El segle XVIII: un període de transició cap a les revolucions liberals

El segle
18 és un període de transició, es van antenir les característiques de l'Antic Règim, es preparava el Camí de les revolucions liberals.
. L'antic
Regim es la formació política i social predominant a Europa en els s.15-18. Afecta a l'economia, la societat la política i la ideologia. Aquesta situació va començar a canviar al llarg del s XVIII erquè amb la il.
lustració es va anar preparant per a les grans transformacion polítiques i economiques que donaren pas a la societat burgesaa.. Organització política: es practicava la monarquia absoluta que va tenir problemes amb la crisi financera. Les despeses eren cada vegada mes  la fiscalia va veure que era impossible fer front a les despeses de la corona.. Destaca la difusió del despotisme il.Lustrat on el monarca absolut acceptava els principis de la Il.Lustració. Utilitzaven les idees de la il.Lustració semore que no atemptassin al poder.. Al s18 també hi havia monarquies parlamentaries o República com a formes alternatives. Fora d'Europa destaquen les 13 colonies angleses que van declarar la independencia a EEUU 1776.. La cosnstitucio americana declara la separació de poders, un govern república i una estructura federal.. La societat era una societat estamental, un model tancat basat en grups socials desiguals davant la lleis als quals s'hi accedia per neixament.. ELs estaments privilegiats eren una minoria(noblesa i clero).. L'ordre eclesiastic instruia al a societat.. La noblesa era el braçarmat de la societat, mantenia la integritat del regne i auxiliava al monarca.. EL Tercer Estat era la majoria: els burgesos enriquits pel desenvolpament de les financeres i el comerç, el camperolat i les classes populars de la ciutat.. En economia la principal activitat era l'agricultura i hi participaven el 50 % de la població. Tenia un rendiment molt baix i la producció sempre estava limit de l'escassetat..Els factors de canvi:
A) Canvis economics: Acmulacio capitalista i financera, comerç intercontinental, millores agrícoles. AL s18 aquests canvis s'acceleraven i s'inicia un proces a GB amn un conjunt de fenomens (Revolució demografica i agraria) que son les bases de la REV Indrustrial.. B) Tensió social pel bloqueig dels estaments privilegiats davant el desenvolupament de la buresia. Pressió del camperolat sobre la terra. Resistencia de l'aristocracia a la monarquia absoluta i a permetre la pmoderacio dels seus privilegis.. C) Canvis de mentalitat: Les idees i principis de l'Antic Règim estaven marcats per la religió. Amb l'humanisme renaixentista es comença a canviar la mentalitat i sobretot amb ka il-lustració del s18, una ideologia que no es coherent ero posa en entredit a l'Antic Règim., La Raó es la guia moral i intel.Lectual de l'individu. Les figures mes desades de la il.Lustració son Diderot, M, R, V i D'Alembert.. R: teoria de la democracia segons el qual el poder el te el noble.. M prinipi de la separació de poders.. V va criticar els prejudicis religiosos de l'Antic Règim i va proposar el sistema parlamentari per limitar les atribucions del monarca.  

La problemàtica social a les Balears s.XVI-XVII:

 A les Balears hi va haver Un alt nivell de conflictivitat perquè la problematica del període anterior no S'havia acabat de resoldre. La desigualtat social, mala administració, Enfrontaments entre camp i ciutat generaren nous conflictes.. Les Germanies:
revolta popular a Mallorca 1521-1523 duta a terme pels artesans pagesos que Estaven descontents pes impostos elevats i la corupció administrativa. El seu Objectiu era la reforma del sistema tributari i la suspensió dels imposts directes.. La recolta s pot dividir en tres etapes:1r fase moderada encapçalada per Joan Crespi. 2n Fase exaltada dirigida per Joanot Colom. 3r El fi de la Revolta.. El bandolarisme i les banderies: apareixen a partir de L'increment de la pobresa i la falta de recursos. Un dels bandolers mes Coneguts es Bartolomeu Gomila Pujol ``Moiana´´ se li atribueixen molts D'assessinats i violacions. El bandolarisme son enfrontaments entr agrupacions De amilies distingides, enemistats oer interessos economics, qüestionsd'honor.. La maxima expressió del conflicte ca ser la lluita de Canamunts i Canavalls. Canamunt situats a la part alta de la ciutat (...)El conflicte es va estendre a La Part Forana: la colla de Selva estava estesa per Lluc i el capita germà del Capellà Boca va ser executat. Ferragut es va venjar matant al jutge de la Reial Audiencia, Jaume Joan Berga. Es va detenir a molta gent que no tenia relació Amb els fets d'aquí l'espressió i `` i que en som jo de la mort de Berg?´´.. La pirateria:
Un dels problemes mes terribles a les Balears els sXVI-XVII. Els Atacs pirates provocaren gran inseguretat, morts i duien moltes despeses perquè Havien de construir fortificacions, torres de vigilancia... Les localitats mes Afectades van ser Pollença, Sóller, Valldemosa, Alcúdia i Santanyí.. Maó va ser Assaltada er Barba-rossa pero l'atac mes important ca ser el de Ciutadells en El que hi atacà un flota turca. L'assalt va durar 9 dies van morir molts de Menorquins i va tenir fortes conseqüències economiques i demogrfiques.. A Pollença els turcs també atacaren i els pollencins amb Joan Mas al capdavant Els va fer reembarcar (festes de la patrona).. Adoller asaltaren els argelins (el Firó)..El conflicte xueta:
Convercions,  canvi de noms i llinatges. La persecussio mes ntable va ser feta per les necessitats financeres de la corona. La inquisició va acusar a una bona part de la comunitat jueva de cntinuar practicant . Com a conseqüència (...) Antixuetisme es relaciona amb la seva bona posició economica. Encaa que el problema, amb el temps, va perdre intansitat, els jueus foren exclosos.