Segellat de Fosses i Fissures: Prevenció Eficaç de Càries

Segellat de fosses i fissures: L'erupció de les dents temporals finalitza al voltant dels 3 anys. La dentició mixta o de transició comença als 6 anys, amb l’erupció del primer molar definitiu i es completa aproximadament als 12 anys. Els tercers molars o queixals del seny són els darrers a sortir, entre els 16 i els 25 anys. Els tercers molars no es formen en totes les persones. El fet que no es formi una dent s’anomena agènesi.

El segellat de fosses i fissures és un mètode preventiu de barrera en la superfície dentària que deté el progrés de la càries en les primeres fases (lesions incipients). Si hi ha càries, no es pot realitzar el segellat; haurem de realitzar una obturació dental.

1. Preparació i instrumental

DIC DE GOMA: Aïllament ABSOLUT d’una o diverses peces. MIRALL I SUCCIÓ: Aïllament RELATIU, aspiració per mantenir el camp sec + 1 persona. TURUNDA DE COTÓ: Aïllament RELATIU, barrera amb posicionament vestibular i lingual. DIC LÍQUID: Utilització en blanquejaments. PERFORADOR: Segons la posició de la frontissa i el nombre de forats. ARC DE YOUNG: Donen fixació, subjecten i tensen el camp. CLAMPS: Estabilitzen el dic de goma al voltant de la dent. PORTACLAMPS: Ús per transportar, sostenir i ubicar el CLAMP. Segellador i àcid ortofosfòric, mirall, pinces, sonda d’exploració, pincell pla i contraangle, respall de profilaxi, paper d’articular i pasta de profilaxi, instrumental per la col·locació, llum de fotopolimerització, got de plàstic, aspirador i pitet.

* Fosses: Depressions o cavitats petites a la superfície de les dents, especialment a les molars i premolars, que ajuden a la masticació.
* Fissures: Esquerdes fines a la superfície dental, també comunes a les molars, que poden ser punts de risc per a les càries.

Ambdues zones poden acumular bacteris si no es manté una bona higiene dental.

Abans de fer el segellat de fosses i fissures, cal comprovar que la dent estigui sana, sense càries ni lesions interproximals, i que es pugui aïllar correctament. També s’ha de revisar que no hi hagi taques blanques amb erosió i fer un diagnòstic radiogràfic per descartar alteracions de l’esmalt o la dentina. El segellat s’aconsella entre 1 i 4 anys després de l’erupció dels molars o premolars definitius, excepte en dents temporals. Un cop verificada la peça, s’ha d’aïllar, netejar la cara oclusal amb el raspall de profilaxi, esbandir i assecar bé abans d’aplicar el segellador. Durant el procediment, cal evitar sobrescalfar la dent, aplicar massa o poc producte, excedir-se amb el gel gravador o amb la fotopolimerització, i no comprovar el segellador amb una sonda punxant. És fundamental avaluar els segelladors un cop finalitzat el tractament. Comprovarem: adherència, ajustament, oclusió i absència de porositat. No hi ha porus, unió esmalt-segellador uniforme, no hi ha forats on es pugui retenir placa, no hi ha defectes que facilitin el desprendiment del material. Per corregir la mala oclusió, s’utilitzarà instrumental rotatori amb freses d’acabat o amb pedres per polir. El gravat es fa amb àcid ortofosfòric al 37% a les fosses i fissures, en gel o líquid. Aquest producte ens permet un millor control de l’aplicació i es pot estendre amb la sonda fins al fons de la fissura, creant una superfície porosa en l’esmalt, millor retenció del segellador. És essencial que la superfície no es contamini amb saliva; pel contrari, obtindríem una unió del material pobre o nula.

Quan utilitzar el segellat: En molars i premolars definitius acabats d’erupcionar, especialment entre 1 i 4 anys després. // En dents amb fissures profundes o anatomia irregular que faciliti l’acumulació de placa. // En pacients amb alt risc de càries. Quan no utilitzar el segellat: Si la dent presenta càries o lesions interproximals // Quan no es pot aconseguir una correcta aïllació de la peça // Si les fissures estan àmpliament obertes i es poden netejar fàcilment amb el raspall.

Avantatges del segellat: Prevenció eficaç de les càries en les superfícies oclusals. // Procediment indolor, ràpid i mínimament invasiu. // Fàcil manteniment i possible reavaluació o reaplicació si cal. Desavantatges del segellat: Pot desprendre’s amb el temps si no s’aplica correctament o per desgast. // No substitueix una bona higiene bucodental ni l’ús de fluor. // Pot dificultar la detecció de càries incipients si s’aplica sobre una lesió no diagnosticada.