Sensació i Percepció: Com Interpretem el Món

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,84 KB

De la Sensació a la Percepció

El nostre contacte més directe amb el món el realitzem a través de l'experiència. El coneixement empíric és la font dels nostres coneixements. No existeix una experiència pura, perquè tota experiència està contaminada per factors no empírics que la condicionen.

Diferència entre Sensació i Percepció

  • Sentir: És simplement captar o reaccionar davant un estímul. La sensació és el pas previ a la percepció.
  • Percebre: No és només captar un estímul, sinó interpretar-lo i donar-li una significació.

No hi ha percepció sense sensació, però la sensació no determina completament la percepció. Els elements que converteixen la sensació en percepció són previs (a priori) a qualsevol percepció.

Components i Factors de la Percepció

Aspectes de l'Experiència Perceptiva

  • Sensorial: El primer contacte amb el món exterior a través dels sentits.
  • Afectiu: Les experiències prèvies tingudes.
  • Simbòlic: El significat que rep l'objecte.

Tipus de Receptors Sensorials

  • Exteroceptors: Recullen informació del món exterior (visió, oïda, tacte, olfacte, gust).
  • Interoceptors: Informen de l'estat de les vísceres (sentit orgànic, dolor).
  • Propioceptors: Recullen informació dels músculs i dels moviments del cos (cinestèsia, equilibri).

Condicionants de la Percepció

Tots els aprenentatges influeixen en la nostra percepció del món perquè disposem de memòria. Sense la memòria no podríem retenir informació ni enllaçar el que veiem amb allò que ja hem vist.

  • Factors biològics: Depenen de la constitució de l'aparell neurosensitiu. Són innats, però necessiten pràctica i estimulació externa. Són universals, presents en tots els membres de l'espècie humana. Les il·lusions perceptives en són un exemple.
  • Factors culturals: Depenen de la memòria i de l'aprenentatge. Són adquirits, però condicionen l'adquisició de nous coneixements i determinen percepcions particulars de grups culturals concrets. Els estereotips i els prejudicis en són exemples.

Teories de la Percepció

Teoria Associacionista

La percepció d'un objecte és la suma del conjunt de sensacions que experimentem quan contactem amb aquest objecte o els estímuls que d'ell ens arriben. La percepció és un mosaic o suma de sensacions.

Teoria de la Gestalt

La totalitat d'un estímul visual s'anomena “Gestalt” (forma o conjunt total). El principi general d'aquesta teoria és: “El tot és més que la suma de les parts”. La percepció es produeix com un tot que, si bé s'analitza descomponent-lo en parts més petites, és més que la suma d'aquestes parts.

Llei de la Figura-Fons

Normalment fixem l'atenció sobre un objecte o subjecte (figura), destacant-lo de la resta d'objectes que l'envolten (fons). Quan la diferència entre el fons i la figura no està clara, el nostre sistema perceptiu dubta en la interpretació de la imatge.

Llei de la Pregnància

La percepció busca sempre la forma d'organització més simple o consistent. Ens permet veure els elements com a unitats significatives i coherents, reduint possibles ambigüitats o distorsions. Inclou principis com:

  • Proximitat
  • Igualtat o semblança
  • Moviment comú
  • Tancament

Teoria Cognitiva

Estableix un símil amb l'ordinador: les persones rebem informació externa i disposem d'un programa per tractar les dades. Aquests programes s'anomenen esquemes cognitius (conjunt organitzat de dades a la memòria).

Entradas relacionadas: