Selectividad tarraco
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 14,56 KB
El teatre ROMà (theatrum) s’inspirava en el teatre grec, però mentre que els grecs aprofitaven els desnivells de muntanyes per construir-los, els romans, més pràctics, els construïen com un edifici de nova planta.
A) L’ edifici Constava de les següents parts:
- Les graderies (cavea):
Tenien forma semicircular; es dividia en tres seccions, cada una reservada als espectadors d'una determinada classe social: imma cavea (grada inferior), media (del mig) i summa (superior); més amunt hi havia el pulluarium, espai destinat a les dones i als esclaus. Les portes d’accés a la cavea s’anomenaven vomitoria. A l'igual que els teatres moderns, disposaven d'escales i galeries perquè el públic accedís als seients.- L'escenari:
Consistia en una plataforma aixecada, el pulpitum o proscaenium, on actuaven els actors. Estava cobert de fusta i a sota hi havia una cambra (hyposcaenium) on es guardaven els utillatges. El frons scaenae, un mur posterior que tancava l'escena i servia de decorat permanent; solia representar la façana de tres cases i estava decorada amb imatges de personalitats importants (emperadors principalment). Per raons d'acústica, la cavea tenia la mateixa altura que el frons.- El postcaenium:
Eren unes estances darrera el frons scaenae que servien de vestuari als actors.- La orchestra:
Era un petit espai semicircular que quedava entre la cavea i la scaena on s'asseien els personatges importants amb cadires mòbils Molts teatres disposaven de teló, però a diferència dels teatres actuals, aquest s’obria de dalt a baix; a vegades disposaven d'un velarium o tendal que cobria la cavea i protegia els espectadors del sol i de la pluja.B) Exemples notables:
El primer teatre ROMà de pedra va ser construït per Pompeu el Gran al segle I aC però no s'ha conservat; més endavant August va fer construir el teatre de Marcel, entre el Palatí i el riu Tíber. A Hispània els més coneguts són el de Mèrida i els de Sagunt; en trobem altres exemples a Itàlica, Cartagena, Segòbriga i Tarragona.
C) els espectacles:
Als teatres, s’hi representaven diversos tipus d’obres: comèdies, tragèdies, pantomimes, etc. Els actors (histriones) i ballarins (saltatores) solien ser homes fins i tot per representar papers femenins, però algunes dones podien actuar en obres eròtiques. Per a les actuacions musicals els romans disposaven d’un teatre de dimensions reduïdes, anomenat odèon
a) L’edifici: L’amfiteatre (amphitheatrum) era una construcció original romana. Tenia planta ovalada, el·líptica, que recordava la forma de dos teatres units pels frontes scaenae (d'aquí el nom d'amfiteatre o “doble teatre”. Les seves parts eren:
-
Les grades (cavea):
Eren idèntiques a les dels teatres.-
El pulvinar:
Era la tribuna d'autoritats, que als amfiteatres de Roma estava reservada a l'emperador. Es trobava al cercle inferior de la cavea; els amfiteatres més grans podien disposar de més d'una llotja.-
L’arena:
Era l'espai central, de planta el·líptica com l'edifici, on es realitzaven els espec-tacles; estava coberta de sorra (d'on li ve el nom) i un mur elevat (podium) la separava de les grades-
Les fossae:
Eren un complex de passadissos i estances construïts sota de l'arena on es guardaven els materials i les gàbies de les feres. Estaven cobertes per taulons de fusta que servien de sòl de l'arena; per transportar feres i material a la superfície es disposava de rampes i muntacàrregues.B) Exemples notables:
El primer amfiteatre conegut el va fer construir Escriboni Curió al segle I aC., consistia en dos teatres de fusta giratoris. El primer amfiteatre de pedra es va construir a Roma al 30 aC. El més famós de tots, l'Amfiteatre Flavi o Colosseu, va ser construït per ordre de l'emperador Vespasià i va ser inaugurat pel seu fill Titus al 80 dC. La planta és una el·lipsi de 200x170 m. I fa 50 m. D'altura. Les grades tenien una capacitat de 80.000 espectadors. Molts dels amfiteatres romans d'època imperial es van construir a imitació seva. Altres exemples destacats són els de Nimes (França) i, a Hispània, els de Tarragona, Mèrida i Itàlica.
