase, també del vincle entre la forma d'aquella paraula i el seu significat. No s'ha de confondre aquesta etapa amb la logogràfica. Aquí el que és important no és el reconeixement d'un conjunt de formes com a representants d'un objecte; el que és important en aquesta fase és la identitat i l'ordre de les lletres, agrupades en unitats de sentit. 

La memoria a curt termini és anomenada també memòria de treball o operativa. És de caràcter transitori, d’una durada molt curta, que es requereix específicament per donar sentit a allò que es va fent a cada instant. Desapareix casi a l’instant (15 seg.)
La memòria a llarg termini, en canvi, és la que conserva informació durant un llarg temps, amb la condició que estigui emmagatzemada de manera organitzada i de manera significativa. Recurim a ella quan evoquem alguna cosa que va succeir fa dies, mesos o anys enrere. 

Llegirés el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit. Llegir vol dir comprendre. La majoria de la gent relaciona el llegir amb l’habilitat de descodificar i a l’aula es fan poques activitats que es relacionin amb la comprensió lectora.

Implicacions:llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. Llegir és aconseguir un objectiu, ja que sempre llegim per alguna finalitat. Llegir és un procés d’interacció entre qui llegeix i el text. Llegir és implicar-se en un procés de predicció i ínferència* contínua.

 Escriure és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Tenir en compte: aspectes formals, lingüístics, discursius