Seguiment i avaluació en l'educació infantil: programes i hàbits

Seguiment i avaluació

El seguiment i l'avaluació: La programació ha de preveure els mecanismes de seguiment de l'evolució dels infants i de la tasca educativa.

Seguiment dels infants

El seguiment ens permetrà:

• Valorar els progressos de cada infant i saber si es corresponen amb l'edat i les seves possibilitats.
• Fer ajustaments per adequar el suport a les característiques individuals.

La tècnica fonamental de seguiment és l'observació. Per recollir informació hem de disposar de registres de seguiment. Destaquem:

Registres de seguiment

• Escala d'estimació: Per a una valoració individual molt estructurada. Proporciona informació precisa sobre la freqüència o grau que presenta una conducta. Consisteix en una taula on han de constar els indicadors o conductes que es volen valorar i criteris de freqüència o el grau.
• Llista de control: Per concretar la presència o absència d'una conducta. Hem de definir els indicadors; només cal registrar SÍ si es dóna, o NO si no es dóna.
• Escala d'ordenació: Per valorar comportaments grupals; permet detectar quins infants presenten més dificultats que la resta. A les files es posa el nom dels infants i a les columnes la conducta que es valora.
• Anecdotari: Per registrar comportaments concrets en un format menys estructurat (nom, lloc, data i anècdota).
• Diari de classe: On s'anoten les experiències i valoracions d'una manera menys sistemàtica; pot servir per incloure anotacions sobre fets importants.

Avaluació de la tasca educativa

Avaluació de la tasca educativa: Les previsions que hem fet poden resultar inadequades o incomplertes. És important millorar la forma de dur a terme cada activitat quotidiana. Cal mantenir una actitud crítica i avaluar per tal d'aprendre com fer-ho millor.

El paper dels educadors i la relació amb la família

Quan fem la programació d'activitats quotidianes cal que concretem quines funcions i objectius tenen els educadors i quin intercanvi d'informació hi ha d'haver amb les famílies.

Educadors

Educadors: Cada programació exigirà uns objectius concrets, però de forma general caldrà que els educadors tinguin presents els següents aspectes:

• Paciencia i perseverança: Han de ser pacients i perseverants en totes les activitats d'adquisició d'hàbits.
• Ensenyar reconeixement de necessitats: Ensenyar a l'infant a reconèixer les seves necessitats, acceptar la importància de l'adquisició d'hàbits i fer que experimenti el benestar.
• Afavorir l'interès: Afavorir l'interès de l'infant perquè col·labori en l'activitat, recorrent a jocs, rituals, etc.
• Convidar a participar: Convidar l'infant a participar d'acord amb les seves possibilitats i iniciativa.
• Ensenyar estratègies: Ensenyar a l'infant estratègies per perfeccionar l'execució i recordar els moments oportunos per aplicar l'hàbit.
• Conèixer dificultats: També és important que conegui les dificultats o problemes més freqüents, incloent identificar els signes d'alerta i saber com actuar.

La família

La família: Durant l'adquisició d'hàbits l'infant ha de rebre sempre les mateixes indicacions. No ha de percebre diferències significatives entre el que li demanen a casa i el que li demanen a l'escola. Cal una relació continuada amb les famílies i una complicitat. Les programacions han de preveure quina ha de ser la relació amb la família pel que fa a l'hàbit, així com la freqüència i la forma amb què es farà.

Programació d'hàbits relacionats amb l'alimentació

En cadascuna de les programacions haurem d'identificar el grup i el moment al qual està adreçada.

El grup: Farem programacions per a cadascun dels grups del centre.

El moment: L'esmorzar i el berenar no solen ser massa complexos; es pot fer una programació per a cadascun d'aquests moments. En el cas del dinar hi ha tres moments que cal programar separadament: l'estona prèvia a dinar, l'estona de dinar i l'estona de després de dinar.

