El Segle XVIII: Crisi, Il·lustració i Revolució

El segle XVIII es caracteritza fonamentalment pels canvis causats per l’anomenada crisi de la Consciència Europea. Enfront d'una societat tradicional, la burgesia adopta una economia urbana basada en el naixement de la indústria i el comerç. La crisi política, que mostrava un sistema envellit, va culminar amb l'esclat de la Revolució Francesa, impulsada per les idees dels il·lustrats.

La Il·lustració: Origen i Desenvolupament

El desig d’obtenir reformes socials i vitals va cristal·litzar en un moviment ideològic que s’ha anomenat Il·lustració. Aquest moviment no sorgeix del no res, ja que convé establir tres etapes clares en el seu desenvolupament:

• Antecedents (Segle XVII)

  Les aportacions de pensadors com Descartes i Spinoza potencien la importància de la raó humana com a mitjà de coneixement del món.

• Reformisme (Gran part del Segle XVIII)

  Durant la major part del segle XVIII es desenvolupa el pensament il·lustrat i apareixen noves reformes que condueixen a la següent etapa.

• Revolució (Últims anys del Segle XVIII)

  Als últims anys del segle XVIII, el panorama canvia bastant, ja que en el pensament europeu s’adverteix una major valoració de les emocions. A més, les idees polítiques i socials dels pensadors il·lustrats es converteixen en la base de dos processos revolucionaris que suposen el final de la Il·lustració.

Manifestacions Literàries al Segle XVIII

Les idees reformistes, que sorgeixen a finals del segle XVII i s’amplien al llarg del segle següent, es manifesten de les maneres següents en la forma literària:

• El Rococó

  Continuació de l’estil i les tècniques del Barroc del segle XVII, es caracteritza pel recarregament i la complexitat.

• El Neoclassicisme

  És la tendència típicament il·lustrada i la que ocupa gran part del segle. En ell destaquen:

  • La imitació dels clàssics grecollatins i renaixentistes.
  • La submissió a les regles de creació literària i la perfecta distinció de gèneres.
  • La cerca de la utilitat i la finalitat pràctica en l’art.
  • L'eliminació dels sentiments desbordats.
  • La valoració de la ironia i la paròdia.
  • La cerca de la claredat i correcció lingüística.

• El Preromanticisme

  Sorgeix en l’últim terç del segle XVIII i explica l’aparició de les passions desbordades i la presència de la intimitat de l’autor en les obres.

Característiques del Pensament Il·lustrat

La literatura al segle XVIII creix sota el domini filosòfic; els escrits es van difondre i van donar a conèixer temes religiosos, filosòfics i, particularment, socials o polítics. El pensament il·lustrat gira entorn d’una sèrie de característiques definitòries:

• Racionalisme

  La raó es considera l’única base del saber i substitueix les emocions.

• Empirisme

  Enfront de qualsevol forma d’imposició intel·lectual que pretengués estar en possessió de la veritat, els il·lustrats pretenien que la humanitat tingués un progrés basat en l'experiència.

• Criticisme

  L’aspiració de l’intel·lectual és sotmetre a crítica tot el coneixement humà.

• Desig de Coneixement

  La Il·lustració aspira a comprendre el món on habita i il·luminar-lo, però també a donar a conèixer el que s'aprèn.

• Utopisme

  Es creu que l’aplicació de la raó a tots els aspectes de la vida humana permetrà una millora constant de la societat, així com un progrés econòmic i cultural.

La divulgació d’aquests principis filosòfics, juntament amb les idees dels pensadors, constitueixen l’origen de la Il·lustració. Més tard, apareixen escriptors com Montesquieu i Voltaire, figures clau en la difusió d'aquestes idees.