Semiòtica: Relacions entre Signe i Objecte, Significació i Interpretació

Relacions entre Signe i Objecte

Natural: No intervé la voluntat humana.

No natural: Hi ha intervingut la voluntat humana.

Motivada: Hi ha un motiu d’acord entre persones.

No motivada: No hi ha motiu d’acord entre persones.

Semiòtica: Comunicació i Generació de Sentit

La semiòtica veu la comunicació com un fenomen de generació de sentit en què participen dos processos:

• Significació: Davant d’un signe es genera un sentit.
• Interpretació: L’intèrpret interpreta el signe.

Sentit del Signe: D'on Prové?

1. Formalisme o Objectivisme: El sentit prové del text i, per tant, es troba el contingut en el text.
2. Subjectivisme: El sentit prové per complet de la interpretació del lector. No existeixen límits en la interpretació.
3. Constructivisme: El sentit prové de la interacció del text i del lector.

• Esquemes de memòria: Un text pot variar segons el sentit en què es llegeix, però també segons les èpoques en què es llegeix. Els records connectats entre ells i de manera organitzada són actius.
• Comunitats interpretatives: Tot text neix per a un determinat lector i existeix en un context determinat.
• Tipus de text: No tots els textos són iguals ni llegits igual. Textos en procés d’interpretació. Poden ser llegibles (el lector pot aportar + interpretació o – sentit) i escrivibles (el lector pot aportar – interpretació o + sentit).

Barthes: Ordre de Significació

Significat denotatiu: És un sentit estable, no depèn de la interpretació del sentit del lector sinó del sentit del text. La significació prové de les relacions entre significat i significant des de dins del signe i de les relacions del signe amb l’objecte de la realitat externa que designa.

Significat connotatiu: Sentit variable, depèn de la interpretació del sentit del lector, no del sentit del text. Sorgeix de la interacció del signe amb els sentiments, emocions, etc.

Subjectivitat: Cadascú aporta una connotació distinta però comuna en lectors d’una mateixa societat o civilització.

Tipus de Connotacions

• Formals: Aportacions de sentit que provenen de la forma del signe. Provenen del significat.
• Socials: Lligades a la cultura i als seus valors, són arbitràries o convencionals perquè tenim referents culturals dels signes.

Mites

Mite clàssic: És una història en què una cultura explica alguns fets de la realitat.

Mite tradicional: És un relat on s'explica una cultura distinta, una història que narra coses de la realitat, etc.

Els mites són una cadena d’idees que estan establertes i conformen la societat, no els distingim.

Racionalisme

Racionalisme: Corrent de pensament que ens respon a la pregunta què i com coneixem. Ens ajuda a entendre i comprendre les coses i les causes d’aquestes.

Pensament Gnòstic o Hermètic

Pensament gnòstic o hermètic: Si la nostra percepció de la realitat trenca els principis d’identitat, de no contradicció i el principi de tercer exclòs.