La Secularització: Concepte, Dimensions i Impacte Social
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,75 KB
El Procés de Secularització: Concepte i Implicacions
El terme secularització es refereix a l'aspecte temporal de la realitat (passatger i limitat). El Saeculum (món secular) és vist negativament, contraposat al món sagrat. En aquest sentit, la secularització és el procés d'usurpació del regne sagrat i místic dels valors religiosos, concebuts com allò permanent i intemporal.
Des d'una perspectiva positiva, la secularització simbolitza la recuperació o conquesta per part de l'home de realitats on la religió tenia anteriorment el monopoli. Aquí, la secularització representa l'alliberament de l'home (madur, responsable) i esdevé l'ideal humà a assolir.
La Societat Secularitzada
Una societat secularitzada és aquella on la religió deixa de jugar un paper clau en l'articulació de creences, la preservació de la cohesió social, la defensa de valors dominants i la construcció de la identitat personal dels membres que integren la societat.
Crisi de la Religió
La crisi de la religió es manifesta en dos aspectes principals:
- Crisi de credibilitat de les entitats religioses: Aquest és el model més obvi on la secularització ha afectat l'home comú en la religió. Ha provocat l'enfonsament de la plausibilitat de les definicions religioses de la realitat:
- Subjectivament: Un se sent insegur en assumptes religiosos.
- Objectivament: Un es troba davant d'organismes religiosos i altres entitats que pretenen definir realitats i competeixen per l'adhesió.
- Abandonament de la religió: Persones que viuen un moment crític, que els condueix a l'abandonament de la religió (pràctiques i expressions de religiositat).
Secularització i Reencantament del Món
La secularització és considerada des de diverses perspectives:
- Ocàs de la religió: Pèrdua d'influència de la doctrina, institucions i valors religiosos, que en altre temps havien estat dominants dins la societat.
- Conformació de la religió al món.
- Desacralització del món: El món queda despullat del seu caràcter sagrat.
- Desdependització de la societat davant la religió: La societat alliberada d'estructures sagrades, imposades per l'esfera religiosa.
- Transposició de conductes i creences: De l'esfera religiosa a l'esfera secular.
Dimensions del Procés de Secularització
El procés de secularització implica les següents dimensions:
- Deixa d'insistir en elements controlats per la religió.
- La religió es veu obligada a legitimar valors i esquemes dominants de la societat.
- La religió perd el monopoli en la definició de legitimacions.
- Altres sistemes subsisteixen a la religió per legitimar valors legitimats en ella.
- En comptes de complir el paper d'integració a la societat (esfera pública), la institució religiosa es converteix en una institució on l'individu pot o no adherir-se per donar sentit a la seva actuació (legitimació de l'esfera privada).
La Secularització segons Peter L. Berger ("El Dosel Sagrado")
Segons Peter L. Berger, la secularització és el procés on alguns sectors de la societat i la cultura són sostrets de la dominació d'institucions i símbols religiosos. És un fenomen global que afecta símbols i cultura, on s'han de tenir en compte factors com l'edat, el sexe, l'hàbitat, etc.
Berger distingeix dues dimensions:
- Objectiva: Fa referència a l'àmbit institucional o socioestructural i a l'esfera simbòlica-cultural. Inclou el debilitament dels controls religiosos sobre sectors de la vida social, la separació Església-Estat, etc.
- Subjectiva: Cada vegada és major el nombre d'individus per als qui els símbols religiosos han perdut plausibilitat. També és anomenada la secularització de les consciències, referint-se a la quantitat d'individus que miren el món i les seves pròpies vides sense prevaldre interpretacions religioses.
Secularització i Pluralisme
El pluralisme comporta la desmonopolització de les tradicions religioses i condueix a una situació pluralista. Un exemple és el tipus de situació religiosa nord-americana, on diferents grups religiosos que tenen el mateix estatus legal competeixen entre si.
El pluralisme no es limita a aquest tipus de competicions. Com a resultat de la secularització, els grups religiosos es veuen obligats a competir, amb grups no religiosos, per definir el món.
Protestantisme i el Desencantament del Món
El protestantisme va deslligar tres aspectes poderosos i antics del sagrat: la màgia, el misteri i el miracle. El creient protestant no viu un món envaït per éssers i forces sagrades, sinó que polaritza la realitat entre una divinitat de radical transcendència i una humanitat que queda desproveïda de qualitats sagrades.
El Desencantament del Món
Aquest concepte implica:
- La desaparició de la màgia, esperits i dimonis.
- L'extinció del profetisme.
- El triomf de la racionalitat.
L'home ho domina tot mitjançant el càlcul, la tècnica i la previsió, la qual cosa pot portar a un empobriment. Ni la raó ni la ciència poden respondre al sentit últim de les coses; només la religió pot fer-ho. Això condueix a la "gàbia de ferro" de la racionalització total.