Sectors Econòmics d'Espanya: PAC, Indústria i Turisme

El Sector Primari a Espanya

La Política Agrària Comunitària (PAC)

La PAC es va fundar el 1957 amb l'objectiu de potenciar l’agricultura per proveir els països comunitaris i elevar les rendes agràries. Per aconseguir-ho, va subvencionar productes i va comprar els excedents. Quan Espanya va entrar a la CEE, els seus efectes van ser:

• Grans distorsions, com la continuació del desnivell de les rendes agràries.
• Excedents abundants i costosos.
• Protecció desigual i proteccionisme sobre l’exportació, amb la ruïna dels pagesos dels països en via de desenvolupament.

Reorientació de la PAC (1986-2017)

Es va reorientar per disminuir conreus i producció. L'objectiu era reduir els excedents i equilibrar els preus europeus i mundials. Les pràctiques incloïen:

• L’ajut a la silvicultura i al medi ambient.
• Suport a les explotacions amb activitats complementàries (turisme rural i indústria agrària).

El 2003 es va impulsar el desenvolupament rural, modificant l'orientació cap a una competitivitat més gran i una millor adaptació a la demanda, i es van restringir les ajudes econòmiques.

El 2004 van entrar 10 països nous, augmentant les terres de conreu, i es va replantejar la prioritat de la qualitat per sobre de la quantitat.

A partir del 2007 es va implementar el Pla Estratègic Nacional del Desenvolupament Rural, amb una aportació de la UE d'uns 7.000 milions d’euros. Els seus objectius van ser:

• Augmentar la productivitat.
• Desenvolupar la indústria agroalimentària.
• Millorar el medi ambient.

Producció Agrícola Espanyola

La producció depèn de la superfície de terres dedicada a cada tipus de conreu (regadiu o secà), de la qualitat del sòl i de la intensitat dels conreus (extensiva o intensiva).

L'augment del regadiu es deu a la seva elevada productivitat, l'aplicació en conreus de secà per evitar sequeres i obtenir major rendiment, i la millora d'infraestructures i l'aprofitament de l’aigua subterrània.

Conreus de Secà

Inclouen cereals, vinyes i oliveres.

• Cereals: Es conreen de manera extensiva, amb feina mecanitzada i selecció de llavors.
• Vinya i Oliveres: No permeten una alta mecanització. Per obtenir qualitat, cal tenir-ne cura.

Conreus de Regadiu

Els conreus de regadiu permeten obtenir més d'una collita a l'any, requereixen molta mà d'obra i fan un ús creixent de fertilitzants, productes fitosanitaris i llavors d’alt rendiment. La producció se centra en fruita i horticultura.

• Els cítrics tenen un gran pes en les exportacions.
• Les fruites de llavor i pinyol competeixen al mercat europeu gràcies a la maduració primerenca.
• El rendiment de les hortalisses ha augmentat un 40%.

Producció Ramadera

Espanya és el segon país de la UE en importància ramadera. És un sector tecnificat i molt relacionat amb la indústria transformadora, representant el 40% de la producció agrària total a Espanya.

Coexisteixen sistemes de producció tradicional amb formes de producció intensiva que disposen de tecnologies més avançades:

• Bestiar boví: Els pilars són la carn i la llet.
• Oví: S'ha produït la desaparició de la transhumància. La llana és residual; la producció se centra en carn i llet.
• Porcí: Destinat al consum fresc i a la xarcuteria.
• Avicultura: Molt industrialitzada, centrada en la producció d'ous i carn per al consum.

La Pesca

Espanya és una potència pesquera dins de la UE. La tradició pesquera es concentra principalment a Galícia i Andalusia, amb unes 14.000 embarcacions i un 0,7% de la població activa ocupada.

La dieta mediterrània implica un consum de peix de 35 kg/habitant i any.

La plataforma continental espanyola és pobra en caladors (zones de pesca), ja que no és gaire apta per a la pesca. Els millors caladors es troben a les plataformes continentals on hi ha corrents marins freds rics en plàncton. Això obliga a la recerca de caladors més rics mitjançant:

• Pesca de gran altura.
• Pesca d’altura.
• Pesca de baixura.

