El Segle XVIII: De l'Absolutisme a les Revolucions Liberals

L'Antic Règim (Segle XVIII): Característiques Generals

• Política: Absolutisme monàrquic.
• Economia: Agrària, senyorial, mercantilisme i crisis de subsistència.
• Societat: Estamental (privilegiats i no privilegiats).
• Demografia: Alta natalitat i alta mortalitat.

Economia i Societat de l'Antic Règim

L'Economia

• Agricultura: Economia de subsistència, règim senyorial, baixa productivitat.
• Indústria: Taller artesanal i manufactures.
• Comerç: Mercats locals, fires, companyies comercials i comerç triangular.
  • Comerç Exterior: Triangular, capitalisme comercial, Companyies de les Índies.
  • Comerç Interior: Local i comarcal.

Creixement Demogràfic i Crisis

Entre 1050 i el Segle XVIII, Europa passa de 100 milions d'habitants a 200, gràcies a l'absència d'epidèmies i a la introducció de nous cultius (blat, patata, etc.).

Això va impulsar:

• Augment de la producció.
• Desenvolupament de manufactures.
• Creació de companyies comercials i comerç colonial.

L'Agricultura de Subsistència i la Desigualtat Social

L'agricultura era d'autoconsum i es basava en el guaret. La poca productivitat i la pujada de preus provocaven crisis de subsistència, causant fam, misèria i revoltes. Els pagesos pagaven nombrosos impostos al clergat, la noblesa, el rei i el senyor.

La desigualtat social era inherent: diferències entre privilegiats i no privilegiats des del naixement.

El Rei exercia un poder absolut, basat en la monarquia hereditària i el dret diví (poder atorgat per Déu), mantenint els súbdits sotmesos.

La Il·lustració: El Qüestionament de l'Absolutisme

Moviment de caràcter intel·lectual que va posar en qüestió tots els principis de l'Antic Règim. Els il·lustrats defensen la raó, la tolerància i creuen que el coneixement és la base de la felicitat.

Pensadors Clau i Idees

• John Locke: Crítica a l'absolutisme i proposta de la divisió de poders.
• Isaac Newton: Mètode científic basat en l'observació i la comparació dels fets.

Pensament Econòmic i Polític

• Economia: La principal font de riquesa és l'agricultura. Defensen el liberalisme econòmic (Adam Smith).
• Política (Liberalisme Polític): Basat en la sobirania nacional.
  • Montesquieu: Divisió de poders, independència de la justícia.
  • Rousseau: Sobirania nacional (dret a vot).
  • Voltaire: Necessitat d'un parlament que limités el poder del rei.

Les Revolucions Liberals: Anglaterra i Amèrica

La Revolució Anglesa: L'Establiment de la Monarquia Parlamentària

El poder reial estava limitat per dues cambres del Parlament:

• Cambra dels Lords (nobles i clergues).
• Cambra dels Comuns (burgesos i representants dels ciutadans).

Els monarques necessitaven l'aprovació d'ambdós parlaments per aprovar lleis, impostos o declarar la guerra.

Guerra Civil i República (1642-1660)

Els Stuart van intentar governar sense el control del Parlament i detenir els opositors. Això va provocar una Guerra Civil entre els defensors del Parlament i els de la monarquia absoluta. El 1649, el rei Carles I va ser ajusticiat i es va proclamar la República.

Oliver Cromwell, impulsor principal del canvi polític, va transformar la República en una dictadura militar. Després de la seva mort (1660), el Parlament va restablir la monarquia amb Carles II, que va acceptar el control parlamentari.

La Revolució Gloriosa i el Bill of Rights (1689)

La política absolutista de Jacob II i la seva fe catòlica van provocar una Segona Revolució (1688-1689) que va posar fi definitivament als Stuart. El Parlament va oferir la corona al príncep holandès Guillem d'Orange, que va jurar la Declaració dels Drets (Bill of Rights), limitant els poders de la monarquia.

Anglaterra va ser el primer país amb una monarquia de poder limitat:

• El sobirà estava condicionat pel Parlament.
• El poder executiu i legislatiu estava separat.
• La justícia era independent.
• Els ciutadans tenien defensa de les seves llibertats individuals.

La Revolució Americana: La Declaració d'Independència

Les 13 colònies angleses de la Costa Americana van ser el primer exemple de govern fonamentat en els principis d'igualtat i llibertat.

• Els habitants de les colònies es van enfrontar a la metròpoli (Gran Bretanya) en defensa dels seus interessos i drets.
• Els colons s'oposaven a les taxes i impostos recaptats per Gran Bretanya, argumentant que no obeirien lleis que no havien votat.

La Independència i la Constitució

El 4 de Juliol de 1776, els delegats de les 13 colònies van declarar Amèrica Independent. Aquest document, escrit per Thomas Jefferson (la "Declaració d'Independència dels EUA d'Amèrica"), afirmava que totes les persones tenen dret a la llibertat, a la recerca de la felicitat i al respecte dels drets inalienables del poble.

El 1783, Gran Bretanya va reconèixer la independència. George Washington va ser el primer president dels Estats Units d'Amèrica (EUA).

El 1787, el nou estat va redactar la primera Constitució, on es separaven els poders legislatiu, executiu i judicial. Es va formar un govern de forma republicana, amb amplis poders per al president i un parlament bicameral (Congrés i Senat).

El Govern Federal i la Declaració de Drets

El Govern Federal era responsable dels afers interiors, les finances i la moneda del nou país. Es va afegir la Declaració de Drets, que garantia la llibertat de religió, de premsa, d'expressió, de reunió i el dret a ser jutjat per un jurat.

La Guerra de Successió Espanyola i el Decret de Nova Planta

La mort de Carles II sense descendència va provocar una disputa pel tron entre Carles d'Habsburg (Àustria) i Felip de Borbó (França).

Cronologia del Conflicte

• 1702: Comença la Guerra de Successió.
• 1703: L'Arxiduc Carles d'Habsburg és proclamat rei d'Espanya.
• 1707: Derrota dels regnes de València i Aragó a la Batalla d'Almansa (a mans de les tropes filipistes).
• 1711: L'Arxiduc Carles hereta la corona d'Àustria i marxa.
• 1713: Tractat d'Utrecht. Posa fi al conflicte internacional i reconeix Felip V com a rei d'Espanya.
• 11 de Setembre de 1714: La resistència de Catalunya contra les tropes borbòniques finalitza amb la caiguda de Barcelona. A causa de la derrota de l'Arxiduc, els austríacs es van haver d'exiliar.

El Decret de Nova Planta (1716)

El 1716 s'aprova el Decret de Nova Planta, que imposava les lleis castellanes i fixava el castellà com a idioma oficial als territoris de la Corona d'Aragó.

La nova estructura de govern estava formada per:

• Capità General: Màxima autoritat.
• Superintendència: Apareix el cadastre (nou impost).