La semiòtica: significat i representació visual

QUÈ ÉS EL SIGNE: Representació d’una idea de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits

QUÈ ÉS EL SIGNE VISUAL: Unitat de representació a través del llenguatge visual.

SIGNE = SIGNIFICANT + EL SIGNIFICAT

Charles Sanders Peirce: Va ser un filòsof, lògic i científic estatunidenc. És considerat el fundador del pragmatisme i el pare de la semiòtica moderna.

CLASSIFICACIÓ: INDICIS O INDICADORS · (empremtes o senyals) Signe format per algun resta físic de l’element representat. ICONES · La seva semblança guarda relació o semblança amb el referent. SÍMBOLS · La representació entre representat i objecte no guarda cap relació. Relació arbitrària.

Roland Barthes Fou un escriptor, crític, semiòleg i teòric de la literatura.

DENOTACIÓ El què es representa. És el què es representa. És el significat objectiu d’un mot o expressió, sense cap projecció valorativa o cultural.

CONNOTACIÓ Com es representa. Com es representa. És el conjunt de significats subjectius associats a una determinada paraula, en oposició al significat de la denotació, més o menys objectiu i identificat sovint amb la definició del diccionari. L’observador interpreta lliurement els elements de la imatge. El resultat té a veure amb l’experiència del subjecte i el context de visual·lització.

Aristóteles, “la retòrica es el arte de descubrir, en cada caso en particular, los medios adecuados para la persuasión”.

Persuasión és un procés destinat a canviar la actitut, comportament d’una persona o un grup cap algun esdeveniment, idea, objecte o persona, mitjançant l’ús de les paraules per transmetre, sentiments, o el raonament o una combinació d’ambos. CONVÈNCER.

Retorica: Ciència que estudia la capacitat de persuadir per mitjà de les paraules. El concepte de Retòrica ha variat durant els 2500 anys d’existencia.

LA RETÓRICA VISUAL Forma de comunicació visual que utilitza les figures retòriques per transmetre missatges a través de les imatges.

SUBSTITUTIVES:

METÀFORA: Subtitució d’un element per un altre que hi comparteix alguna propietat. Relació de semblança.

AL·LEGORIA: Donar imatge allò que no té imatge. Representar una idea a través de formes humanes o animals.

METONÍMIA: Substitució entre 2 elements que tenen alguna relació física entre ells. Aquesta relació pot ser: CAUSA - EFECTE ESPAIAL - TEMPORAL

SINÈCDOQUE: És un tipus concret de metonímia. S’utilitza un element concret per representar alguna cosa més àmplia o viceversa. Representar el tot amb una part. O una part pel tot.

PROSOPOPEIA O PERSONIFICACIÓN: Dotar de qualitats humanes als animals o objectes inanimats.

COMPARATIVES:

PARAL·LELISME: Comparació directa i explícita entre 2 elements d’una mateixa imatge que són semblants.

OPOSICIÓ O ANTÍTESI: Comparació directa i explícita entre 2 elements que tenen característiques oposades.

COMPARACIÓ O SÍMIL: Es compara un terme real amb un altre d’imaginari que s’assimili en alguna qualitat.

OPOSICIÓ APARENÇA /REALITAT:

IRONIA: Comunicar un missatge a través d’un altre missatge que vol dir exactament el contrari. Bàsic tenir en compte l’especte cultural de cada individu.

PARADOXA: Fa una oposició aparent. Aproxima dues idees oposades, aparentment contràries, però que, de fet, són certes. Per comprendre la paradoxa, podem dir que és l’oposat al que considerem cert, és un contrasentit amb sentit.

ANACOLUT: Altera la realitat que coneixem de forma evident per resaltar o destacar-ne alguna cosa.

ADJUNTIVES:

HIPÈRBOLE: Consisteix a augmentar o disminuir de forma exagerada i evident un element de la imatge per reforçar el missatge. Exageració de la realitat.

REPETICIÓ · ANÀFORA: Emfatitzar un element concret a base d’anar-lo repetint diverses vegades.

SUPRESIVES:

EL·LIPSI: Supressió explicita d’una imatge per augmentar o emfatitzar més la seva importància dins la imatge. Omissió d’un element.

PERÍFRASI: Aquest vol expresar un element concret sense que apareixi en la imtage. Per aconseguir-ho es mostren altres elements visuals que representen un conjunt d’idees relacionades que ens aporten al significat final.

QUÈ ÉS LA COMUNICACIÓ: La comunicació és l’intercanvi d’informació entre subjectes o objectes.

ELEMENTS COMUNICACIÓ: Emisor, Receptor, Canal, Codi, Missatge, Situació/Context

REFERENCIAL O INFORMATIVA: Quan el missatge es limita a transmetre informació sobre un referent, de manera objectiva. Les imatges tenen com objectiu informar o il·lustrar un text o notícia..etc ( premsa, llibre de text...) Aquest arbre és una alzina.

EXPRESSIVA O EMOTIVA: Si el missatge expressa el que sent l’emissor. Per tant, es dóna informació i a la vegada s’expressa un estat d’ànim de l’emissor. Té per objectiu transmetre emocions. Em fa mal el cap Avui estic bé...

CONATIVA, APEL·LATIVA, EXHORTATIVA: Es pretén que el receptor faci unes determinades coses. Per tant, l’element més important de la comunicació seria el receptor. Relacionada amb la capacitat de persuassió, l’objectiu és convèncer.

FÀTICA: El centro de esta función es el canal de comunicación. La función fática se utiliza para iniciar, finalizar, prolongar o interrumpir una conversación. Prácticamente, no tiene contenido informativo, ya que su función no es transmitir información sino facilitar el contacto social para luego permitir la transmisión de mensajes de mayor contenido. Saludos, Preguntas, Uso de la segunda persona. Relación entre el canal y el emisor. Inicia, mantiene o termina una comunicación. Son signos para ver si el circuito funciona, como: “¡hola terrícolas!”, “Bye”, ¡Ajá!, etc.:

METALINGÜÍSTICA: Predomina aquesta funció quan fem servir el llenguatge per parlar sobre el mateix llenguatge. Es refereix al codi, cal conèixer el codi per otorgarli un significat. Quan el discurs transgredeix el propi llenguatge.

POÈTICA O ESTÈTICA: Quan es vol donar més importància a la forma del missatge. És pròpia de la poesia, dels acudits, dels jocs de paraules. Imatge que busca la bellesa amb sentit artístic, estètic...Embellir el missatge.”