El Sector Secundari: La Indústria a Espanya

Evolució Històrica de la Indústria Espanyola

Segle XIX: Inici i Desenvolupament Parcial

La industrialització va començar el 1830, sent tardana (a causa de la inversió estrangera i petits empresaris europeus) i parcial (concentrada al Nord i Nord-est). Les causes del retard van ser:

• Analfabetisme.
• Rendisme.
• Conflictivitat política.

Període 1900 – 1939: Oportunitats i Crisi

Aquest període va oferir oportunitats de desenvolupament:

• El creixement demogràfic va proporcionar mà d’obra abundant i barata.
• La neutralitat durant la Primera Guerra Mundial va generar una gran demanda i exportacions massives.

No obstant això, el Crac del 29 va provocar una crisi mundial que va precedir la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

1939 – 1959: Estancament i Autarquia

Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), es va aplicar una política d’autarquia (aïllament i autoabastament). Es va crear l'INI (Institut Nacional d'Indústria) per impulsar l'economia estatal i la creació d'empreses. Les "cartilles de racionament" van propiciar el mercat negre i l'estraperlo.

1959 – 1975: Pla d’Estabilització i Desenvolupament

El Pla d'Estabilització de 1959 va impulsar el creixement econòmic industrial mitjançant la liberalització i l'obertura econòmica. El trencament de barreres aranzelàries va atreure multinacionals gràcies a factors com:

• Mà d'obra barata i controlada.
• Ubicació i infraestructures.

El desenvolupament es va basar en les multinacionals, el turisme i les remeses dels emigrants espanyols, amb una localització concentrada a Catalunya, el País Basc, Astúries i Madrid.

1975 – 1985: Crisi i Reestructuració

Aquest període de transició política va coincidir amb una crisi econòmica global i interna.

Crisi Mundial:

• Crisi del model fordista (menys beneficis empresarials).
• Crisi energètica (petroli).
• Competència dels països recentment industrialitzats.

Crisi a Espanya:

• Inflació per l'augment dels salaris i la crisi del petroli.
• Menys demanda interior.
• Liberalització i sanejament d’empreses estatals (Decret Llei 81-85).

Integració d'Espanya a la CEE

La integració va requerir un gran esforç per acabar amb la política proteccionista i reconvertir les empreses. L'entrada va dinamitzar l’economia espanyola gràcies als fons de la CEE.

Objectius:

• Augmentar la competitivitat de les empreses espanyoles.
• Aconseguir quotes de mercat dins dels països de la UE.

Aplicacions:

• Millorar infraestructures.
• Inversió en R+D+I.
• Polítiques mediambientals.
• Projectes internacionals.

Conseqüències:

• Privatització i sanejament de les empreses públiques de l'Institut Nacional d'Indústria (INI).

Polítiques Mediambientals de la UE

Les polítiques busquen controlar les emissions de CO₂ mitjançant:

• Protecció de territoris d’ús industrial.
• Avaluació d’impactes ambientals.
• Tecnologies netes (indústria verda).
• Auditories mediambientals.

Reptes de la Indústria Espanyola

La indústria espanyola presenta problemes estructurals que afecten negativament la seva competitivitat davant l'economia europea i global:

• Escassetat de grans empreses: Predominen les petites i mitjanes empreses (PIMES). Tot i que s'adapten millor a les demandes del mercat i presenten menys conflictes laborals, no faciliten l'augment de la producció.
• Productivitat baixa: Això incrementa el cost laboral.
• Baix nivell d’intensitat tecnològica: El percentatge d'inversió en R+D és insuficient.

Això resulta en una balança tecnològica deficitària i una forta competència dels nous estats membres de la UE, que ofereixen salaris més baixos, més inversió en R+D+I i proximitat a l’eix central europeu.

El Sector Terciari: Serveis i Turisme

Indicadors per a l’Estudi del Sector de Serveis

Els indicadors clau són:

• Percentatge al PIB: Permet conèixer la riquesa que el sector terciari aporta al conjunt de l’economia del país.
• Percentatge de treballadors ocupats: Es considera que una societat desenvolupada té una economia de base industrial i més del 60% de la població activa es dedica als serveis.

Distribució dels Serveis al Territori Espanyol

Els serveis es localitzen principalment a les grans ciutats, a les zones amb molta activitat industrial i a les àrees turístiques.