C) Espectacles:
La majoria d'espectacles que s'oferien a l'amfiteatre es van celebrar origínàriament al circ, i en molts casos es podien realitzar als dos llocs:
·Desfilades (pompae)
en honor als déus o a algun personatge important.
·Execució de reus, obligats a combatre contra feres, anant desarmats (damnatio ad bestias).
·Cáceres simulades (venationes), on combatien homes armats amb feres.
·Combats de gladiadors (munera), eren l'acte més esperat de tota celebració.
També es podien efectuar combats navals (naumachiae).
A) Estructura
El circ ROMà (circus)
Era una construcció de planta oblonga amb un extrem arrodonit i un altre lleugerament corbat La seva forma recorda la dels estadis grecs, de manera que és possible que s'inspirés. Era el més gran dels edificis que es podien trobar en una ciutat romana i a causa de la seva grandària solien situar-se extramurs o adossats a les muralles (el cas de Tàrraco és excepcional). Les seves parts essencials eren tres:
- Les grades (cavea):
S'aixecaven al voltant de l'arena; la seva estructura era semblant a les de l'amfiteatre i disposaven, com aquests, d'un pulvinar, per a les autoritats.- Les carceres:
Eren unes cambres amb sostre de volta situades a l'extrem semicorbat on els equips preparaven els cavalls i els carros abans de cada cursa. Eren com els bòxers dels actuals circuits de curses.- La pista de curses (arena):
Déu el nom a la sorra que la cobria que es posava per protegir les peülles dels cavalls. Estava dividida longitudinalment en dos per la spina; aquesta era un podi allargat i no gaire alt. La seva llargada era dos terços del de l'arena i servien per marcar la distància mínima que s'havia de recórrer. Podia estar adornat per estàtues, columnes i altars però els elements més significatius eren les metae, dues columnes situades cada una a un extrem que marcaven el lloc per on els carros havien de girar.- A la pista s'hi accedia per dues portes:
la porta pompae, situada al mateix extrem que les carceres, era el lloc d'entrada dels carros i de les desfilades. La porta triumphalis es trobava a l'extrem corbat i era el lloc per on sortia el carro vencedor.B) Exemples notables:
El circ ROMà més antic va ser el Circ Màxim de Roma, que es remunta a l'època dels reis. Feia 620m. De llargada per 120m. D'amplada i va arribar a tenir capacitat per a 200.000 espectadors. Roma va arribar a tenir tres circs dins les seves muralles. A Hispània són coneguts els de Mèrida, Toledo i Tarragona.
C) Espectacles:
Al circ s'hi podien celebrar diversos tipus d'activitats; entre les més habituals:
• Desfilades (pompae
En honor als déus o a algun personatge important.;• Espectacles d'acròbates, com desultores, que feien salts sobre cavalls.;
• Combats de gladiadors tot i que era més habitual veure'ls a l'amfiteatre.
• Curses de cavalls.;
• Curses de carros, que eren els més freqüents i els de major èxit. Mosaic en què hi ha representada una quadriga amb l'auriga i els noms dels quatre cavalls.
LES TERMES
Eren grans edificis construïts per a la higiene dels ciutadans i per fer esport, però, en realitat, eren un centre de vida social, un lloc de reuníó i de tertúlia.
La seva distribució era més o menys semblant en tots els establiments. L’estructura era la següent:
A prop de l’entrada hi havia el vestidor (apodyterium), on els banyistes es canviaven; es podia deixar la roba i els objectes personals en uns calaixets encastats a la paret, vigilats per un esclau (capsarius).
A continuació hi havia una sala de pas (tepidarium) amb una temperatura tèbia que preparava els banyistes per a les dues sales restants.
Les dues sales eren la sala de bany fred (frigidarium) i la sala de bany calenta (caldarium).
