El Segle d'Or Valencià: Poesia i Autors Clau del S. XV

El Segle d'Or Català: Context i Importància de València

El segle XV és conegut com el Segle d’Or de la literatura catalana, un període marcat per l'eclosió de grans escriptors.

Molts autors importants i de gran qualitat van sorgir o van desenvolupar la seva obra a València, una ciutat crucial on es va traslladar la cort d’Alfons el Magnànim, convertint-se en un centre cultural de primer ordre.

L'Evolució de la Poesia: Dels Trobadors a Ausiàs March

La poesia trobadoresca va ser la base de la poesia culta catalana fins al segle XV. No obstant això, Ausiàs March va trencar amb els estereotips dels trobadors, utilitzant el català i introduint temes nous, tot i que mantenia algunes característiques formals trobadoresques.

Aquesta evolució poètica es pot resumir en tres etapes:

• Poesia provençal amb catalanismes.
• Poesia catalana amb provençalismes.
• Poesia totalment catalana (impulsada per Ausiàs March), que va ser el primer a anomenar els creadors d'aquesta lírica: Poeta.

Jordi de Sant Jordi (S. XV)

Jordi de Sant Jordi és un exemple destacat de la poesia catalana amb provençalismes. Va ser cavaller i poeta sota la cort d’Alfons el Magnànim.

Durant una expedició a Sicília (Itàlia), va caure presoner, circumstància que va inspirar la seva obra El Presoner. Dins la seva composició poètica, destaquen dos poemes:

• Stramps: Poema que, malgrat el títol (que significa 'poema' i juga amb la paraula 'sense rima'), utilitza el tòpic de l’amor cortès trobadoresc. La temàtica central és que l’amor entra pels ulls, d'aquí la referència que els pagesos cecs no poden enamorar-se.
• El Presoner: Poema que consta de 6 estrofes de 8 versos. L'autor expressa el seu sentiment de captivitat a Sicília. Reflexiona sobre la tristesa, un sentiment al qual abans no donava importància, i atribueix la seva situació a la deessa Fortuna. Troba consol en el fet d'estar presoner per haver complert amb el seu deure. Finalment, expressa l'esperança de ser alliberat i s’encomana a Déu i al rei.

Joan Roís de Corella (1438-1497)

Aquest noble eclesiàstic va participar activament en les tertúlies literàries de València organitzades per l'aristocràcia. Roís de Corella és conegut per la seva oratòria i el seu profund coneixement dels clàssics. Se'l considera l’autor que enllaça el final de la cultura medieval amb el Renaixement.

La seva obra és de temàtica religiosa, mística i amorosa, i sol ser extensa. Utilitza tant la prosa com el vers. Destaquen:

• La tragèdia de Caldesa: Obra on barreja prosa i vers, aconseguint un estil culte i retòric de gran valor estètic.
• La balada de la Garsa: Una de les seves obres més conegudes.

Jaume Roig (c. 1400-1478)

Escriptor intel·lectual i metge de la reina Maria de Castella, Jaume Roig també va participar en les tertúlies literàries de València. La seva obra s'emmarca dins la literatura burgesa, que estava en auge en aquell moment.

La seva obra més representativa, sovint qualificada de novel·la, és L’Espill o Llibre de les Dones. Està escrita en versos de quatre síl·labes amb rima consonant.

L’obra narra les aventures i els fracassos d’un noi orfe de mare que, després d’una vida de vagabund, intenta estabilitzar-se mitjançant el matrimoni, buscant finalment refugi en la contemplació. L'obra és notablement misògina, ja que culpa les dones de totes les seves desventures. Roig les ataca sense excepció, excepte la Mare de Déu i la seva pròpia esposa, Isabel Pellicer.