Sentits del nadó: desenvolupament, trastorns i capacitats

Tacte i desenvolupament tàctil

Desenvolupament

• El fetus és molt sensible al tacte; és el sentit més madur en el moment del naixement.

• La pell del nadó és un immens òrgan sensorial: hi ha gran sensibilitat en algunes zones (boca, mans) que li permeten establir un sistema de comunicació primitiu i no verbal.

• La sensibilitat cutània permet fer discriminacions cada cop més agudes entre el cos i el món exterior i els objectes que toca.

• El nadó és molt sensible als canvis de temperatura exterior i va regulant millor la temperatura corporal. El dolor és percebut de forma global.

• Coneix objectes a través de les seves experiències sobre ells; el tacte és fonamental durant el primer any.

Trastorns

Insensibilitat tàctil: si els receptors de la temperatura no capten bé les variacions poden donar-se situacions de perill.

Cinestèsia i percepció del moviment

Desenvolupament

• El nounat percep els canvis posturals que li produeixen i el moviment en ser traslladat; mostra incomoditat davant moviments bruscos i ràpids, mentre que els moviments suaus i el bressol provoquen un efecte calmant.

• El desenvolupament d’aquest sistema sensorial va d'acord amb el desenvolupament motor: segons el nadó va sent capaç de controlar el seu to muscular, adopta diferents postures i coordina els moviments.

Trastorns

Pèrdua d'equilibri, desconeixement de la posició del propi cos, descoordinació de moviments i vertígens.

Gust i preferències alimentàries

Desenvolupament

• Les papil·les gustatives ja funcionen a l’úter materne.

• El nadó prefereix el sabor dolç; es pot saber per les seves expressions facials amb què respon.

• El gust està molt lligat a aspectes afectius.

• Els infants prefereixen aliments amb olor discreta, sabor suau, gust dolç i textura tova.

Trastorns

Hipoagèsia → disminució de la sensibilitat gustativa; agèsia → absència de sensibilitat del gust; paragèsia → mala interpretació dels gustos.

Visió i maduració visual

Desenvolupament

• El nounat té una visió immadura: veu borrós perquè el cristal·lí no s’acomoda bé a les distàncies; veu doble ja que encara no es superposen completament les imatges; agudesa visual pobre; és capaç de distingir el clar i el fosc.

• 1 mes → pot fixar la mirada en un objecte destacat davant d’ell.

• 2 mesos → aconsegueix acomodar la mirada i seguir un objecte; comença el joc de seguir-se les mans, important perquè assenyala l’inici del coneixement del seu cos.

• 3 mesos → pot seguir un objecte en moviment girant el cap i augmenta la seva concentració; té preferència per mirar el rostre humà, fixant-se en el contorn i els elements més marcats i en moviment.

• Abans dels 6 mesos → pot percebre la distància i l’acostament d’un objecte i la profunditat.

• 6 mesos → diferencia expressions emocionals i reconeix cares conegudes d'estranyes.

• 6–12 mesos → la visió madura i es van diferenciant les tonalitats dels colors.

• 12 mesos → la visió s'aproxima a la d’un adult.

Trastorns

De refracció: miopia → no veu bé objectes llunyans; hipermetropia → no veu bé objectes propers; astigmatisme → visió borrosa.

De mobilitat: estrabisme → pèrdua del paral·lelisme normal de l’ull.

De recepció: daltonisme → alteració en la percepció dels colors.

Alteracions més greus: ceguesa → manca de visió.

Olfacte i desenvolupament olfactiu

Desenvolupament

• L’olfacte està prou desenvolupat en el moment de néixer, amb un fort component afectiu.

• El nounat discrimina olors i mostra preferència (per exemple, la llet materna) o rebuig (olor de peix); prefereix olors conegudes.

• Hi ha un major desenvolupament als 3 anys; l’evolució perceptiva està lligada als olors propis del seu entorn i al desenvolupament del gust.

Trastorns

Degut a diferències en el receptor sensorial es pot produir inestabilitat o pèrdua parcial o total de l’olfacte.

Oïda i audició

Desenvolupament

• El nounat pot presentar una sordesa parcial transitòria: immaduresa del nervi auditiu i conductes auditius parcialment taponats per mucositat.

• Pot diferenciar entre sons forts i suaus i distingir la veu femenina de la masculina; mostra preferència per la veu femenina i per sons suaus.

• El desenvolupament auditiu és fonamental perquè li permetrà comunicar-se i assolir el llenguatge verbal: gira els ulls en néixer, als 2–3 mesos gira el cap per localitzar la procedència del so, i als 3–4 mesos distingeix veus familiars.

• S’interessa pels sons que surten del seu propi cos: al principi els emet de manera fortuïta i de seguida els manté per escoltar-se; aquest és el primer joc que fa amb el seu propi cos.

• 3 mesos → aconseguir un grau òptim de maduració; amb experiència i atenció, les capacitats s’aniran potenciant.

Trastorns

Segons la localització: transmissió (externa) → són freqüents en els bebés les alteracions transitòries degudes als mocs que s’acumulen.

Segons el funcionament: sordesa total → pèrdua d’audició per destrucció bilateral; hipoacúsia → pèrdua d’audició unilateral o bilateral.

Graus de sordesa: sordesa lleu → pèrdua auditiva d’uns 40 dB; sordesa moderada → 40–50 dB; sordesa severa → 65–85 dB; sordesa profunda → ≥85 dB.

Capacitats sensorials i motrius

• Capacitats sensorials (recepció d'informació): els 5 sentits

  • Tacte (dolor, temperatura).

  • Vista (llum).

  • Oïda (sons).

  • Gust (sabor).

  • Olfacte (olor).

• Capacitats per transmetre informació

  • Respiració.

  • Neguit o inquietud.

  • Somriure.

  • Plor/crit.

  • Expressió facial i color de la pell.

  • To muscular.

• Capacitats motrius o d’actuació

  • Moviment.

  • Respirar (reflex).

  • Succió (reflex).

  • Eliminació de residus.