Senyoria territorial

Finals del segle XVIII i principi del Segle XIX. - Revolució Industrial= nova societat de classes: proletariat i burgesia. – Revolució Francesa=revolucions liberals. – Aparició dels nacionalistes.

Antic règim= a partir del 1789 amb els revolucionaris Francesos. Absolutisme monàrquic. Economia senyorial, es l’encomia basada amb L’agricultura.

El 1789 començaria aquesta etapa contemporània.

1. Una economia Agrícola i senyoria

Les característiques d’aquesta economia es bàsicament Rural--- 80% o 90% població activa—tasques agrícoles. El 75% de la producció es Per alimentar la família del pagès per poder viure (producció de subsistència). Un 25% de la producció serà pel senyor feudalnobleEsglésia (una dècima part) Terres Comunals –propietat privada.

1.1. La Propietat de la terra

Durant l’Antic Règim l’agricultura Era la font de riquesa més important. Una petita part de les terres es podia Considerar de propietat privada, la gran majoria estaven vinculades a un títol Nobiliari, a l’Església  o a un municipi De la corona.

El conjunt de terres en mans d’un Senyor rebia el nom de senyoria territorial. Constava en primer lloc de la Reserva senyorial, que estava formada per les terres més productives que el senyor Es reservava per a la seva explotació directa.

La resta de territori d’una Senyoria estava dividida per masos.

1.2. Els Drets senyorials

Els drets senyorials eren un Conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors en virtut del domini que Tenien sobre la terra. Els pagesos havien de fer una sèrie de feines  (prestacions personals) a la reserva Senyorial, a més el senyor exigia unes taxes per la utilització de monopolis Senyorials i per l’explotació de boscos.

El senyor exercia jurisdicció, podia Exercir atribucions de caràcter públic sobre un territori molt més ampli Senyoria jurisdiccional) que incloïa no només les terres pròpies, sinó també Les terres alienes, de propietaris alodials.

El senyor podia fer la guerra , Firmar la Pau, encunyar monedes (elaborar-les), dictar ordres i reglaments.

També hi havia el delme que Consistia en l’obligació que tenien els pagesos d’entregar la desena part de Les collites a l’Església per assegurar-se el manteniment del clero i del Culte.

1.3. Una Producció insuficient

Hi havia un agricultura de Subsistència, dedicada al policonreu bàsicament de cereals. El comerç era escàs (autoconsum). Per a l’aprofitament de la terra coexistien dos tipus D’explotació diferents. D’una banda, hi havia el conreu en camps oberts, en els Quals es produïen cereals i si practicava el guaret. I per l’altre hi havia les Terres comunals, dedicades a boscs i a pastures.

La producció ramadera insuficient.

Hi havia crisis períòdiques que Generaven fam, desnutrició i sovint desembocaven en protestes com les revoltes Del pa.

1.4. Població Estancada

La subalimentació, la falta D’higiene i els escassos recursos mèdics provocaven una mortalitat elevada. En Conseqüència l’esperança de vida era baixa i la mitjana d’edat dels adults Oscil·lava al voltant dels 45 anys. La natalitat era molt alta, es calcula que Cada dona tenia una mitjana de cinc fills.

1.5. La Indústria tradicional i les manufactures

A les ciutats de l’època hi havia Una producció artesana, d’origen medieval, controlada pels gremins, unes Agrupacions d’artesans de la mateixa professió, que controlaven el volum de Producció, les tècniques utilitzades i els preus de venda.

Augment de demanda de productes a Partir dels segles XVI i XVII. Durant el Segle XVIII es va difondre un altre Model de producció industrial: les anomenades manufactures. Eren establiments Subvencionats, impulsats per l’Estat.

1.6. La Insuficiència dels transports

Xarxa de comunicacions escassa Estava formada per camins i carreteres , majoritàriament s’utilitzava el carro, Diligències (cavall de càrrega) pels rics els cavalls i pels pobres les mules. Aquests transports eren els més ràpids i lleugers d’aquesta època, la seva Capacitat de càrrega era molt reduïda.