Fases de l'alimentació

Cinc fases:

• Donar el biberó a la falda: L'infant pren el biberó a la falda de l'educadora. Convé introduir, quan l'infant estigui preparat, cullera petita i el got de vidre. Cal respectar els horaris i ritmes de cada infant.
• El dinar a la falda: Quan les famílies informen que ja han començat a introduir les primeres verdures o fruites, cal continuar aquest procés al centre. L'infant començarà a menjar amb cullereta però a la falda. En els grups d'aquesta fase es poden establir torns segons els horaris. Caldrà preveure un espai de joc on els que esperen per menjar estiguin còmodes.
• El dinar a taula individual: Quan l'infant mostra interès per participar de forma activa en el dinar, és capaç de seure tot sol en una cadira i sap agafar correctament el got, ja pot començar a menjar a taula. Es fa de forma progressiva, introduint-lo primer en el berenar, ja que dura poca estona i hi ha menys quantitat d'aliment.
• El dinar a taula en parella: Quan els infants necessiten menys ajuda poden començar a menjar en parelles, amb l'educadora. S'imiten i la presència del company els motiva. L'educadora va limitant la seva intervenció i introduint nous elements, com l'ús de la forquilla.
• El dinar en petit grup: La darrera fase és el dinar en petit grup; els aspectes socials del menjador adquireixen més importància. Els infants van consolidant la seva autonomia i comencen a participar més activament en les tasques de preparació i de recollida.

La programació de l'alimentació

Desenvolupar els diferents apartats que hem explicat per a cadascun dels grups i moments.

Programació d'hàbits relacionats amb el descans

Els primers anys de vida passen de dormir la major part del temps a seguir uns patrons de son més ordenats. En el centre cal establir unes pautes perquè aquesta relació es dugui a terme de forma correcta i natural.

Fases del descans

Tres fases:

• El son lliure: L'infant dorm i es desperta quan ho necessita. El temps de vigília es dedica a satisfer les seves necessitats d'alimentació i higiene.
• El son nocturn amb alguna dormida diürna: L'infant va reduint les dormides durant el dia fins a dues o tres hores.
• El son nocturn i la migdiada: Durant el dia l'infant ja només dorm a l'hora de la migdiada.

Programació del descans

El procés des del son lliure fins que només fan la migdiada es produeix de forma natural, però és important ajudar els infants fent que identifiquin els moments.

Programació d'hàbits relacionats amb la higiene

Moltes de les activitats relacionades amb la higiene queden incloses en la programació d'activitats quotidianes (ex.: rentar-se les mans abans de dinar).

Fases del control d'esfínters

El pas del bolquer a l'ús del vàter no depèn de l'edat sinó de la maduració personal, emocional i motriu de l'infant. El procés pot resultar conflictiu si es força. Cal identificar els moments adequats per introduir els canvis. És imprescindible que el centre i les famílies mantinguin una comunicació fluïda per tal de conèixer l'evolució de l'infant, introduir els canvis al mateix temps i seguir les mateixes pautes. Identifiquem tres fases:

• Canvi de bolquers al canviador: Col·locar l'infant tombat sobre el canviador, parlar-li i explicar-li el que farem per tal de crear confiança i vincle emocional.
• Canvi de bolquers al terra: Quan l'infant creixi i mantingui l'equilibri, el canvi de bolquers es pot fer dempeus, en una zona habilitada i amb l'educador assegut.
• Control d'esfínters i retirada dels bolquers: L'inici i la durada dependran de l'infant. Primer, control del pipí diürn; més endavant, el nocturn. És la fase més llarga i dependrà de la seguretat emocional i del moment maduratiu de l'infant. En el procés l'adult explicarà a l'infant què és el vàter; si mostra interès, li proposarà anar-hi a seure cada cop que se li canviï el bolquer. Si diu que sí, l'adult l'acompanyarà; si no vol, se li preguntarà en altres moments sense intentar convèncer-lo. Un cop l'infant vol, començar amb el procés.

Programació del control d'esfínters

La majoria d'activitats d'higiene s'inclouen en les programacions d'activitats quotidianes, però el control d'esfínters convé programar-lo separadament.