Sectors Econòmics: Primari, Secundari i Terciari a Catalunya i UE

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,03 KB

Importància i Definició dels Sectors Econòmics

Què són els Sectors Econòmics?

Els sectors econòmics agrupen les activitats segons el tipus de feina o l’activitat productiva:

  • Sector Primari: Obté els recursos naturals directament de la natura (agricultura, pesca, ramaderia, silvicultura i mineria).
  • Sector Secundari: Transforma les matèries primeres del sector primari en productes elaborats (indústria, construcció i producció energètica).
  • Sector Terciari: Ofereix serveis (educació, sanitat, turisme, comerç, transport, banca, etc.).

Pes dels Sectors Econòmics per Regió

La Unió Europea (UE)

  • Sector Terciari: Molt predominant (al voltant del 70% del PIB). Gran ocupació en serveis (banca, educació, sanitat, turisme).
  • Sector Secundari: Rellevant en països com Alemanya i Itàlia. Sectors potents com l’automoció o la tecnologia.
  • Sector Primari: Molt minoritari (<2%), però és estratègic per a la sobirania alimentària. Rep ajudes de la PAC.

Espanya

  • Terciari: Activitat principal. Turisme, hostaleria, comerç, educació i sanitat són fonamentals. Representa més del 70% de l’ocupació.
  • Secundari: Industrialització desigual. Catalunya, País Basc i València tenen més pes industrial.
  • Primari: Important en exportacions (fruites, hortalisses, oli, vi, carn), però ocupa poc pes al PIB (<3%).

Catalunya

  • Terciari: Majoritari. Molt desenvolupat a Barcelona i en turisme a tot el territori.
  • Secundari: Forta tradició industrial. Indústria diversificada (alimentària, tèxtil, química, automoció...).
  • Primari: Pes molt reduït, però especialitzat (ramaderia porcina, fruiters a Lleida, horta al Baix Llobregat).

El Sector Primari: Agricultura, Ramaderia i Pesca

Models Agrícoles: Tradicional vs. Mercat

Agricultura Tradicional

  • Poc rendiment, ús de tècniques antigues.
  • Es fa per subsistència (autoconsum).
  • Poc ús de màquines, fertilitzants o regadiu.
  • Exemple: conreus familiars a zones muntanyoses o a Galícia.

Agricultura de Mercat

  • Producció per vendre (mercat nacional o exportació).
  • Alta tecnificació (maquinària, fertilitzants, pesticides, transgènics).
  • Producció intensiva i gran especialització.
  • Exemple: fruita dolça al Segrià, hortalisses a Múrcia.

Tipus de Conreu: Secà i Regadiu

Conreu de Secà

  • No s’hi afegeix aigua artificialment; depèn exclusivament de la pluja natural.
  • Cultius resistents a la sequera: vinya, cereals (blat, ordi), oliveres, ametllers.
  • Zones: interior peninsular, sud de Catalunya, Extremadura.

Conreu de Regadiu

  • Utilitza sistemes de reg artificial (aspersió, degoteig, canals).
  • Producció més intensa i rendible.
  • Cultius: hortalisses, arròs, fruita dolça.
  • Zones: Delta de l’Ebre, Segrià, Horta de València, Múrcia.

Propietat de la Terra

  • Latifundi: Grans propietats, moltes vegades infrautilitzades. Concentració de terres en poques mans. Zones: Andalusia, Extremadura.
  • Minifundi: Parcel·les petites, sovint massa petites per ser rendibles. Dificultat per mecanitzar i modernitzar. Zones: Galícia, nord d’Espanya.
  • Explotació Mitjana: Mida adequada per modernitzar. Més habitual a Catalunya i Aragó.

Tipus de Ramaderia

Ramaderia Extensiva

  • Animals criats en llibertat, en grans extensions.
  • Menys impacte ambiental, més tradicional, però menys rendible.
  • Exemple: ovelles al Pirineu, vaques a Galícia.

Ramaderia Intensiva

  • Cria massiva en granges tancades (macrogranges).
  • Aliments industrials, creixement ràpid. Més productiva, però també més contaminant.
  • Exemple: porcí a Osona, pollastres a Lleida.

