El segle XVIII: Agricultura, Comerç i Revolucions
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,55 KB
Un sector agrari important però poc productiu
En el segle XVIII, l'agricultura i la ramaderia eren les activitats econòmiques més importants. En gran part d'Europa es practicava una agricultura de subsistència amb eines rudimentàries, dedicada sobretot al cultiu de cereals. L'agricultura depenia fortament del clima i quan es donaven fenòmens meteorològics adversos (sequeres, inundacions, etc.), es perdien les collites, escassejaven els aliments, pujaven els preus i arribava la fam.
La major part de la terra era propietat de la noblesa i el clergat. Les terres de la noblesa no es podien dividir perquè, com que eren primogènites (majorazgos), la llei obligava a transmetre tot el lot al fill gran. Una part de les terres del clergat (béns de mà morta) tampoc no es podia vendre perquè estava sota protecció directa del rei. Per això, moltes terres no s'explotaven o es treballaven de forma inadequada.
El desenvolupament de l'artesania i el comerç
Les activitats artesanals eren controlades pels gremis. Aquests eren associacions d'artesans del mateix ofici que regulaven la producció, fet que dificultava les innovacions. Els artesans treballaven en tallers xicotets, usant eines senzilles.
La monarquia potencià la creació de manufactures reials o reials fàbriques. Eren instal·lacions semblants a grans tallers artesanals, que se centraven en l'elaboració d'armes i articles de luxe.
El comerç exterior va créixer gràcies a l'augment dels intercanvis amb Amèrica i Àsia. Les companyies privilegiades, com la Companyia Anglesa de les Índies Orientals, monopolitzaven les relacions comercials en certes zones del món, des d'on importaven a Europa te, cotó, etc.
Així, la corona i els propietaris de la companyia aconseguien grans beneficis.
El manteniment de l'absolutisme
L'absolutisme era el sistema polític vigent a la major part d'Europa en el segle XVIII. El rei concentrava els poders legislatiu, executiu i judicial: elaborava i promulgava les lleis, governava i nomenava els jutges. Els monarques absoluts es consideraven els representants de Déu a la Terra i pensaven que el seu poder era d'origen diví, per aquesta raó estaven per damunt de la llei.
Per exercir el poder, el monarca disposava de nombrosos funcionaris i un exèrcit poderós. Algunes qüestions, com és ara la implantació de nous impostos, havien de ser aprovades per assemblees compostes per representants dels tres estaments (estats generals a França, corts a Espanya...). Tanmateix, els monarques a penes les convocaven.