Sensació i Percepció: Guia del Desenvolupament Sensorial

La sensació: el primer pas del procés sensorial

La sensació és el primer pas d’aquest procés. Quan alguna cosa ens estimula, com una olor, un so o una textura, el nostre cos reacciona. En aquest procés intervenen dues parts: els components físics, que són els estímuls (com la llum, el soroll o una olor), i els components fisiològics, que són els receptors sensorials (ulls, oïda, pell, etc.).

La sensació passa per tres fases:

• L’estimulació: quan els sentits reben un estímul, com tocar una bola de cotó o escoltar un timbre.
• La transmissió: quan els nervis envien aquesta informació al cervell.
• La projecció: és el moment en què el cervell interpreta la informació i entén què està passant, com que la bola és suau o el timbre sona fort.

Hi ha diferents tipus de sensacions: les exteroceptives, que provenen del món exterior (vista, oïda, tacte, gust i olfacte); les propioceptives, que ens informen de com es mou el nostre cos i de l’equilibri; i les interoceptives, que ens avisen del que passa dins del cos, com la gana, la set o el dolor.

La percepció i la interpretació cerebral

La percepció és el pas següent i consisteix en com el cervell interpreta les sensacions que rep. El procés és: estímul → òrgan sensorial → nervis → cervell → percepció. Això vol dir que, com més experimentem amb els sentits, millor entenem el món.

La percepció té tres fases:

1. La selecció: quan només parem atenció al que ens interessa.
2. L’organització: quan el cervell ordena la informació rebuda.
3. La interpretació: quan li dona un significat i entenem què és allò que hem percebut.

Aquesta capacitat va evolucionant a mesura que creixem:

• La percepció visual al néixer és dèbil, però millora ràpidament; els nadons veuen sobretot colors forts i coses en moviment.
• L’auditiva ja és present des del naixement: reconeixen veus i sons, especialment la de la mare, i reaccionen als sorolls forts.
• La percepció tàctil també és molt present des del naixement, sobretot a la pell i la boca, i més endavant amb les mans.
• L’olfactiva i la gustativa estan molt desenvolupades des del principi: els nadons reconeixen olors bones o dolentes i prefereixen els sabors dolços, com el de la llet materna.

La Psicologia de la Gestalt i les seves lleis

Segons la Psicologia de la Gestalt, creada per Fritz Perls a principis del segle XX, el cervell organitza la informació que veu d’una manera senzilla i ordenada. Aquesta teoria explica que la ment no percep elements separats, sinó conjunts complets o figures globals. Per això utilitza unes lleis que ajuden a entendre millor el que observem:

• La llei de la figura i fons ens permet diferenciar una figura del seu fons, fent que el cervell separi el que és més important del que no ho és tant. Segons el color, la forma o la mida, una part destaca més, i tot i que figura i fons poden canviar, mai es veuen les dues coses alhora.
• La llei de la bona forma diu que el cervell busca formes simples, equilibrades i conegudes; per exemple, si veiem un cercle tallat, la ment el completa mentalment.
• La llei de tancament explica que la ment tendeix a tancar figures obertes o incompletes, imaginant les parts que falten per donar estabilitat. Això està relacionat amb els records i les experiències prèvies.
• La llei de contrast diu que ens fixem més en allò que destaca pel color, la mida o la llum, com una figura negra sobre fons blanc; aquest contrast ens ajuda a captar l’atenció i reconèixer millor els objectes.
• La llei de proximitat indica que el cervell agrupa els elements que estan a prop com si fossin un sol conjunt, com quan veiem molts punts junts i els percebem com un grup.
• La llei de semblança diu que agrupem objectes semblants, per exemple, per color o forma: si veiem figures blaves i verdes, el cervell les separa en dos grups segons el color.

Exploració detallada dels sentits

Els sentits ens permeten conèixer el món i entendre el que passa al nostre voltant. N’hi ha cinc d’externs (vista, oïda, olfacte, gust i tacte) i dos d’interns (vestibular i propioceptiu). Tots envien informació al cervell perquè la interpreti.

El tacte

El tacte ens ajuda a notar la forma, la mida o la temperatura dels objectes. L’òrgan receptor és la pell. El fetus ja és sensible al tacte, i el nadó explora primer amb la boca i després amb les mans. Cap als sis mesos ja té zones més sensibles. El trastorn més comú és la insensibilitat tàctil.

El gust

El gust permet reconèixer els sabors. L’òrgan receptor és la llengua: la punta nota el dolç i el salat, els laterals l’àcid, i el darrere l’amarg. Els nadons tenen el gust molt desenvolupat i prefereixen el dolç. Els trastorns són: hipogèusia (menys sensibilitat), agèusia (no notar sabors) i paragèusia (confondre sabors).

L’olfacte

L’olfacte ens permet diferenciar olors bones o dolentes. Es troba a la part superior del nas. Ja funciona en néixer i arriba al màxim desenvolupament als tres anys. El trastorn més comú és la insensibilitat olfactiva.

El sistema cinestèsic

El sistema cinestèsic informa de com està i es mou el cos, ajudant a mantenir l’equilibri i la coordinació. Està format per l’aparell vestibular i el sistema propioceptiu. En els nadons és molt bàsic però es desenvolupa ràpidament. Els trastorns són problemes d’equilibri o moviments descoordinats.

L’oïda

L’oïda permet sentir sons i saber d’on venen. El nadó ja pot sentir en néixer i reconeix la veu dels pares als pocs dies. Cap als tres mesos, ja es concentra en els sons. El principal trastorn és la hipoacúsia (pèrdua d’audició).

La vista

La vista ens permet veure formes, colors i distàncies. És el sentit que més triga a desenvolupar-se. El nadó al néixer veu poc, però al cap d’un any ja veu com un adult. Els principals trastorns són la ceguesa, la miopia, l’hipermetropia, l’estrabisme, el daltonisme i l’ambliopia.

Principals alteracions sensorials

Les principals alteracions sensorials són:

• Tacte: Hipoestèsia
• Gust: Hipogèusia
• Olfacte: Anòsmia
• Oïda: Hipoacúsia
• Vista: Ceguesa

Educació i estimulació sensorial infantil

Els primers anys de vida són molt importants per al creixement i l’aprenentatge, ja que els infants descobreixen el món a través dels sentits. Aquesta exploració sensorial ajuda al desenvolupament del cervell, a les emocions i a les relacions amb els altres. La maduresa sensorial s’assoleix aproximadament cap als sis anys.

L’objectiu de l’educació sensorial és oferir molts estímuls variats, com colors, sons o textures, i fer-ho de manera que s’estimulin diversos sentits alhora. També cal adaptar les activitats al moment i ritme de cada nen, fent-les progressives segons la seva evolució.

Hi ha dos tipus principals d’activitats: unes que treballen cada sentit per separat (com activitats per a la vista, l’oïda o el tacte) i d’altres que treballen tots els sentits alhora, anomenades multisensorials. Aquestes últimes són molt útils perquè ajuden els nens a desenvolupar-se millor i a sentir-se més segurs i tranquils.

Beneficis de l’estimulació sensorial

L’educació sensorial fa que els infants siguin més curiosos, atents i concentrats. Els ajuda a explorar, moure’s i comunicar-se més, millorant tant el cos com la ment i les emocions. També potencia el pensament lògic, la comunicació no verbal (com les mirades i els gestos), les relacions amb els altres i l’empatia. Finalment, els ajuda a conèixer millor el seu propi cos i el món que els envolta.