El Segle d'Or Valencià: Literatura i Context Històric

El Segle d'Or Valencià

El segle XV ha sigut qualificat com el Segle d'Or de la nostra literatura. La ciutat de València esdevingué una de les ciutats més importants de la Mediterrània des del punt de vista econòmic i cultural. Les pestes, la crisi econòmica i les guerres internes del Principat de Catalunya van fer que el centre polític, econòmic i cultural de la Corona d'Aragó, que comprenia a més el Regne d'Aragó i el Regne de València, es traslladàs de Barcelona a **València**.

Una **burgesia** valenciana, més forta que la del Principat, mantingué una intensa activitat comercial amb la resta d'Europa i d'altres territoris de la Mediterrània. Fou així com el **comerç marítim** valencià adquirí prestigi i solidesa.

Ja en el segle XIV València gaudí d'una gran importància dins de la Corona. Destaca, per exemple, el paper de Sant Vicent Ferrer en el **Compromís de Casp** (1412), pel qual la dinastia castellana dels Trastàmara va accedir al poder de la Corona després de la mort sense successor directe de Martí l'Humà el 1410.

L'**humanisme** naix a Itàlia com a moviment cultural. Francesco Petrarca i Giovanni Boccaccio destacaren en el món de la literatura. La influència de l'humanisme a Castella va ser més tardana. A través de València, es van introduir a la Corona d'Aragó mentre s'escampaven per la resta d'Europa. Així, s'ha pogut constatar que autors com Jordi de Sant Jordi o Ausiàs March, en els viatges per Itàlia, pogueren estar en contacte amb humanistes destacats. Un altre element fonamental en la nova difusió de la cultura és l'aparició de la **impremta** de tipus mòbil per part de Gutenberg.

Autors Destacats del Segle d'Or

Antoni Canals nasqué a València el 1352. De ben jove ingressà a l'ordre dels dominics. Estudià teologia i fou deixeble de Vicent Ferrer.

Bernat Metge nasqué aproximadament cap al 1346. Esdevingué notari de professió. La seua millor obra és *Lo somni*. L'obra es divideix en quatre llibres.

Ausiàs March

Ausiàs March és el poeta més rellevant de la nostra literatura. Nasqué el 1397 al si d'una família noble. Començà la carrera militar el 1420. Més endavant, el 1425, el rei Alfons el Magnànim el nomenà falconer major reial. A més a més, li concedí alguns privilegis jurisdiccionals sobre els senyorius rurals. El 1430 cessà com a falconer major i passà a ocupar-se, fonamentalment, de l'administració dels seus senyorius i de la defensa dels privilegis feudals, enfront del poder de la burgesia i de la monarquia. El 1437, Ausiàs March es casà amb **Isabel Martorell** i un any després fixà la residència habitual a València, encara que sense arribar a abandonar totalment les possessions de Gandia i Beniarjó.

L'Obra d'Ausiàs March

És autor d'una obra extensa que aplega cent vint-i-vuit poemes, que han arribat als nostres dies en diversos manuscrits dels segles XV i XVI. Destaca l'abandó que fa, des del primer moment, de l'occità per a les composicions, fent servir exclusivament la nostra llengua. De la lírica trobadoresca manté l'estructura del **decasíl·lab (4+6)** i l'ús del **senyal** per amagar la identitat de la dona.

Podem classificar l'obra en diferents **cicles temàtics**, cadascun dels quals forma una unitat de sentit:

• Els Cants d'Amor

  El tema amorós és fonamental, amb una destinatària d'aquest amor: una dona que és una persona real, humana i individual. Per això, la relació entre home i dona serà la unió d'amor sensual (relacionat amb els sentits) i l'amor intel·lectual (basat en la contemplació i el pensament). En aquest cicle, els poemes encara es poden classificar en funció dels cinc senyals diferents que corresponen a cinc etapes en la vida de l'autor: *Plena de seny*, *Llir entre cards*, *Amor, amor*, *Mon darrer bé* i *Oh, foll amor*.

• Els Cants de Mort

  Està format per sis poemes sense senyal dedicats a plànyer la mort d'una sola dona, que potser siga la segona esposa, Joana Escorna.

• El Cant Espiritual

  Per contra, és una llarga oració adreçada a Déu on el poeta es mostra preocupat per aconseguir el camí de Déu, ja que té por de ser condemnat per haver caigut en el «foll amor», de la qual cosa es penedeix.

Tirant lo Blanc

Durant el segle XII apareixen per tot Europa narracions o històries llegendàries, amb cavallers que viuen aventures extraordinàries.

Aquests textos, coneguts com **novel·les de cavalleries**, es caracteritzen per l'enamorament entre el cavaller i la dama, i la presència d'elements meravellosos: gegants, dracs, fenòmens màgics i personatges sobrehumans. En el segle XV hi hagué un canvi de mentalitat, i comencen a aparéixer les **novel·les cavalleresques** que pretenien reflectir el món real dels cavallers de l'època, amb personatges més humans i que resultaven més versemblants.

Joanot Martorell

D'un llinatge de la noblesa mitjana, apareix el 1433 amb el tractament de mossèn, que significa que havia estat adobat cavaller. El 1437 canvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau, a qui acusà d'haver trencat paraula de matrimoni amb Damiata Martorell, germana de Joanot. L'epistolari entre els dos cosins durà vuit mesos i és escrit, dins els cànons jurídics i militars d'aquest gènere epistolar, amb encertats trets d'ironia i de sarcasme, que revelen, en tots dos adversaris, un enginy agut i un cert domini de la prosa.

Aquest magnífic llibre narra les aventures d'armes i d'amor del cavaller Tirant des del moment en què és nomenat cavaller a Anglaterra fins a la mort en terres bizantines. Presenta una gran varietat temàtica, com escenes fantàstiques, esdeveniments històrics, estratègies militars, escenes cortesanes, episodis eròtics i tocs humorístics.

Des del primer moment, Tirant es presenta com un cavaller valent, fort i hàbil amb les armes, però al mateix temps és humà, li costa guanyar i és un personatge psicològicament complex.

Estructura de la Novel·la

La novel·la pot ser dividida en cinc parts:

• La primera part, greu i seriosa, narra el viatge de Tirant per Anglaterra per assistir a la boda reial i rebre l'ordre de cavalleria.
• En la segona part es narra l'aventura del setge de Rodes.
• En la tercera part, la més coneguda i llarga, Tirant viatja a Constantinoble per alliberar l'Imperi grec dels turcs. A Grècia, coneix l'amor de Carmesina, filla de l'emperador. Els episodis militars i amorosos s'entrellacen amb escenes cortesanes i bèl·liques, humor, sensualitat i erotisme.
• La quarta part se centra en la campanya militar de Tirant en terres musulmanes. Conté molta informació sobre l'art militar medieval.
• En l'última part, Tirant torna a Constantinoble, venç els turcs i allibera l'imperi. Després emmalalteix i mor.