El segle XIX: Canvis polítics i socials a Europa

1. El retorn al vell ordre (1815-1830)

La Restauració i el Congrés de Viena

Després de la derrota de Napoleó, les monarquies europees van intentar restablir l'absolutisme i evitar nous moviments revolucionaris. Al Congrés de Viena (1815), les potències vencedores (Àustria, Prússia, Rússia i el Regne Unit) van redibuixar les fronteres europees i van establir el principi de legitimitat, que permetia als monarques derrocats per Napoleó recuperar el tron.

Tot i això, alguns països no van poder tornar completament a l'absolutisme i van haver de fer concessions, com França amb la Carta atorgada de Lluís XVIII, que reconeixia alguns drets polítics. En canvi, altres estats com Rússia, Àustria i Espanya van restaurar completament l'Antic Règim.

A més, es van establir dos principis per mantenir l'estabilitat:

• Congressos periòdics per resoldre conflictes territorials.
• Dret d'intervenció, que permetia a les monarquies intervenir en països amb revolucions liberals.

Per garantir aquests principis, Prússia, Rússia i Àustria van crear la Santa Aliança (1815), un pacte per defensar l'ordre absolutista.

El liberalisme com a ideologia oposada

Enfront de l'absolutisme, el liberalisme defensava una societat de ciutadans lliures i iguals, amb drets fonamentals garantits per l'Estat. Els seus principis bàsics eren:

• Sobirania nacional: el poder prové del poble, que elegeix els seus representants.
• Divisió de poders: per evitar abusos, el poder es divideix en executiu, legislatiu i judicial.
• Constitució: és la norma fonamental que regula l'Estat i protegeix els drets dels ciutadans.

2. Les primeres onades revolucionàries (1820-1830)

Tot i la Restauració, les idees liberals i nacionalistes van continuar expandint-se. Això va provocar diverses revolucions en diferents països europeus.

Les revolucions de 1820

Van tenir lloc a Espanya, Portugal, Nàpols i el Piemont, on es van establir governs liberals temporals. No obstant això, la Santa Aliança va intervenir per restaurar els monarques absoluts i reprimir els liberals.

Només a Grècia va triomfar una revolta nacionalista contra l'Imperi Turc, aconseguint la independència el 1829 després d'una guerra molt dura.

Les revolucions de 1830

Una segona onada revolucionària va començar a França (1830), on es va destronar el rei Carles X i es va instaurar una monarquia constitucional amb Lluís Felip d'Orleans. Això va inspirar revoltes en altres països:

• Bèlgica es va independitzar dels Països Baixos.
• Espanya, els estats italians i alemanys van viure moviments liberals.
• Polònia va intentar independitzar-se de Rússia, però la revolta va ser reprimida.

Aquestes revoltes van posar fi a molts règims absolutistes i van establir governs liberals moderats amb sistemes parlamentaris i sufragi censatari (només per a propietaris rics).

El dilema de la intervenció en altres països

La Santa Aliança justificava la intervenció militar per mantenir l'absolutisme. No obstant això, després de la Segona Guerra Mundial, es va establir el principi de no-intervenció, segons el qual cap Estat pot interferir en els assumptes interns d’un altre. Avui dia, el debat continua quan es tracta de drets humans i la necessitat d'intervenir en països on es cometen crims contra la humanitat.

3. Les revolucions del 1848: "La primavera dels pobles"

Causes de les revolucions

El 1848 es van produir revolucions en molts països europeus per diverses raons:

• Crisi econòmica: males collites i fam, augment del preu del blat, fallida de bancs i atur.
• Insatisfacció política: el liberalisme moderat no satisfà les classes populars, que demanen sufragi universal i més drets socials.
• Nacionalisme: molts pobles volen independitzar-se de grans imperis com l’austríac o el rus.

Revolució a França i la Segona República

A França, la revolució va destronar Lluís Felip d’Orleans i va instaurar la Segona República (1848), que va introduir reformes com:

• Sufragi universal masculí.
• Llibertat de premsa i abolició de l'esclavitud.
• Tallers Nacionals per donar feina als obrers.