La calefacció i l’aigua calenta s’obtenien gràcies a l’aire calent que, procedent de l’hypocaustum, s’escampava per sota el paviment.
Aquesta era l’estructura mínima d’unes termes. Hi podia haver altres cambres: prop del caldarium, hi podia haver un laconicum o sudatorium, amb altes temperatures per fer suar; podia haver-hi una sala de massatges o unctorium. També hi havia locals, popinae, on es venia beguda i menjar. Solia haver-hi també un pati porticat, palaestra, on practicar exercicis físics. Segons la grandària, també es podia trobar biblioteca, jardins, etc.
Les termes estaven obertes des del migdia fins que es ponia el sol. Si no disposaven d’espais separats, s’obrien unes hores al dia per a les dones i unes alttres per als homes. Per al bany s’utilitzaven tota mena de pomades i estris: ampolletes d’oli, raspadors arquejats (strigilis), sosa (era el sabó d’aleshores) i draps. S’hi entrava pagant una mòdica quantitat.
ELS TEMPLES:
En un primer moment, els llocs de culte més antics dels romans foren els boscos. La venerança de les forces naturals que feien els romans feia que aquestes divinitats no tinguessin aparença física ni que calgués un lloc específic on posar la imatge. Només més endavant, quan les divinitats van personificar-se, els romans començaren a contruir temples, les cases de déus i deesses.
El temple passa a ser el centre de culte en la religió romana. Era un espai sagrat, considerat la llar de la divinitat i estava destinat només a allotjar-ne l'estàtua perquè els romans li dirigissin les pregàries i les ofrenes. Les cerimònies se celebraven a fora i els sacrificis es realitzaven en un altar (ara) que es trobava en front de l'edifici. La ciutat de Roma comptava amb centenars de temples dedicats a totes les divinitats de l'Imperi; la majoria de ciutats disposaven almenys d'un temple, situat al fòrum.
Els temples solien estar dedicats a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) però també n'hi havia dedicats al culte als emperadors, com el temple d'August de Tàrraco.
Els temples romans derivaven dels temples etruscos i estaven molt influenciats per l'arquitectura dels temples grecs. Solien ser de planta rectangular (tot i que n'hi ha exemples de rodons), envoltats de columnes, sobre una base elevada. En el seu interior hi havia una cel·la destinada a guardar l'estàtua de la divinitat. El material emprat per a la construcció era la pedra, tot i que també n'hi havia de maons recoberts de pols de marbre.
Les seves parts eren:
1. El pòdium: Era una base elevada sobre la qual s'alçava l'edifici
2. L'escala frontal: Donava al fòrum i era l'únic accés al temple; tenia un nombre imparell de graons
3. El porxo o pronaos: Servia de vestíbul al temple i solia estar adornat de columnes
4. La cel·la: Era la sala on es guardava la imatge del déu; s'hi accedia per una porta que era sovint l'única font de llum a l'interior. Les parets solien estar decorades amb mosaics i frescos
La majoria de temples tenien una planta rectangular, tot i que hi ha exemples notables de temples de planta rodona com el temple de Vesta i el Panteó d’Hadrià a Roma.
Els temples estaven envoltats per una estructura semblant a la del fòrum, anomenada períbol.
Els temples romans tenien elements provinents dels temples grecs i etruscos. Típic de la influència grega és el gust per l’arquitectura arquitravada, feta amb línies horitzontals i verticals. També la doble fila de columnes, que donaven profunditat al temple. Dels etruscs, en canvi, els romans manllevaren l’ús del podi i l’escala frontal, que donava accés al vestíbul del temple. Per això la part més treballada del temple és la façana. Els espectadors, en entrar en el recinte del temple, el veuen de cara.
Els capitells de les columnes adoptaran els ordres arquitectònics clàssics: dòric, jònic i corinti.
El material constructiu el maó o la pedra. Si era maó, anava recobert de plaques de marbre.
A Catalunya s'han conservat restes dels temples de Barcino i d'Ausa (Vic), aquest últim totalment reconstruït a principis del segle passat