1.7. El Comerç

EL transport es molt limitat, a causa D’això es fan fires a dins les ciutats. EL comerç colonial al Segle XVI hi han Grans millores. Comerç intercontinental, comerç triangular (entre Europa, Àfrica i Amèrica). Entrada de nous productes d’altres continents (cafè, cacau, Tabac...).

2. La societat estamental

2.1.. Els Estaments

La societat de l’Antic Règim està Dividida en estaments, grups tancats als quals es pertanyia per les Circumstàncies del naixement.

Establia tres estaments:

- El Clero: s’ocupava de resar i la Protecció divina.

- La noblesa: combatia i protegia La col·lectivitat dels adversaris.

- Estat pla: produir tot els béns Materials.

2.2. Els Privilegiats

Drets i privilegis: exempts d’impostos.

Clergat: menys d’1% de la població

Noblesa: 2 i 3%  de la població – màxima propietària de les Terres.

1.2.3. Els No privilegiats

Integrava la majoria de la població (90 i un 95%)

L’estat pla--- grup heterogeni.

Burgesia--- rendista, financera, Manufacturera (industrial), petita burgesia.

Classes populars urbanes; artesans, Obrers de les manufactures, personal domèstic

Pagesia—sector més nombrós.  Serfs (gent molt vinculada amb el senyor Feudal) pagesos lliures (arrendataris i propietaris).

1.3. Absolutisme monàrquic

3.1. La monarquia De dret diví

El dret diví, segons la qual Autoritat del monarca prevenia de Déu. Estat controlat pel monarca, tenia un Poder absolut.

Arbitrarietat; norma d’Estat i cap Llei no protegia els súbdits del despotisme.

L’òrgan principal del govern era el Consell d’Estat, els membres del qual eren designats pel rei.

3.2.Els inicis del parlamentarisme

Excepció--- Anglaterra s. XVIII—inicis del Parlamentarisme

 Anglaterra s.XVIII inicis de parlamanterisme. Hi havia una monarquia parlamentaria. Al Segle XVII primera revolució- executar Carles I i Stuart.

1689-- segona revolució-- nou rei Guillem d'Orange (monarquia parlamentaria)

Segle XVII – primera revolució---Executar 1.4. La crisi de l’Antic Règim
4.1. L’esperit de la il·lustració.

La il·lustració va ser un moviment De caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europa del Segle XVIII. El Qual es va inspirar amb la independència dels Estat Units i la Revolució Francesa. Els seus precedents foren dos pensadors anglesos; Isaac Newton  (introdueix el mètode científic, observació, Raó i experimentació)  i John Locke (la Divisió de poders).

Il·lustrats francesos propugnen una Fe absoluta de la raó, com a únic mitjà per entendre i explicar al món. 

4.2. La Crítica a l’Antic Règim

Il·lustrats critiquen l’Antic Règim I van proposar un nou model d’organització política i social, basat en els Principis de la llibertat i la igualtat. Montesquieu propugnà la divisió de Poders, Rousseau va defensar la necessitat d’un contracte social i Voltaire es Va proclamar defensor de la llibertat de consciència.

4.3. El Despotisme Il·lustrat

El pensament il·lustrat va arribar A les corts europees i alguns sobirans, aquests van intentar experiències Reformistes que pretenien a unir l’autoritat reial amb les idees de progrés de La il·lustració.

Les contradiccions d’aquest Reformisme van obrir camí a les revolucions liberals.

3 grans eixos:

·econòmic= 2 conceptes.  Fisiocràcia: Font de riquesa d’un país es l’agricultura, genera riquesa. Liberalisme econòmic (l’estat no ha d’intervenir en l’economia, dret de Propietat privada). Mercantilisme: (Acumulació de la moneda i metalls Preciosos, vendre molt—comprar poc. L’estat intervé molt en l’economia Estatal).

·Polític: liberalisme

·Cultural: Diderot i d’Almbert- enciclopèdia 1751 (35 Volums).