Segles XVIII i XIX: Il·lustració, Romanticisme i Renaixença

El Segle XVIII: La Il·lustració a Catalunya

A l'inici d'aquest segle, trobem un fet importantíssim en l'àmbit polític: la Guerra de Successió (1701-1714). Aquesta guerra va enfrontar Carles d'Àustria i Felip V. La victòria d'aquest últim va provocar l'abolició de les institucions catalanes amb el Decret de Nova Planta (1716). Es va prohibir l'ús del català a la justícia, al comerç, a l'ensenyament... i es va suprimir la Universitat de Barcelona. Amb tot, no es va produir una substitució lingüística.

La Il·lustració es basa en la raó i en la certesa dels fets. Va ser l'intent de lluitar contra els aspectes obscurs de les idees que imperaven fins llavors. Aquesta ideologia va acompanyar l'arribada de la burgesia al poder. A Catalunya, aquest segle de les llums, tan prolífic a França i Anglaterra, i sobretot tan important en el món de les ciències experimentals, va tenir també el seu reflex cultural. Els escriptors més importants que considerem dins la Il·lustració són: Joan Ramis i Ramis i estudiosos com Gregori Maians o Fèlix Amat. Hi va haver autors d'assaig com Josep Pau Ballot, que va fer una Gramàtica de la llengua.

El Segle XIX: El Romanticisme i la Renaixença

Característiques Generals del Romanticisme

El segle XIX va ser una època de canvis molt importants a Europa i a Catalunya. La Revolució Industrial, iniciada a finals del segle XVIII a Anglaterra, va arribar a Catalunya i va produir canvis econòmics i socials, alhora que va consolidar una classe social emergent: la burgesia. Amb la Revolució Industrial l'economia es va transformar, però també la ciutat, que va créixer i va acollir gent del món rural que immigrava cap als nuclis urbans per treballar a les indústries. Aquests treballadors, que vivien i treballaven en condicions precàries, aviat van constituir una nova classe social, el proletariat, que amb els anys va prendre consciència dels seus drets i es va organitzar en partits polítics i sindicats.

El Romanticisme defensava la llibertat de creació, l'individualisme, els sentiments per damunt de la raó, l'espontaneïtat, etc. Durant l'època romàntica, els artistes de les diverses disciplines (la literatura, la música, la dansa, la pintura...) van idealitzar la realitat, perquè el món en què vivien no els agradava, i van mostrar un gran interès per la cultura popular (llegendes, rondalles, cançoners) i per l'Edat Mitjana.

La Renaixença a Catalunya

El Romanticisme europeu va arribar a Catalunya i, durant la segona meitat del segle XIX, va influir decisivament en un moviment cultural estrictament català, la Renaixença, un moviment que volia recuperar la cultura catalana i tornar la llengua literària a l'esplendor, el reconeixement públic i la vitalitat que havia tingut a l'època medieval.

La poesia va ser el gènere literari preferit de la majoria dels escriptors catalans del segle XIX. Una de les primeres obres importants de poesia romàntica va ser l'oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau (1798-1862), escrita el 1833. L'exemple d'Aribau el van seguir Joaquim Rubió i Ors (1818-1899), Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) i Víctor Balaguer (1824-1901).

El Romanticisme a Europa

L'escriptor Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832) és considerat el precursor del Romanticisme. Home de gran cultura, es va interessar per les ciències i per la literatura. Com a escriptor és conegut per la seva obra poètica, per la novel·la Les desventures del jove Werther (1774), una obra romàntica que va impactar molt els joves de l'època, i pel drama Faust (1807). Els poetes romàntics alemanys més destacats són Friedrich Hölderlin (1770-1843) i Novalis (1772-1801). A Anglaterra destaquen William Wordsworth (1770-1850), entre d'altres.