Sensibilitat fotogràfica: pel·lícula i sensors digitals

Sensibilitat Fotogràfica

Introducció

En els inicis de la fotografia, les emulsions es preparaven manualment. Amb el temps, es van comercialitzar plaques seques sensibilitzades, el rodet i la pel·lícula perforada.

L'exposició de l'emulsió a la llum forma la imatge: els fotons actuen sobre els electrons dels ions de Br-, neutralitzant els ions de plata Ag+. Segons la intensitat i quantitat de llum, els cristalls d'halur de plata contenen més o menys àtoms de plata. Després de l'exposició, tenim una imatge latent invisible. El revelador amplia aquestes zones fins a fer perceptible el negre.

9.1 La Pel·lícula

Parts

• Suport (cel·lulosa o polièster) amb pigment antibaf.
• Capa adhesiva.
• Emulsió fotosensible.
• Capa protectora de gelatina.

Característiques

• Format (mida i nombre de negatius).
• Tipus d'emulsió.
• Tipus d'imatge (blanc i negre, color, diapositiva, infraroja...).
• Índex de sensibilitat a la llum.

Les pel·lícules en blanc i negre tenen una capa d'emulsió. Les pel·lícules en color tenen tres capes d'emulsió: sensible al blau, al verd i al vermell (a vegades, també al groc). Cada capa conté copulants cromògens que produeixen un pigment del color complementari a la longitud d'ona que l'afecta.

La capa sensible al blau produeix groc; la del verd, magenta; i la del vermell, cian. Al fer còpies, el negatiu deixarà passar la llum, tornant als colors originals.

9.2 Graus de Sensibilitat

La sensibilitat de l'emulsió depèn de la qualitat del material i la mida de les partícules. A major superfície, més ràpida l'afectació de la llum. Això determina:

• Temps d'exposició: major sensibilitat, menor temps d'exposició.
• Definició: major sensibilitat, menor definició (gra més gran). Pel·lícules poc sensibles tenen més definició.
• Contrasts: el gra fi permet captar més tons i gradacions. El gra gruixut augmenta el contrast.

La sensibilitat es mesura segons l'estàndard ISO. A major sensibilitat, major lluminositat captada i menor temps d'exposició o obertura de diafragma. La definició disminueix amb la sensibilitat.

Segons l'estàndard ASA/ISO, les sensibilitats típiques són 100, 200, 400, 800 i 1600. Una pel·lícula de 200 ASA dobla la lluminositat d'una de 100 ASA i és la meitat d'una de 400 ASA.

• 100 ASA: ús habitual, exteriors il·luminats, bona qualitat.
• 200 i 400 ASA: dies ennuvolats i interiors.
• 800 ASA: similar a 200/400 ASA, gra més gruixut.
• 400 ASA: molt utilitzat en blanc i negre.

El Sensor CCD

El CCD (Charge Coupled Device) és un sensor de silici fotosensible que converteix la llum en senyal elèctric. Està compost per milers o milions de cèl·lules fotosensibles (píxels). Cada píxel registra vermell, verd i blau.

Després de l'exposició, un circuit llegeix els píxels. Altes càrregues indiquen zones brillants, baixes càrregues, zones fosques. Les càrregues es converteixen en valors digitals (profunditat de color). La informació s'emmagatzema en un format gràfic (JPEG, TIFF, BMP, RAW, etc.). Un programa comprimeix l'arxiu.

Sensibilitat

La sensibilitat del sensor CCD s'equipara al codi ISO. Un avantatge de les càmeres digitals és la possibilitat de canviar la sensibilitat ISO. A major sensibilitat, major "soroll".