El Segle d'Or de la Literatura Catalana i l'Humanisme

El Segle d'Or de la Literatura Catalana

El segle XV és el Segle d'Or de la literatura catalana, amb autors destacats com Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella i Ausiàs March (poesia) i Joanot Martorell (prosa). A finals de segle apareix la impremta; el primer llibre imprès en català data del 1474.

València: Nova Capital Cultural

Durant els segles XIV i XV, Barcelona va anar perdent pes cultural dins la Corona respecte a València. Els motius van ser diversos: econòmics i socials (pestes a Catalunya), religiosos (papes Borja valencians), polítics (guerres civils i antipatia catalana davant els Trastàmara) i estratègics (ports valencians més cèntrics).

Alfons el Magnànim i la Cort

Alfons el Magnànim era un amant de la falconeria i de la caça, de la música i de la cançó. Es va envoltar de personatges d'armes i de noblesa, així com de poetes cultes. Va traslladar la cort a Nàpols, incloent-hi la vida cultural amb poetes catalans i castellans. Això va enriquir i renovar la poesia catalana gràcies al contacte amb la lírica italiana i castellana. També va propiciar una tendència al bilingüisme català/castellà.

Jordi de Sant Jordi: Poeta de la Cort

Jordi de Sant Jordi va néixer a València a finals del segle XIV i va morir jove, el 1425, amb uns 25 anys. Des de ben jove va tenir la protecció d'Alfons el Magnànim i la seva dona. Es va embarcar com a cambrer reial en l'expedició contra Còrsega i Sardenya. El 1423 va ser capturat a Nàpols i, tot i que hi va estar poc temps, va escriure «El Presoner», un poema realista considerat una petició a Alfons perquè agilitzés el seu alliberament.

La majoria dels poemes de Jordi de Sant Jordi se centren en reflexions amoroses que poques vegades s'allunyen dels tòpics trobadorescos. Les dones destinatàries s'amaguen sota diferents senyals com: «Reyna d'onor», «Castelh d'onor» i «Na Ysabel». També cal destacar el poema Jus lo front, escrit en versos decasíl·labs sense rima, en el qual el poeta es declara completament segur de l'amor que sent per la seva estimada, fins al punt que porta gravada la imatge d'ella «jus lo front» i que ni la mort l'esborrarà. En el poema «Los enuigs», el poeta segueix la tradició dels trobadors i tracta de manera alegre i intranscendent alguns aspectes que l'enutgen.

Llengua: Presenta la major evolució del provençal cap al català de l'època.

Ausiàs March: La Renovació Poètica (1397-1459)

Fill hereu d'una gran nissaga, Ausiàs March va haver d'aprendre tant a ser un bon cavaller com un bon home de lletres. També es va sentir atret per un art molt valorat a la cort, la falconeria. El 1420 va prendre part de l'expedició d'Alfons el Magnànim cap a Còrsega i Sardenya, juntament amb Jordi de Sant Jordi i Andreu Febrer. Després d'uns quants viatges pel Mediterrani, abandona la vida militar i torna a Gandia. Es va casar amb més de 40 anys amb Isabel Martorell, qui va morir pocs mesos més tard. Es va tornar a casar amb Joana Escorna, qui va morir després de nou anys. Ausiàs March va morir a València el 1459, amb 62 anys i 6 fills fora del matrimoni.

Característiques de la Poesia de March

• Va escriure més de 10.000 versos en 138 poemes.
• S'allunya dels trobadors en el concepte poètic de l'amor. La dona s'iguala i vol un amor correspost, un amor d'igual a igual.
• Utilitza versos decasíl·labs (4+6) i rimes senzilles.
• També fa servir: al·legories inusuals, comparacions violentes (a vegades molt llargues) i similituds macabres, utilitzant imatges amb molta força: tempestes, mar furiós, vent, toro, combats, malalts, mort...
• Confessa les seves febleses; prefereix la força de les imatges a l'elegància del discurs.
• Els temes que utilitza són: l'amor, els dictats morals, la misogínia, la mort i el cant espiritual.

La Soledat del Poeta

March té una contradicció davant de l'amor: l'amor perfecte que ha idealitzat és un amor espiritual, i això li genera un greu problema de consciència. Aquesta lluita interior l'aboca a una tristesa que augmenta quan intenta trobar una dona que entengui les seves reflexions. Davant la incomprensió de les dones, opta per la soledat. La seva poesia es converteix en una fugida, un acte necessari per alliberar-se de les angoixes. «Ausiàs March no se'ns presenta davant de la seva obra, és en la seva obra».

