El Segle d'Or Valencià: Cultura, Societat i Literatura

Cap a una Nova Cultura Urbana

L'Europa del segle XV desenvolupa la burgesia, lliure d'obligacions feudals i resident a la ciutat. Al segle XII es creen diferents universitats, fent l'alta cultura accessible per a una part de la burgesia. La Universitat de València, fundada l'any 1500, va ser autoritzada per Roderic de Borja.

El Segle d'Or Valencià

Aquesta etapa d'esplendor va veure construccions gòtiques que s'han perdut, però també edificis emblemàtics com:

• La Llotja de la Seda (Patrimoni de la Humanitat)
• Les Torres dels Serrans (obra de Pere Balaguer)
• Les Torres de Quart
• El Convent de Sant Domènec

Coincideixen autors principals com Joanot Martorell, Ausiàs March i Joan Roís de Corella (de noblesa), i Jaume Roig i Bernat Fenollar (d'alta burgesia). March i Martorell eren cunyats, amb relacions familiars amb els Corella. Jaume Roig va ser metge del Convent de la Trinitat, on Isabel de Villena era abadessa. Gandia i Xàtiva (capital de la Safor) eren llocs amb biografies importants per a aquests autors i famílies poderoses d'Europa.

Ausiàs March

Vida i Trajectòria d'Ausiàs March

Ausiàs March, el poeta més important del seu temps, va néixer a València al voltant de 1400, en una família noble i amb tradició literària. El seu pare, Pere March, era un poeta molt valorat. Jaume Roig va organitzar els Jocs Florals el 1393.

March, cavaller, representava l'estament de corts i va participar en les expedicions d'Alfons el Magnànim per la Mediterrània, on va coincidir amb altres poetes com Jordi de Sant Jordi i Andreu Febrer.

• 1425: Va obtenir possessions feudals.
• 1425-1428: Va ser falconer reial.
• 1437: Es va casar amb Isabel Martorell, dama de la noblesa de Gandia.
• Després de la seva mort, es va casar amb Joana Escorna.
• 1450: Es va traslladar de Gandia a València.
• 1459: Va morir al carrer Cabillers de València.

Obra i Estil Poètic de March

Es conserven 13 cançoners manuscrits de la seva obra, molt admirada, amb 128 poemes. Destaca pels seus 4 grans cants:

• Cant d'amor
• Cant de mort
• Cant moral
• Cant espiritual

Tot i la tradició trobadoresca, abandona els occitanismes i proposa un nou tractament del tema, amb una sèrie de metàfores i una estratègia retòrica pròpia. Des del punt de vista formal, utilitza estrofes de 8 versos decasíl·labs (4+6), amb rima consonant, i altres versos estramps sense rima, especialment en el Cant espiritual.

Temes Principals en l'Obra de March

L'amor és un sentiment contradictori, amb desig sexual que pot conduir a la luxúria, però també reflex de sentiments més profunds. La mort es relaciona amb la idea de Déu, els dubtes sobre la fe i la por que el mal comportament no el privi de la misericòrdia divina. Els temes principals dels seus poemes són el sentiment individual, el jo poètic, un món ple de conflictes i la necessitat de donar resposta a la pròpia personalitat i consciència.

L'Escola Satírica Valenciana

Aquesta escola agrupa poetes cultes que utilitzen poesia humorística i recursos de la tradició popular. Anselm Turmeda és autor de la Disputa de l'ase. Els principals autors són:

• Bernat Fenollar
• Jaume Roig
• Narcís Vinyoles
• Joan Moreno
• Jaume Gassull

El 1497 es publica Lo procés de les olives, un debat poètic sobre les capacitats sexuals dels vells. Altres obres destacades són Lo somni de Joan Joan de Jaume Gassull i La brama dels llauradors de l'Horta de València.

L'Espill de Jaume Roig

L'obra més destacada és L'Espill de Jaume Roig, nascut a València en una família burgesa. Com a metge, va assistir Maria de Castella i les monges de la Trinitat. Va morir el 1478.

Característiques i Temàtica de L'Espill

L'Espill és un llarg poema de 16.247 versos, tetrasíl·labs, que donen ritme al text i creen efectes humorístics. És un debat intel·lectual sobre les virtuts i defectes de les dones, un model de comportament amb una clara intenció moral, i una obra amb una gran càrrega còmica i satírica.

Estructura Narrativa de L'Espill

L'estructura consta de 4 parts:

• Prefaci: Un personatge inventat es dirigeix al seu nebot, Baltasar Bou, i li explica la seva vida, marcada per haver estat maltractat per les dones.
• Llibre I: Narra la joventut del protagonista, expulsat de casa per la seva mare, i els seus viatges a València, Catalunya i París.
• Llibre II: Explica els seus matrimonis, que sempre acaben malament, i els seus viatges per Castella, Aragó i Navarra.
• Llibre III: Gira la narració, centrant-se en la descripció d'un somni on rep la visita del savi Salomó, que el convenç de canviar de conducta i dedicar-se a la meditació.
• Llibre IV: Desperta del somni, convençut del canvi de vida, i viatja a les Cartoixes de Vall de Crist, els monestirs de Vallbona de les Monges, Santes Creus i Poblet.

La Religió i el seu Pes en la Societat

La religió era un dels referents bàsics de la societat. El poble manifestava el seu sentiment religiós a través de mostres de teatre i les comunitats religioses tenien un gran protagonisme en la vida pública i cultural, com demostra Isabel de Villena.

El Protagonisme Creixent de Castella

El Compromís de Casp (1412) va portar una dinastia castellana a la Corona d'Aragó. La relació entre els dos regnes va augmentar, però el matrimoni dels Reis Catòlics va enfortir la vinculació i va produir la unió dinàstica. Al segle XVI, Castella va guanyar importància política i atlàntica gràcies al descobriment d'Amèrica. Castella va exercir una gran influència política, militar i la seva llengua es va posar de moda.

Isabel de Villena

Isabel de Villena va néixer a València el 1430, filla d'Enric de Villena. De petita va viure a la cort de la reina Maria, esposa d'Alfons el Magnànim. Va promoure el Convent de la Trinitat, on va ser nomenada abadessa. Va ser una dona estimada i respectada, i el seu monestir va esdevenir un referent cultural. Va morir el 1490.

Vita Christi: Obra i Significat

La seva obra Vita Christi va arribar a nosaltres gràcies a una còpia impresa. Al segle XV, Isabel de Castella, coneixedora de l'existència del llibre d'aquesta prestigiosa abadessa, va demanar una còpia al batlle general. La seva successora, Sor Aldonça de Montsoriu, va encarregar l'edició impresa de l'obra a l'impressor Llop de la Roca.

L'objectiu de la Vita Christi era donar a conèixer la vida de Crist i aprendre a estimar-lo, sent aquesta la seva aspiració màxima. Va escriure una paràfrasi de l'Evangeli, una narració en prosa adreçada a les monges de la seva comunitat, amb un estil senzill i frases en llatí explicades. Reinterpreta els contes de la Bíblia des de la perspectiva de les dones, destacant la Mare de Déu, Maria Magdalena, Santa Marta i Eva (l'origen del mal). Aquesta obra s'ha interpretat com una resposta a L'Espill, ja que ofereix una nova perspectiva de la dona des de la Bíblia, amb un sentiment maternal que compara l'amor que sent Jesús amb les persones.

La Querella de les Dones

La Querella de les Dones va ser un debat literari sobre les relacions entre homes i dones, i entre les pròpies dones. Christine de Pisan, autora veneciana que escrivia en francès, va ser una figura clau amb una obra extensíssima i títols feministes com La ciutat de les dames. La Revolució Francesa va desenvolupar el feminisme modern, posant fi a la tradició vinculada a la Querella de les Dones.

El Misteri d'Elx

Diferents documents històrics, representacions i textos conservats són els misteris. A l'interior dels temples, s'utilitzaven per explicar la Bíblia, narrant episodis emblemàtics de la vida de Jesús, la Mare de Déu i els sants. Tenien un caràcter oral, anònim i popular, com el Cant de la Sibil·la, un monòleg.

Un exemple destacat és l'elevació de la Mare de Déu al Misteri d'Elx, que es representa a l'interior de l'església de Santa Maria els dies 14 i 15 d'agost. El seu origen es remunta al segle XV, tot i que els guions conservats són del segle XVII. És un model medieval declarat Patrimoni de la Humanitat el 2001. Es valora per l'antiguitat de les representacions, la complexa maquinària i la interpretació musical.

El Segle XVI i la Corona d'Aragó

A partir del matrimoni dels Reis Catòlics, la Corona d'Aragó es va integrar a la Monarquia Hispànica. Els territoris van mantenir la seva independència jurídica, però la política absolutista va intentar controlar les institucions pròpies, intervenint-hi.

La Revolta de les Germanies

La burgesia i una part dels llauradors es van oposar als privilegis de la noblesa i a la pèrdua de poder de les institucions forals, la qual cosa va desembocar en la Revolta de les Germanies a València i Mallorca (1519-1523). La derrota dels agermanats va suposar el reforçament de la monarquia i la noblesa, i l'afebliment de la burgesia.

Conflictes Religiosos i Expulsió dels Moriscos

La Corona d'Aragó també va patir problemes de convivència religiosa. Els mudèjars, musulmans descendents dels antics habitants d'Al-Àndalus, van ser obligats a convertir-se al cristianisme. Molts van mantenir la seva llengua i religió, sobretot a l'interior del Regne de València. La pressió política va culminar el 1609 amb l'expulsió dels moriscos.

El Renaixement al Regne de València

El Renaixement va tenir una gran influència al Regne de València. En l'àmbit filosòfic i acadèmic, destaca Joan Lluís Vives, autor d'obres en llatí sobre pedagogia, política i religió, i un intel·lectual reconegut arreu d'Europa. Des del punt de vista arquitectònic, són exemples:

• La façana de l'Hospital de Xàtiva
• El Monestir de Sant Miquel dels Reis
• El Col·legi del Corpus Christi