Els sectors econòmics a la UE, Espanya i Catalunya

Importància de cada sector econòmic

La Unió Europea (UE)

• Sector primari: Té molt poc pes tant en el PIB com en l’ocupació (menys del 2%). Tot i això, la UE ha aconseguit ser autosuficient en molts productes gràcies a la modernització i a ajudes com la PAC (Política Agrària Comuna).
• Sector secundari: Representa entorn del 20% del PIB. Tot i que va tenir molt pes durant el segle XX, ha anat perdent força amb la deslocalització i la terciarització de l’economia. La indústria es concentra especialment en països com Alemanya, França o Itàlia.
• Sector terciari: És el més important. Aporta prop del 70% del PIB i l’ocupació. Destaquen els serveis financers, l’educació, la sanitat i el turisme. La UE aposta també pels serveis avançats i innovadors.

Espanya

• Sector primari: Té molt poc pes en el PIB (al voltant de l’1,5%) i en l’ocupació, però té valor per la preservació del paisatge, la cultura rural i el manteniment del territori. Hi ha una gran diferència entre regions, i la mecanització ha reduït la mà d’obra.
• Sector secundari: Representa un 16% del PIB, i inclou la indústria i la construcció. Durant el franquisme (1959-75) es va industrialitzar molt, però després (als anys 80) va patir una forta crisi industrial. Actualment, hi ha polígons industrials i aposta per sectors com l’automòbil, la química i l’alimentació.
• Sector terciari: És el sector dominant, amb més del 70% del PIB i de l’ocupació. Espanya és líder mundial en turisme, i el sector serveis inclou també el comerç, el transport, la banca i l’administració pública.

Catalunya

• Sector primari: Té poc pes econòmic, encara menys que la mitjana espanyola. El paisatge agrari és molt divers, però l’activitat està concentrada en poques zones i en activitats especialitzades (horta, fruita, ramaderia intensiva).
• Sector secundari: És més fort que en altres comunitats espanyoles. Catalunya ha estat històricament una regió industrial (tèxtil, química, alimentària). Malgrat la crisi dels anys 80 i la deslocalització, continua sent important, amb molts polígons i clústers industrials.
• Sector terciari: És el més important i creixent (terciarització). El turisme és clau (Barcelona, la Costa Brava...), però també ho són els serveis comercials, culturals, financers i tecnològics. Gran part de l’economia catalana gira al voltant dels serveis, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona.

El sector primari en profunditat

De l’agricultura tradicional a l’agricultura de mercat

Antigament, a Europa i també a Catalunya, l’agricultura era tradicional, és a dir, es feia servir per alimentar la pròpia família i gairebé no es venia res. Es treballava amb eines senzilles i amb molta mà d’obra (molta gent al camp). Les terres eren petites, poc productives i sense tecnologia. No es feia servir gairebé cap producte químic ni maquinària. A més, depenien totalment del clima, sobretot de la pluja.

Amb el pas del temps, aquesta agricultura ha anat desapareixent i ha estat substituïda per una agricultura de mercat. Això vol dir que ara la producció no és per autoconsum, sinó per vendre els productes al mercat (supermercats, exportació, etc.). Aquesta agricultura moderna és molt més productiva, perquè fa servir màquines, regadiu, fertilitzants, pesticides i llavors millorades. Els pagesos s’han especialitzat en un tipus de conreu i han creat empreses agrícoles per guanyar diners. Avui dia, a Catalunya i a la major part d’Europa, l’agricultura de mercat és la més comuna.

Característiques del conreu de secà i de regadiu

Conreus de secà: Són aquells que no reben cap tipus de reg artificial i que, per tant, depenen únicament de l’aigua de la pluja. Són el tipus de conreu més extens a Espanya, especialment a les zones on hi ha poques precipitacions, com ara Castella-la Manxa o l’interior de Catalunya. Aquest sistema agrícola és més econòmic, ja que no cal invertir en infraestructures de reg, però també és menys productiu, perquè depèn totalment del clima. Entre els principals cultius de secà hi trobem els cereals (com el blat i l’ordi), les oliveres i la vinya, ja que són plantes que poden adaptar-se millor a condicions de poca aigua.

Conreus de regadiu: Són aquells que reben aigua de forma artificial, provinent de rius, embassaments o pous, a través de canals o sistemes moderns com el reg gota a gota. Aquest tipus de conreu permet augmentar molt la producció agrícola i, fins i tot, fer dues o més collites l’any. També permet cultivar espècies que necessiten més aigua, com per exemple les hortalisses, la fruita dolça, l’arròs o els cítrics. Tot i que és més costós perquè cal invertir en sistemes de reg, és molt rendible si s’utilitza en llocs adequats. Els conreus de regadiu es troben sobretot en zones planes i fèrtils prop dels rius o en comarques litorals, com el delta de l’Ebre, València, la plana de Lleida o l’horta de Múrcia.

Tipus de propietat de la terra

1. Tinença directa: És quan el mateix pagès és el propietari de la terra. Això vol dir que la cultiva per a ell mateix i no ha de pagar res a cap altra persona per fer-ne ús.

• Aquest sistema és típic de petites explotacions familiars, on el treballador viu i treballa a la mateixa finca.
• El pagès té control total sobre la producció i pot decidir lliurement què fer amb la collita.
• Té més llibertat, però també més responsabilitat, perquè ha d’assumir totes les despeses i riscos.

🔸 Exemple: una família que té un tros de terra i el cultiva per consumir i vendre.