Classificació dels Cicles Poètics

Els seus poemes es poden dividir en sis cicles segons els senyals:

• Plena de seny (19 poemes): Descriu l'enamorament i acusa Plena de seny de no correspondre al seu amor. La dama és atacada gairebé amb agressivitat.
• Llir entre cards (35 poemes): Converteix la dama en un ideal, en un ésser perfecte, distant i diví, i l'amor és culte i ple de religiositat. La dona no l'entén i s'estima més una relació més carnal.
• Oh foll'amor (12 poemes): Violent i insultant, se sorprèn que el món no s'adoni de la immoralitat del comportament de la dama. Fa un gir quan diu que si ella és pecadora, ell també perquè se l'estima. Això ajuda a entendre-la i acceptar-la.
• Amor, amor (10 poemes): Admet que no és pur ni perfecte i, com a home, necessita els plaers carnals.
• Mon darrer bé (2 poemes) i Bell·ab bon seny (1 poema).

L'Amor i la Mort en March

• Cant espiritual: Destinatari: Déu. 224 versos. El poeta confessa que té por de la condemna eterna per la seva actitud amorosa i impura, pensant que potser és preferible l'amor.
• Cants de mort: 6 poemes sense senyals dedicats a la seva segona dona, Joana Escorna. Són poemes d'un profund dolor en què el protagonista és el mateix poeta que intenta racionalitzar els sentiments i es preocupa pel destí de la seva ànima. Parla de l'absència de l'estimada i que la continua estimant malgrat la separació de l'amor, potser fins i tot més, ja que no ha de lluitar contra la puresa de l'amor.

Altres Figures Clau del Segle d'Or

Francesc Eiximenis (1327-1409)

Girona (1327) - Elna (1409). Va ser franciscà i va estudiar a les universitats més importants d'Europa (París, Colònia, Oxford, Roma). Mestre de teologia. Va viure a València del 1383 al 1408. En les seves obres defensava els valors cristians, ajudant-se d'acudits, historietes i tradicions.

Obres: Lo Crestià (enciclopèdia del saber de l'època), Lo llibre dels àngels, Lo llibre de les dones, Vida de Jesucrist, Cercapou.

Vicent Ferrer (1350-1419)

València (1350) - Gwened (Bretanya francesa, 1419). Es va formar a Barcelona, Lleida i Tolosa. Representant del Regne de València al Compromís de Casp (elecció del Rei de la Corona d'Aragó, Ferran d'Antequera). Volia convertir els sarraïns i jueus al cristianisme. València va ser testimoni de les primeres conversions. Predicava per tot Europa en català; l'entenien gràcies a la dramatització i els recursos que utilitzava.

Estructura dels sermons:

1. Presentació
2. Dramatització
3. Moralització

El seguien molta gent, reis (Martí l'Humà), escrivans i notaris (anotaven els seus sermons, per això en conservem molts).

Anselm Turmeda (1352/1355-1423)

Mallorca (1352/1355) - Tunis (1423). Després d'ingressar a l'ordre franciscà i estudiar a Lleida i Bolonya, es va convertir a l'islam i va exercir càrrecs importants en l'administració. Reflex de la crisi de l'Església del segle XIV.

Obres:

• Dues en català: Llibre dels bons amonestaments (consells morals en vers), Cobles de la divisió del regne de Mallorques.
• Una en francès: Disputa de l'ase contra frare Anselm Turmeda sobre la naturalesa e noblesa dels animals.

Isabel de Villena (1430-1490)

Elionor Manuel de Villena (nom real). València (1430-1490). Va ser monja al convent de la Trinitat. Figura femenina més important de la literatura catalana medieval. Dona de gran cultura, té consciència de la feminitat en un àmbit misògin.

Obra: Vita Christi (Narra la vida de Jesucrist amb la finalitat de fomentar la pietat a les monges del seu convent, en català molt acurat, amb tocs de realisme i sentit emotiu).

L'Humanisme i la Literatura

Corrent ideològic sorgit a Itàlia inspirat en el món clàssic (Grècia i Roma), en què es passa de la creença en Déu com a centre de tot a l'home com a centre de tot. Causes: Crisi de valors, decadència de l'aristocràcia a Itàlia i sorgiment de la burgesia. Canvia la finalitat de la literatura, que passa de ser didàctica a escriure per plaer i donar plaer.