Però quan el govern va tancar els Tallers, es va produir una revolta obrera, que va ser durament reprimida. Finalment, Lluís Napoleó Bonaparte (nebot de Napoleó) es va fer amb el poder i el 1851 va establir el Segon Imperi Francès.

El nacionalisme i la revolució als imperis

A l’Imperi Austríac, diferents pobles (txecs, hongaresos, polonesos...) van reclamar més autonomia i drets lingüístics. A Hongria, es va proclamar la independència, però Àustria va respondre amb una guerra.

En altres llocs, com Itàlia i Alemanya, els moviments revolucionaris van ser un pas important cap a la seva unificació nacional.

4. La unificació d'Itàlia i Alemanya

Itàlia: De la divisió a la unificació

El 1815, Itàlia estava fragmentada en molts estats. El Risorgimento, un moviment nacionalista, volia unificar-la. Hi havia dues estratègies:

1. Mazzini i la Jove Itàlia: volia una república democràtica, però va fracassar.
2. Cavour i la monarquia del Piemont: amb una política pragmàtica, va impulsar la unificació a través de la guerra i la diplomàcia.

Garibaldi va conquerir el sud d'Itàlia i el 1861 es va proclamar el Regne d’Itàlia, amb Víctor Manuel II com a rei.

Alemanya: De la Confederació Germànica a l'Imperi Alemany

Alemanya estava dividida en molts petits estats sota la influència d’Àustria i Prússia. El canceller prussià Otto von Bismarck va liderar la unificació mitjançant tres guerres:

1. Contra Dinamarca (1864).
2. Contra Àustria (1866).
3. Contra França (1870), que va consolidar el lideratge de Prússia.

El 1871 es va proclamar el Segon Reich Alemany, amb Guillem I com a emperador i Bismarck com a canceller.

Regne Unit: l'era victoriana

• Gran desenvolupament econòmic i expansió colonial durant el regnat de Victòria I (1837-1901).
• Evolució de la monarquia parlamentària cap a una democràcia liberal.
• Reformes electorals:
  • 1832: Sufragi censatari.
  • 1867: Ampliació del vot als obrers urbans.
  • 1884: Sufragi universal masculí (amb restriccions).
• Qüestió irlandesa:
  • Crisi de la patata (1845-49) → fam i emigració massiva.
  • Moviment nacionalista i conflictes.
  • Home Rule (1886): proposta d'autonomia per a Irlanda (rebutjada).
  • Independència d'Irlanda (1921) després de la guerra.

França: del Segon Imperi a la Tercera República

• Segon Imperi (1852-1870):
  • Lluís Napoleó Bonaparte es proclama Napoleó III.
  • Govern autoritarista (censura, repressió).
  • Guerra franco-prussiana (1870) → derrota i fi de l'Imperi.
• Tercera República (1870-1940):
  • Establiment del sufragi universal i règim democràtic.
  • Reformes socials i educatives (ensenyament laic).

5. Els vells imperis: rus, austrohongarès i otomà

Imperi Austrohongarès

• Monarquia dual (1867): Àustria i Hongria amb governs propis però mateix emperador.
• Problemes nacionals: tensions entre les diverses ètnies.
• Expansió als Balcans → origen de conflictes que van portar a la Primera Guerra Mundial.

Imperi Rus

• Gran desigualtat social i endarreriment econòmic.
• Abolició de la servitud (1861) per Alexandre II, però amb resultats limitats.
• Derrota a la guerra de Crimea (1853-1856) davant França i el Regne Unit.

Imperi Otomà

• Estat en decadència.
• Pèrdua de territoris als Balcans (Grècia, Sèrbia, Romania, Bulgària).
• Moviment dels Joves Turcs (1876-1908): intents de modernització i reformes liberals.

6. Els estats extraeuropeus: el Japó i els Estats Units

Japó

• Aïllament fins al Tractat de Kanagawa (1854) → obertura al comerç exterior.
• Revolució de Meiji (1868): modernització i occidentalització del país.