Distribució de les Empreses del Sector Terciari

Les comunitats autònomes amb major percentatge d’empreses del sector terciari són: Catalunya, Comunitat de Madrid, Andalusia i Comunitat Valenciana.

La distribució territorial és desigual a causa del grau de desenvolupament econòmic, el volum demogràfic de les comunitats i el seu atractiu turístic.

Les comunitats que es troben sota el valor mitjà acostumen a ser regions amb un pes important del sector agrari i agroindustrial, o regions on hi ha un percentatge important de població ocupada en el sector secundari (indústria i construcció), com La Rioja o Cantàbria.

Distribució dels Serveis per Subsectors

• Serveis socials: Tenen un gran pes laboral i estan repartits de manera equitativa (serveis administratius, sanitaris o educatius).
• Comunicacions, finances i serveis a les empreses: Estan relacionats amb els nivells de renda i amb la concentració de població, les indústries i les institucions (concentrats a Madrid, Barcelona, València i Sevilla).
• Empreses comercials: La major concentració es troba a Catalunya, Andalusia, Madrid i València.

Tipologies d'Activitats Econòmiques (CNAE)

El sector terciari inclou una àmplia gamma d'activitats, com:

• Comerç i Hostaleria.
• Transport, emmagatzematge i comunicacions.
• Intermediació financera.
• Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarials.
• Administració pública, defensa i seguretat social obligatòria.
• Educació, activitats sanitàries i veterinàries; serveis socials.
• Altres activitats socials i serveis prestats a la comunitat; serveis personals.
• Llars que donen feina a personal domèstic.

El Turisme

El turisme, abans practicat per una minoria, s'ha convertit en un fenomen de masses gràcies a les vacances pagades com a dret laboral des dels anys 1950-60. Això va impulsar els viatges d'estiu a llocs càlids del sud d'Europa, basats en el sol, la platja i el baix preu.

El Turisme a Espanya

A partir dels anys 60, el turisme es va basar en ofertes de baix preu. Espanya té un gran potencial turístic i és una de les cinc primeres destinacions turístiques del món. El turisme té una gran importància econòmica, amb un nombre de serveis molt elevat i variat a les zones turístiques.

Llocs preferents: Catalunya i els arxipèlags Balear i Canari, seguits de les comunitats del litoral mediterrani que tenen com a reclam principal el sol i platja.

El turisme és considerat un factor de transmissió de valors, idees i productes. El 90% de les empreses dedicades a la restauració són microempreses amb pocs treballadors.

Tipus de Desplaçaments i Impactes

Desplaçaments de cap de setmana:

• Segones residències (amb impactes en el paisatge, però que augmenten la qualitat de vida de les persones).
• Esports d’aventura, esquí, turisme cultural, rural o espectacles esportius (com la F1).

Desplaçaments per vacances:

• Dins dels límits de la pròpia comunitat (92,9%).
• Destinació a altres països (7,1%).

Impacte del Turisme:

• Zones de costa: Urbanització abusiva del litoral amb construcció d'edificacions desordenades.
• Zones de muntanya: Estacions d'esquí que ocupen zones de bosc i la seva desaparició, provocant alteracions en la fauna i la vegetació.

Noves Polítiques Turístiques

Els canvis en els hàbits inclouen menys despesa, menys durada de les estades, l'auge del low cost, els viatges per internet i la competència creixent entre regions. Les noves polítiques se centren en la diversificació i la qualitat:

• Turisme de Sol i Platja: Enfocat a la qualitat (Bandera Blava).
• Turisme Cultural i de Ciutat: Basat en conjunts historicoartístics declarats per la UNESCO.
• Turisme Esportiu: Camps de golf, instal·lacions nàutiques i estacions d’esquí.

El Turisme a Catalunya

Catalunya és la principal destinació turística de l'Estat i una de les més importants d’Europa. Està condicionada per diversos factors: posició geogràfica, clima, paisatge i bona accessibilitat. El pes del sector turístic en l’economia representa el 12% del PIB.

Predomina el turisme de sol i platja, de ciutat i cultural.

Localització i Serveis Clau:

• Vallès Occidental: UAB, població (hospital), indústria (serveis: logística).
• Barcelona: Població, capitalitat (administració i banca), serveis a empreses, universitats (UB, UPF i UPC), turisme cultural, transport (port, tren, aeroport).
• Baix Llobregat: Població (serveis), empreses (indústria).