2. Tinença indirecta: És quan el pagès treballa una terra que no és seva, sinó que pertany a un propietari (pot ser un particular, una entitat o una institució).

• El pagès pot accedir a la terra pagant un lloguer (arrendament) o cedint part de la collita (aparceria).
• Això genera una dependència econòmica del pagès respecte al propietari.
• És habitual en zones on hi ha grans propietaris que no conreen les seves terres.

🔸 Exemples:

• Arrendatari: paga una quantitat fixa de diners pel dret a cultivar la terra.
• Rabassaire (Catalunya, històricament): treballava la vinya i donava una part de la producció al propietari.

3. Tinença comunal: És quan la terra no pertany a cap persona concreta, sinó a la comunitat (per exemple, un poble o municipi).

• Els habitants del poble tenen dret a fer servir aquestes terres per pasturar, recollir llenya, caçar o conrear petits horts.
• Aquest sistema era molt comú en èpoques antigues, especialment a l’Edat Mitjana i Moderna.
• Les terres comunals sovint es destinaven a pastures o boscos, i servien per complementar l’economia dels pagesos més pobres.
• Amb el temps, moltes d’aquestes terres es van privatitzar (a través de processos de desamortització o parcel·lació), i això va perjudicar la població més humil.

🔸 Exemple: un bosc comunal on tothom del poble pot portar els animals a pasturar.

Tipus de ramaderia i sistemes de producció

La ramaderia és l’activitat econòmica dedicada a la cria d’animals per obtenir aliments (com carn, llet o ous) o altres productes (com la llana o el cuir).

Segons la manera com es mou el bestiar:

• La ramaderia nòmada: els ramaders es desplacen constantment amb els animals buscant pastures naturals. Típica de zones àrides.
• La transhumància: desplaçament estacional (estiu a l'alta muntanya, hivern a zones càlides).
• La ramaderia sedentària: la més habitual actualment; els animals viuen estabulats (tancats en granges).

Segons la manera de produir:

• Extensiva: el bestiar viu a l’aire lliure en grans superfícies. Productivitat baixa (EUA i Argentina).
• Intensiva: cria en espais reduïts amb molta tecnologia i alimentació controlada. Gran producció (granges de porcs a Catalunya).

Segons la finalitat i modernització:

• Subsistència vs. Comercial (orientada al mercat).
• Tradicional (manual) vs. Moderna (mecanitzada i amb selecció genètica).

Situació del sector primari per territoris

Unió Europea (UE):

• Representa menys del 2% del PIB.
• Política pròpia: PAC (ajudes als agricultors).
• Objectius: seguretat alimentària i protecció del medi.

Espanya:

• 3% del PIB. Gran producció i forta exportació (vi, oli, porc).
• Problemes: Latifundis (sud), minifundis (nord) i envelliment de la població.

Catalunya:

• Pes econòmic baix però sector eficient i tecnificat.
• Zones: Lleida (fruita), Penedès (vinya), Baix Llobregat (horta).
• Líder en ramaderia intensiva de porcí i d'aviram.

Importància de la ramaderia i tipus de bestiar

• Produeix aliments bàsics (carn, llet, ous) i productes industrials (llana, cuir).
• En sistemes agroramaders, complementa l’agricultura mitjançant la fertilització amb fems.

Tipus de ramaderia segons el sistema:

1. Extensiva: Basada en pastura natural, sostenible però poc productiva.
2. Intensiva: Altament productiva en granges industrials, però més contaminant (purins).

🐷 Tipus de bestiar segons espècie:

• 1. Boví (vaques): Per a llet i carn. Predomina al nord (Galícia, Pirineus).
• 2. Porcí (porcs): L'espècie més important a Espanya. Concentració a Catalunya i Aragó.
• 3. Oví i cabrum (ovelles i cabres): Carn, llet i llana. Règim extensiu.
• 4. Aviram: Carn i ous. Criat en règim intensiu.
• 5. Equí: Ús minoritari, sovint turístic o lúdic.

Població agrària vs. població rural

• Població rural: Persones que viuen en pobles o zones aïllades, independentment de la seva feina.
• Població agrària: Persones que treballen en el sector primari (agricultura, ramaderia, silvicultura).

Tota la població agrària pot ser rural, però no tota la població rural és agrària.

Característiques del treball agrari

• Estacionalitat: Depèn de les èpoques de sembra i collita.
• Dependència climàtica: El rendiment depèn de la meteorologia.
• Rendiments variables: Poden canviar molt d’un any a l’altre.
• Pes familiar: Importància de les explotacions familiars petites.

Organització del treball agrari

• Explotacions familiars: Treball realitzat pels membres de la família.
• Latifundis: Grans propietats amb monocultiu i mà d’obra assalariada.
• Cooperatives: Agrupació de petits productors per millorar la comercialització.
• Agricultura empresarial: Mecanitzada, intensiva i altament especialitzada.

Reptes actuals del sector primari

Malbaratament alimentari

Es calcula que 1/3 dels aliments es llencen. Les causes inclouen la sobreproducció, estàndards estètics estrictes i mala planificació. Això genera un malbaratament de recursos i un fort impacte ambiental.

Transgènics (OGM)

Són organismes modificats genèticament per ser més resistents. Tot i que incrementen la productivitat, generen controvèrsia pels possibles riscos ecològics i la dependència de grans empreses biotecnològiques.

Macrogranges i ramaderia intensiva

Responen a la demanda global de proteïna, però tenen impactes negatius com la contaminació per purins, emissions de metà i debats sobre el benestar animal. Actualment, s'impulsen models més extensius i ecològics.