Sensors, comunicació i motors elèctrics: guia tècnica

Francés4,16 KB

Senyals analògics i digitals

Senyals analògics: es mesuren i s'observen amb un oscil·loscopi.

Senyals digitals: no són contínuls i es componen de dos valors (2n). La diferència entre ells és gran, per això la possibilitat d'error és petita.

Avantatges dels senyals digitals: insensibilitat dels circuits digitals, alta fiabilitat, processament de dades per ordinador, transmissió de dades a grans distàncies i possibilitat d'emmagatzematge de dades.

Desavantatges dels senyals digitals: gran nombre d'interruptors, processament seqüencial dels senyals i necessitat de convertidors A/D i D/A.

Diferències entre senyal sèrie i paral·lel

En la transmissió sèrie, els senyals se succeeixen i necessiten un temps determinat per succeir-se, i així s'obté la informació completa.

En la transmissió paral·lela, hi ha simultàniament 8, 16 o 32 dades, que junts formen la informació.

Conversió d'analògic a digital

Digitalització:

  • Mostreig: quantes vegades es mesura el senyal d'entrada per segon (per exemple, 44 kHz).
  • Quantització: codificació de les mostres del senyal analògic; representa una pèrdua d'informació.

Tipus de sensors

Sensors capacitius: reaccionen a totes les substàncies. Quan s'acosta un material, canvia la capacitat i el contacte es tanca.

Sensors inductius: reaccionen als metalls. Quan un metall s'acosta al sensor, canvia el camp magnètic.

Sensors magnètics: s'utilitzen en combinació amb un relé, es munten a la carcassa d'un cilindre pneumàtic i s'activen quan el pistó s'hi acosta.

Tipus de sensors: capacitius, inductius, magnètics, lumínics (de fibra òptica, per a detecció de color, fotoelèctrics, làser), sensor de pressió, piroelèctrics, ultrasònics i sensors de camp magnètic.

Comunicació entre dispositius

Cada dispositiu té una adreça pròpia, mitjançant la qual el dispositiu superior s'adreça a ell, i el subordinat respon.

Només pot parlar un dispositiu alhora. Sempre és superior aquell que inicia la comunicació amb el subordinat. La unitat que comença la transmissió és superior fins al final de la transmissió.

Bus I2C

Un dels protocols per a la comunicació entre circuits integrats, format per la línia de dades SDA i la línia de polsos de rellotge SCL. Serveix per connectar diversos dispositius mitjançant només 2 fils de dades.

Bus SPI

Estàndard per a la connexió serie síncrona de dispositius electrònics, pensat per connectar sensors. Funciona en mode duplex i permet la comunicació bidireccional amb un o més dispositius subordinats, mitjançant 4 línies de senyal (MISO, MOSI, SCK, SS).

Motors elèctrics

El motor elèctric és una màquina que transforma l'energia elèctrica en energia mecànica.

Classificació dels motors elèctrics

  • Motors de corrent continu (DC)
  • Motors de corrent altern (AC)

Motors de corrent continu

Estan pensats per connectar-se a corrent continu; encara s'utilitzen avui dia. Parts principals: estator, commutador, rotor i escombretes.

Motor de corrent continu sense escombretes

No té commutador ni els problemes associats. El disseny és pràcticament igual que el dels motors síncrons de corrent altern. L'estator té diverses fases (almenys 3) i el rotor està fabricat amb un imant permanent. En lloc del commutador, hi ha electrònica que s'encarrega de generar el camp magnètic rotatori.

Motors de corrent altern

Estan pensats per connectar-se a corrent altern i representen una part important dels motors elèctrics. A l'estator hi ha un bobinatge polifàsic (normalment de 3 fases). La velocitat de rotació d'aquests motors està determinada per la xarxa elèctrica a la qual estan connectats, i es classifiquen segons la seva velocitat de rotació.

Descargar

PDF Word HTML