El Sector Primari a la UE, Espanya i Catalunya

  • UE: Baix pes econòmic, però alta protecció i ajuts de la PAC. Agricultura tecnificada.
  • Espanya: Gran exportadora de productes agrícoles i ramaders. Forta presència de regadiu i d’hivernacles. Sectors competitius (porcí, horticultura).
  • Catalunya: Líder en ramaderia porcina (40% de tot Espanya). Agricultura especialitzada: fruita dolça, horta de proximitat, vinya i oli.

Paisatges Agraris Típics

  • Mediterrani: Conreus típics com la vinya, l’olivera i els ametllers.
  • Atlàntic: Clima humit, pastures i vaques, camps tancats.
  • Interior Sec: Grans extensions de cereals i conreu extensiu.

Exemples a Catalunya

  • Segrià: Fruita dolça (préssecs, nectarines).
  • Baix Llobregat: Horta de regadiu.
  • Empordà, Penedès: Vinya.

Importància i Tipus de Bestiar

  • Porcí: Principal a Catalunya. Molt intensiu. Líder estatal.
  • Boví: Carn i llet. Més habitual a la muntanya o zones verdes.
  • Aviram: Pollastres, gallines. Granges intensives.
  • Ovelles i Cabres: Zones més àrides i muntanyoses. Carn i formatge.

Població Agrària i Rural

La població rural viu en pobles o nuclis petits (menys de 10.000 hab.). La població agrària es dedica professionalment a l’agricultura o ramaderia. Avui dia, molta gent que viu al món rural no treballa al camp (treballen en serveis o a distància).

El Treball Agrari

  • Mecanitzat: Ús de tractors i màquines recol·lectores.
  • Estacional: Contractació de temporers en èpoques de collita.
  • Presència de cooperatives i explotacions familiars.

Reptes Actuals del Sector Primari

  • Malbaratament Alimentari: Gran part del menjar es llença abans d’arribar al consumidor.
  • Transgènics (OMG): Debat sobre salut, medi ambient i regulacions.
  • Macrogranges: Crítiques per l’impacte ambiental i el tracte als animals.
  • Canvi Climàtic: Afecta la productivitat, genera sequeres i fenòmens extrems.
  • Despoblament Rural: Abandonament dels joves, manca de serveis i envelliment.

El Sector Secundari: Indústria, Construcció i Energia

Definició i Components

És el sector que transforma matèries primeres (del sector primari) en productes elaborats o semielaborats. Inclou:

  • Indústria: Fàbriques de tèxtil, alimentació, automoció, etc.
  • Construcció: Edificis i infraestructures.
  • Producció Energètica: Electricitat, petroli, energies renovables.

Indústria 4.0 (I4.0): La Quarta Revolució Industrial

És la nova fase de la revolució industrial, basada en la digitalització i l’ús de noves tecnologies:

  • Robòtica, Intel·ligència Artificial (IA), Internet de les Coses (IoT), Big Data.
  • Fàbriques Intel·ligents: Automatització dels processos, eficiència energètica i producció a mida.
  • Producció Personalitzada: Gràcies a impressores 3D i programació a mida.

Reptes de la I4.0

Cal personal qualificat, inversions i adaptació d’empreses tradicionals.

Canvis en l’Organització Empresarial al Segle XXI

  • Deslocalització: Trasllat d’empreses a països amb mà d’obra més barata.
  • Relocalització: Tornar a produir localment per evitar problemes logístics.
  • Clústers: Concentració d’empreses del mateix sector en un territori (Exemple: automoció a Martorell).
  • Innovació i R+D+i: Recerca i desenvolupament per ser més competitius.
  • Externalització: Subcontractació de serveis (neteja, logística, informàtica).

El Sector Secundari a la UE

  • Grans potències com Alemanya, França i Itàlia mantenen una indústria forta i tecnificada.
  • Altres països han perdut pes industrial en favor del sector terciari.
  • Impuls a la transició ecològica i digital. Ajuts de la UE per a la reindustrialització verda i sostenible.

El Sector Secundari a Catalunya

Industrialització i Evolució Històrica

  • Catalunya va ser una de les primeres zones d’Espanya a industrialitzar-se (s. XIX) amb la indústria tèxtil.
  • A mitjans del s. XX es diversifica: metal·lúrgica, química, alimentària, paperera.
  • Crisi als anys 70-80: tancament de fàbriques tradicionals (desindustrialització).
  • Renovació i aparició de noves indústries tecnològiques.