El Trecento Italià i l'Humanisme

Canvi de mentalitat impulsat per la burgesia (cada cop més poderosa), que origina el corrent anomenat Humanisme. La invenció de la impremta va ajudar a la difusió de la nova mentalitat.

Dolce Stil Nuovo: La Dona Angelicata

Nova manera de concebre la poesia, apartant-se de l'estil trobadoresc. S'introdueix el concepte de la «dona angelicata», que interpreta la bellesa de l'estimada com a símbol d'elevació espiritual.

Dante Alighieri (1265-1321)

Un dels més grans literats italians. Beatriu, eix central de les seves obres.

Obres:

• Poesia (en italià): Vita Nuova (història del seu ideal d'amor).
• Divina Comèdia (descriu l'estructura de l'altre món segons la concepció de l'època; explica que per aconseguir la felicitat s'ha de fer un llarg camí).

Francesco Petrarca (1304-1374)

Es va enamorar de Laura, veient-la un sol cop a l'església de Santa Clara (font d'inspiració). Als poemes explica l'amor que sentia per ella. Poesia intimista: expressa la tristesa i que se sent desgraciat perquè Laura no correspon als seus desitjos; en la tristesa troba el plaer de la melancolia. Totes les obres en llatí, excepte les amoroses del cançoner.

Giovanni Boccaccio (1313-1375)

Obres en italià i llatí sense finalitat ideològica. Gràcies a ell la prosa italiana va adquirir un alt nivell artístic.

Obres: Decameron (100 contes amorosos), Il Corbaccio (sàtira contra una vídua que s'havia burlat del seu amor, contra les dones).

L'Humanisme a la Corona d'Aragó

Introducció i Context

L'Humanisme es va introduir molt lentament a la Corona d'Aragó, per culpa dels estrets contactes polítics amb Itàlia i per la poca relació amb el papat d'Avinyó (que s'havia separat amb el Cisma d'Occident). Només es manifesta en la prosa.

La Cancelleria Reial

Pere el Cerimoniós va reorganitzar la Cancelleria (aparell burocràtic molt important amb notaris, escrivans, etc., que dominaven català, aragonès i llatí). Es van realitzar les primeres traduccions d'obres clàssiques.

La Cort Papal d'Avinyó

Important canal d'introducció de l'Humanisme a la Corona d'Aragó, ja que els reis mantenien un bon contacte. La influència italiana va arribar per Joan Ferrandis d'Herèdia (ambaixador de la cort papal i traductor d'obres clàssiques).

Bernat Metge: Humanista Català

Vida i Carrera de Bernat Metge (1340-1413)

Barcelona (1340-1413). Neix al carrer dels Especiers. El seu pare, especier de la cort, va morir quan ell era molt jove. La seva mare es tornà a casar amb Ferran Sayol (escrivà i protonotari de la cort), qui va introduir Bernat a la lectura, al domini de la llengua llatina i a la carrera de funcionari reial.

• 1371: Ajudant de registre de la Cancelleria.
• 1375: Escrivà de Joan I.
• 1390: Secretari reial.

Prototip d'humanista pel seu coneixement i amor pel saber. Joan I el va tenir com a mestre i confident (amb maldecaps). Acusat de la mort sobtada de Joan I, va ser empresonat. Martí l'Humà (successor, germà de Joan I) el va alliberar i el va retornar al càrrec que tenia.

Obres de Bernat Metge

En vers:

• Sermó (paròdia dels sermons dels predicadors medievals).
• Medicina apropiada a tot mal (poema epistolar, escrit a la presó, dirigit a Bernat Margarit on explica la injustícia de l'empresonament i que confia que ho resolguin ràpid).

En prosa:

• Valter e Griselda (traducció d'una epístola de Petrarca que Bernat va enviar a Isabel de Guimerà).
• Lo Somni (1399, volia quedar lliure de tot possible rastre de culpa, en sortir de la presó. Utilitza el diàleg per persuadir, apareixen personatges de la mitologia clàssica (Orfeu i Tirèsies), dividida en 4 llibres):

1. Li apareix en somnis l'ànima de Joan I a la presó; tenen un diàleg sobre la immortalitat de l'ànima.
2. Apareixen Orfeu i Tirèsies; Joan I explica les causes de la seva mort i el destí de la seva ànima, el purgatori (pas previ per la pau eterna).
3. Orfeu explica la seva vida, inclou una descripció de l'infern segons Virgili; Tirèsies condemna els amors de Bernat i critica les dones.
4. Elogi a les dones, especialment a la Reina Maria de Luna; també critica irònicament els homes.