Creixement Demogràfic

• Creciment de la població mundial:
  • El segle XIX va veure un creixement demogràfic molt alt.
  • La població mundial va passar de 900 milions (1800) a més de 1.600 milions (1900).
  • Amèrica i Europa van experimentar un creixement destacat.
  • Més de la meitat de la població vivia a Àsia i un de cada quatre habitants a Europa.
• Reducció de la mortalitat:
  • La mortalitat va disminuir, especialment a les societats industrialitzades.
  • Avenços mèdics: vacunes, millores en cirurgia i higiene.
  • La mortalitat infantil va baixar significativament, augmentant l’esperança de vida.
  • Entre 1880 i 1930, els països industrialitzats van augmentar l’esperança de vida en gairebé 20 anys.
• Impacte dels avenços mèdics:
  • Louis Pasteur, Joseph Lister i Robert Koch van ser figures claus en la millora de la salut pública.
  • Gràcies a les seves contribucions, les epidèmies van disminuir i la taxa de supervivència va augmentar.
• Natalitat:
  • Les taxes de natalitat eren altes a la primera meitat del segle XIX, però van començar a reduir-se cap a 1880 a Europa.
  • Factors com la millor salut, educació, augment de la urbanització, anticonceptius i la incorporació de la dona al treball van influir en aquesta reducció.
  • El nombre de fills per dona va caure a la meitat entre 1850 i 1900 en les economies industrialitzades.

Expansió de les Ciutats

• Migració rural-urbana:
  • A partir de la segona meitat del segle XIX, milions de persones van migrar de les zones rurals a grans ciutats com Londres, París i Nova York.
  • Aquest creixement va generar problemes com el desarrelament cultural i l'amuntegament insalubre.
• Millores en infraestructures:
  • Les ciutats van millorar serveis com clavegueram, aigua potable i neteja pública.
  • Es van crear institucions de suport a persones grans i vídues, i es van establir els primers sistemes de pensions.

Segona Revolució Industrial

• Novelles fonts d'energia:

  • El carbó va ser substituït gradualment pel petroli i l’electricitat.
  • El petroli es va començar a explotar a Pennsilvània (1859) i va ser usat en vehicles, vaixells i avions.
  • L’electricitat va transformar indústries, transports (metro, tramvia), telecomunicacions (telègraf, telèfon) i oci (cinematògraf, fonògraf).

• Innovacions industrials:

  • Nous materials com l’alumini i l’acer inoxidable es van aconseguir amb l’electrometal·lúrgia.
  • L’estandardització de peces metàl·liques va revolucionar sectors com l’automoció i l’armament.

• Concentració empresarial:

  • Va aparèixer una concentració empresarial per tal de competir a nivell global:
    • Trusts (fusió d'empreses).
    • Càrtels (acords sobre preus i producció).
    • Holdings (empreses que controlen diverses companyies).

• Noves formes d’organització del treball:

  • Taylorisme: millora de la productivitat mitjançant l’optimització de la producció amb cadenes de muntatge.
  • Exemple destacat: Henry Ford va produir el Ford T en 1 hora i 33 minuts, fent-lo assequible per a les classes mitjanes.

Mundialització de l'Economia

• Comerç internacional:

  • Entre 1870 i 1913, el comerç internacional es va quintuplicar.
  • Europa va dominar el comerç mundial, controlant el 80% del comerç de productes i capitals.

• Sistema monetari internacional:

  • El patró or va permetre la unificació de les monedes internacionals fins a 1914.

• Potències industrials:

  • Alemanya: Va ser la segona potència industrial gràcies a l’abundància de recursos naturals, el proteccionisme i la concentració empresarial.
  • Estats Units: Va emergir com a primera economia mundial després de la Primera Guerra Mundial, gràcies a la disponibilitat de recursos naturals i el mercat intern.
  • Japó: Després de la Revolució Meiji, va modernitzar la seva economia i es va convertir en una potència industrial.