Semiosi i Teoria del Signe de Charles Peirce

Charles Peirce: La Percepció del Pensament

Peirce parla de la percepció d'un pensament a través dels sentits.

La Tríada Semiótica: Signe, Objecte i Interpretant

El signe només pot representar els objectes en algun aspecte, no en tots. La relació entre els tres elements és fonamental:

• Signe (Representamen): Quelcom que està en lloc d'una altra cosa (l'objecte), que no veiem, i que percebem pels sentits (element primari).
• Objecte: L'element secundari amb el qual el signe es relaciona.
• Interpretant: La representació terciària que ens indica la relació existent entre el signe i l'objecte.

Tipus de Signes segons la Relació amb l'Objecte

Els signes es classifiquen segons la relació que mantenen amb l’objecte:

• El Símbol és arbitrari i el seu significat depèn de la interpretació personal (p. ex., una paraula).
• Les Icones són signes que tenen amb el seu objecte una relació de semblança.
• Els Indicis són símptomes (positius o negatius) del que passa en l'organisme. Hi ha una relació de contigüitat amb la realitat (p. ex., el fum és indici de foc).

L'Objecte o Realitat

L'Objecte o Realitat és allò que es representa pel signe. Peirce distingeix dos tipus:

• Objecte Immediat: Depèn de la interpretació, sotmès a contingències històriques i personals. Sabem de la seva existència.
• Objecte Dinàmic: Real, independent del subjecte. Existeix, però potser no en som conscients.

L'Interpretant i el Procés d'Abducció

L’Interpretant és un signe més desenvolupat que el signe que l'ha produït. El que un signe significa no és necessàriament un objecte. Està en relació amb les seves condicions de producció i d’interpretació, així com amb els seus usos comunicatius. La cultura condiciona la manera en què l’interpretant interpreta els signes.

Quan un subjecte s’enfronta a un objecte que no coneix (mitjançant signes) i fa una hipòtesi, Peirce anomena aquest procés Abducció.

La Semiosi

La Semiosi és el procés de buscar un sentit o significat a la realitat. Aquest procés implica que, quan pensem, no coneixem l’objecte en la seva totalitat en la primera semiosi, ja que en primera instància el que obtenim és un interpretant.

Classificació dels Signes (Relació Signe-Objecte)

Peirce parla de tres signes diferents, segons la relació entre signe i objecte:

1. Índex: Signe que té una relació de contigüitat amb el seu objecte. Es toquen, no estan separats.
2. Icona: Té una relació de semblança amb el seu objecte.
3. Símbol: Té una relació arbitrària amb la realitat i, per tant, el valor que tingui aquest símbol dependrà sempre de la interpretació que li donem. S’intenta donar un ordre simbòlic.

Semiòtica vs. Lògica

La Semiòtica és molt més extensa que la lògica, ja que no només estableix les condicions necessàries per a la veritat, sinó que també estableix les condicions que fan que, d’un signe, en sorgeixin d'altres.

Abducció i Cultura

Una cultura no es pot donar mai per acabada perquè les respostes que dóna als nostres interrogants només són d’una manera aproximada.

Altres Aportacions a la Teoria del Llenguatge

Lev Vygotsky

Per a Vygotsky, el llenguatge és un sistema de símbols que es reflecteix en el desenvolupament sociohistòric.

Jerome Bruner: Aspectes Culturals del Llenguatge

La comunicació es posa de manifest a partir de:

• Semàntica
• Pragmàtica
• Sintaxi

Hi ha una voluntat de designar la realitat. El llenguatge, format per signes, és una representació de la realitat.