Caracterització i Tendències Actuals

  • Catalunya representa una part molt important del PIB industrial espanyol.
  • Indústria diversificada, amb forta presència de petites i mitjanes empreses (pimes).
  • Forta connexió amb el mercat europeu.
  • Tendències: creixement de sectors com la biotecnologia, TIC, automoció i agroalimentari.
  • Transició cap a un model més sostenible i digital.

Distribució Industrial a Catalunya (Eixos Industrials)

  • Eix Litoral (Barcelona - Tarragona - Girona): Àrea Metropolitana de Barcelona (indústries diverses). El port i l’aeroport afavoreixen la logística.
  • Eix del Vallès: Alt nivell tecnològic. Parc Tecnològic del Vallès, centres logístics.
  • Camp de Tarragona: Indústria petroquímica i portuària. Pol petroquímic més gran del sud d’Europa.
  • Ponents i Interior: Agroalimentària (Lleida), indústria porcina, escorxadors.
  • Eix Transversal (C-25): Millora la connexió entre comarques interiors i el litoral.

Reptes del Sector Secundari a Catalunya

  • Competència global de països amb costos més baixos.
  • Crisi energètica i de subministraments.
  • Desigualtat territorial: concentració a zones concretes.
  • Sostenibilitat: cal reduir emissions i residus.
  • Deslocalització i automatització: poden destruir llocs de treball.

El Sector Terciari: Serveis, Comerç i Turisme

Heterogeneïtat del Sector Serveis

És el sector més ampli i diversificat. Inclou:

  • Serveis Bàsics: Sanitat, educació, administració pública.
  • Comerç: Botigues, supermercats, exportacions/importacions.
  • Turisme i Oci: Hostaleria, restauració, espectacles.
  • Serveis Financers i Empresarials: Bancs, assegurances, consultories.
  • Transports i Comunicacions.

El Terciari a la Unió Europea

  • Principal motor econòmic de la UE (més del 70% del PIB).
  • Grans capitals (París, Berlín, Brussel·les, Madrid) tenen concentració de serveis.
  • Serveis moderns: banca, assegurances, tecnologies de la informació.
  • Fort pes del turisme internacional (França, Itàlia, Espanya).

El Turisme a Espanya i Catalunya

Importància Estratègica

  • Espanya: Segon país més visitat del món (després de França). Genera milions de llocs de treball directes i indirectes.
  • Catalunya: Primera comunitat autònoma en nombre de turistes.

Tipus de Turisme

  • De Sol i Platja: Costa Brava, Costa Daurada.
  • Urbà: Barcelona.
  • De Natura i Rural: Pirineus, interior.
  • Cultural i Gastronòmic.

Problemàtiques i Reptes del Turisme

  • Massificació Turística: Pressió sobre serveis i habitatge.
  • Gentrificació: Expulsió de veïns locals per lloguers turístics.
  • Contaminació i sobreexplotació del medi.
  • Turisme de baix cost (low-cost): poc benefici i molt impacte.

Reptes de Futur

  • Potenciar el turisme sostenible i de qualitat.
  • Diversificar l’oferta (més enllà del sol i platja).
  • Regular el turisme amb normes clares i justes.

Comerç, Transports i Logística

El Comerç

  • Intern: Centres comercials, botigues de barri, comerç electrònic. Canvi d’hàbits amb l’augment del consum online.
  • Exterior: Espanya exporta (alimentació, automòbils, tèxtil) i importa (tecnologia, matèries primeres). Fortes relacions amb la UE i països mediterranis.

Els Transports

Xarxa moderna però desigual:

  • Alta Velocitat Ferroviària (AVE): Bones connexions Madrid-Barcelona, però poques a la resta.
  • Carreteres i Autopistes: Densitat elevada.
  • Ports i Aeroports: Claus per al comerç exterior.

La Logística a Catalunya (Hub Logístic)

  • Port de Barcelona: Primer port en contenidors del Mediterrani occidental.
  • Aeroport del Prat: Connexions globals.
  • Plataformes logístiques al Vallès i la Zona Franca.

Reptes de la Logística

  • Transició cap a una logística verda.
  • Millorar el ferrocarril de mercaderies.
  • Reduir la congestió i la contaminació.

Entradas relacionadas: