Sensibilitat, Enteniment i Coneixement segons Kant
Enviado por Xescnb16 y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,79 KB
Sensibilitat i Enteniment en Kant
La percepció és crucial i, segons Kant, ignorar-la va ser l'error dels dogmàtics racionalistes. Kant identifica dos processos essencials per al coneixement: sensibilitat i enteniment. Aquests processos delimiten i, alhora, impulsen el coneixement. Cal examinar el procés de percepció sensible i les condicions de coneixement que envolten el subjecte (no l'objecte).
- La sensibilitat és la facultat passiva de rebre i processar informació de l'exterior, permetent-nos tenir sensacions i representacions mentals d'aquestes.
- L'enteniment és la capacitat intel·lectual activa que ens permet generar coneixement.
La Sensibilitat
El coneixement comença amb la sensibilitat, amb l'experiència sensible. Rebem informació de l'exterior, dades que ens permeten crear representacions mentals.
Tanmateix, no percebem les coses en si mateixes, sinó els fenòmens (allò que podem percebre a través de les nostres capacitats). Aquí entren en joc dos elements clau: l'espai i el temps.
Espai i Temps: Formes Pures *a priori* de la Sensibilitat
L'espai i el temps no són elements del món, sinó formes pures a priori de la sensibilitat. Són coordenades mentals que ens permeten ubicar el fenomen en relació al subjecte (resideixen en la nostra ment). Són intuïcions pures, *a priori* (independents de l'experiència) i necessàries per a la nostra ment per dur a terme el procés de coneixement.
Abans de Kant, temps i espai s'entenien com a conceptes (derivats d'una realitat). Però no són conceptes, ja que no es refereixen a cap realitat externa. Són formes (continguts mentals abstractes), pures (no reals ni materials) i *a priori* de la sensibilitat (no depenen de l'experiència sensible i, de fet, la fan possible).
L'Enteniment
L'enteniment és el coneixement intel·lectual amb el qual construïm la realitat mental a partir de les dades obtingudes del coneixement sensible. Les dades sensibles són fenòmens separats, sense unitat; el nostre intel·lecte unifica aquestes dades i dona forma a la nostra realitat. Per tant, el procés de coneixement requereix:
- Dades de la sensibilitat (element material).
- Conceptes aportats per l'enteniment (element formal).
Per tenir un concepte, necessitem un fenomen, amb qualitats sensibles de les quals la ment pot donar constància, i que l'enteniment ordena i unifica. Aquests conceptes són *a posteriori*, ja que es formen després de la percepció (de dades sensibles) i del processament intel·lectual. Kant anomena categories a aquests conceptes purs.
Categories: Formes Pures *a priori* de l'Enteniment
Les categories kantianes són fonamentals per definir la substància i els seus accidents. Per a Kant, les categories no són propietats de l'objecte; no resideixen en les coses, sinó en la configuració de la nostra ment. Són condicions necessàries per a l'enteniment; sense elles, no hi ha coneixement possible. Les categories (de les quals disposa el nostre enteniment) permeten organitzar les dades sensibles, classificant i donant forma a la informació.
Són "compartiments mentals" que ens permeten construir el coneixement. No es troben en els objectes, sinó en el subjecte. Segons Kant, hi ha dotze categories:
- Unitat
- Pluralitat
- Totalitat
- Causalitat
- Possibilitat
- Necessitat
- Realitat
- Existència
- Substància
- Comunitat
- Limitació
- Negació
Aquestes categories estan buides, però ens permeten pensar el món i donar-li sentit, articulant les impressions sensibles. Cada categoria és com un calaix mental on classifiquem la realitat, fent-la comprensible. És una qualitat de la nostra capacitat d'entendre, no una qualitat del món.
Elements Formals *a priori*: Espai, Temps i Categories
Sense les formes pures *a priori*, no podem entendre el món ni conèixer res. No existeixen en els fenòmens, sinó en la nostra facultat de comprendre i crear la realitat mentalment. Aquests elements pertanyen al subjecte, no a la realitat. Hi ha un món fenomènic, objecte del coneixement, que podem conèixer gràcies als elements formals *a priori* (espai i temps: formes pures *a priori* de la sensibilitat; categories: formes pures *a priori* de l'enteniment).
Sense l'espai i el temps, no podríem ubicar les percepcions, però no són res en si mateixos, tot i que fan possibles les impressions sensibles. Les categories són conceptes purs que permeten classificar l'experiència; sense elles, les dades de la sensibilitat serien impressions inconnexes. Tanmateix, sense la matèria sensible (les impressions), l'enteniment no tindria res sobre què "treballar".
En conclusió, sense els elements formals *a priori*, el coneixement seria impossible. El fet que el coneixement vingui precedit de l'experiència sensible no significa que tot provingui d'ella, ja que hi ha l'espai, el temps i les categories, que resideixen en les facultats del subjecte.
Fenomen i Noümen
El fenomen és allò que una cosa és per a un subjecte; allò que podem conèixer perquè en tenim dades sensibles i la nostra experiència hi és accessible. El noümen és la cosa en si mateixa, incognoscible per a la raó humana, ja que "les coses en si" no es poden conèixer. L'objecte de coneixement no és la cosa, sinó una construcció mental subjectiva, construïda per la nostra ment a partir del fenomen (captat pels sentits), que és la manifestació de l'objecte.