Sentit transcendent
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,49 KB
Relativisme moral
consisteix en afirmar que els principis del que és just i del que és
Bo només podem trobar-los a l’interior de cada grup i només valen per a aquest però
No per tot els éssers humans. Sempre relatius.
Relativisme cultural:
depèn exclusivament de les diferents
Cultures.
Contextualisme:
nomes podem
Saber si una proposta es correcta o no si la considerem dins de cada context.
L’etnocentrisme:
la impossibilitat de justificar
La bondat o no d’una opció amb qualsevol ésser humà per interlocutor. L’escepticisme: cap opció és millor, és impossible
Distingir realment entre el que és just i el que és injust. El subjectivisme: les qüestions morals són subjectives.
No s’hi pot recórrer I és impossible arribar a posar-se d’acord amb raons. L’emotivisme: la maldat o bondat d’un acte es percep
Pel sentiment que experimentem davant seu no perquè la raó ens ho mostri. Tres tipus de resposta:
No hi ha sentit
: l’existència i el món són absurds. No es pot donar sentit a la vida
Ni tan sols té sentit tal pregunta. Elimina la pregunta mateixa.
Hi ha un sentit immanent
L’existència
Té finalitat, significat o valor però entenent que la mort és un límit absolut
Per a la humanitat.
Hi ha un sentit Transcendent
Un sentit que depassa la mort. És en general la posició de
Les religions. La transcendència significa que aquesta vida ja té sentit per si
Mateixa però amb relació de continuïtat amb una altre vida amb felicitat plena.
La mort com a fenomen humà: L’ésser humà és
Conscient que està viu i només ell sap que ha de morir.
Mort i filosofia:
van entendre que la filosofia és una preparació
Per la mort. Una missió de la filosofia és que els humans visquem plenament.
Experiència de la mort:
és un fet que
Ha de passar a tots, podem constatar que no podem viure la nostra pròpia mort. ‘Mentre
Vivim la mort no existeix, i quan la mort existeix, nosaltres ja no hi som’.
La mort com a definició de l’ésser humà:
reflexió de forma notable sobre la mort: l’existencialisme. Exposa que el peculiar no cal buscar-ho, sinó
Mes aviat reflexionant sobre l’existència, només l’essència d’existir.
Sentit de la mort i transcendència:
Monisme:
defensa que no hi ha
Composició en la realitat humana. Es diferencia el panteisme i monisme materialista.
Dualisme:
totes defenses que l’ésser
Humà està constituït per dos tipus de realitat: el cos i l’ànima. Tipus de mal:
Mal Metafísic:
s’identifica amb la finitud de les coses
. Mal físic:
prové del funcionament de les lleis naturals.
Mal natural:
té la seva arrel en últim Termini en la llibertat dels éssers per elegir entre diferents formes d’acció.
Filo preguntas:
Dels casos següents digues qui actua per Imperatius hipotètics i qui per imperatius categòrics
-
La María li demana un
Favor a en Joan. En Joan li fa pensant que en una altre ocasió la María li
Tornara. HIPOTETIC
-La Júlia ajuda a en Juís amb les mates per guanyarse la seva amistat.
HIPOTETIC
-El meu germà em farà el favor de venir a recollir-me perque li ho mana el
Meu pare. HIPOTETIC
-La Carme sempre et dona un cop de mà, diu que se sent satisfeta ajudant la
Gent. CATEGORIC
-En Ferran posa el preu just als articles que ven, perque creu que es la
Seva obligació. CATEGORIC
Quines d’aquestes normes seria moral segons Kant?
-
No robar perque ho exigeix un manament de l’església. NO MORAL
-No robar perque es un deure establert per la llei. NO MORAL
-No robar perque no s’ha de fer, d’acord amb la raó. MORAL
-No robar perque no em posin a la presó. NO MORAL
Per a un relativista una cosa pot ser blanca i negra a lhora?
Si que pot ser ja que ells pensen que una cosa pot ser y no ser
Que significa que l’home es la mesura de totes les coses?
El que pren la decisió de si una cosa es bona o no es el que te Raó.
Explica quina d’aquestes quatre posicions defensaria cadascuna de Les posicions enumerades:
-
Nomes puc explicar el
Perque de la meva conducta a la meva gent. Nomes ells em poden entendre,
Aquells que estan envoltats de les mateixes coses que jo: els mateixos costums,
Els mateixos programes de tele... ETNOCENTRISME
-Si la Núria esta desesperada i sent el desitg de suicidarse, jo no tinc
Perque posarme en la seva vida, es cosa seva, pes moltes raons que li doni no
La convenceré. SUBJECTIVISME
-No accepto practicar el canibalisme, però crec que s’ha de respectar que
El practiquin les tribus en les quals aquest costum forma part de la seva
Cultura. RELATIVISME CULTURAL
-El que es bo es el que jo sento com a bo. EMOTIVISME
-No fa falta que discutim sobre el que es just, mai no sabrem que es, per
Molt que hi rumiem. ESCEPCIONISME